ACN Lleida.-Joan Garcia del Muro i Solans (Lleida, 1961) ha guanyat el 34è premi d'assaig Josep Vallverdú amb l'obra 'Good Bye, veritat'. Aquest filòsof i professor és un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. L'últim guardó el va rebre l'any passat; el premi Joan Fuster d'assaig 2016 amb 'Soldats del no-res', una aproximació a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. Garcia del Muro s'ha mostrat agraït pel Josep Vallverdú i ha explicat que l'obra premiada reflexiona sobre la post-veritat, "una paraula molt utilitzada però poc analitzada", diu. Per la seva banda, el poeta Carles Morell Alsina (Artés (Bages), 1992) s'ha fet amb el 22è premi de poesia Màrius Torres amb 'Disponibilitat'. Aquesta obra, explica l'autor, parla de la disponibilitat com un estat mental i d'acollida, i afegeix que es tracta de poemes independents escrits entre el gener i el maig d'aquest 2017. Tot i la seva joventut, aquest graduat en filologia catalana, ha publicat ja tres llibres de poesia i ha guanyat el 50è premi Amadeu Oller. Els premis literaris es lliuraran aquest divendres a la nit en una gala a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

El lliurament dels premis tindrà lloc a les set de la tarda en una cerimònia a l'Auditori Municipal Enric Granados, on els guanyadors rebran la peça Llibertinella, creada per l'artista Tonet Amorós l'any 2004. La vetllada estarà conduïda pel periodista i escriptor Martí Gironell i comptarà amb una tertúlia literària amb els guardonats i l'espectacle 'Elles, que l'acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural'. La peça vol ser un homenatge a l'il·lustre poeta lleidatà, enguany que es commemoren 75 anys de la seva mort, efemèride que Lleida recorda amb l'Any Màrius Torres. El guanyador del premi Vallverdú, Joan Garcia del Muro ha afirmat que el seu assaig busca reflexionar sobre què significa la postveritat i ha alertat sobre les conseqüències de la pèrdua de sentit del concepte de veritat. "Si es dilueix el concepte de veritat, ens quedem sense punts de referència, no podem fer crítica ni un diàleg. Si prefereixo creure allò que m'agrada, el llenguatge perd el seu valor i se'n ressent la democràcia", ha afirmat. El jurat "ha valorat especialment el domini del tema, haver trobat un bon equilibri entre la profunditat i l'amenitat i la capacitat per esquivar les simplificacions inherents al concepte de postveritat".Joan Garcia del Muro i Solans és filòsof i un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. Professor de filosofia a la Universitat Ramon Llull i a l'IES Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat. Ha resultat guanyador del premi Fuster d'assaig en dues ocasions, l'any 2003 amb Ficcions Còmplices un assaig sobre els totalitarismes actuals i l'any 2016 amb Soldats del no-res una aproximació a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. A més, també és autor d'altres assajos com 'Com ens enganyem. La ceguesa voluntària en les societats contemporànies' (VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta). També ha escrit 'Menú del dia: carn de canó - Set estudis sobre metafísica del consumisme' (Premi nacional d'Andorra d'assaig Sant Miquel d'Engolasters) i 'La generació easy o de l'educació en l'era del buit' (Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic 2013).Carles Morell Alsina és graduat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia 'Els vapors que maten' (50è premi Amadeu Oller), 'Escola de cecs' i el dietari 'Notes per a un solo de Scriabin'. Figura a l'Antologia '33 poetes menors de 35', a 'Assumiràs la veu' i a 'Premi Amadeu Oller. 50 anys de poesia'. Ha escrit en diversos mitjans i revistes especialitzades com ara: El Punt Avui, Caràcters, Estudis Romànics, els Marges, Núvol, Poetari o Quadern i recita arreu del territori.Els jurats estan formats per destacades personalitats del món literari català. En el del Josep Vallverdú hi figuren Salvador Giner, Josep M. Sala-Valldaura, Elena Casacuberta, Teresa Iribarren i Màrius Serra. Els tres últims s'incorporen enguany després que els seus predecessors, Cristina Pujades, Lluïsa Julià i Xavier Antich, haguessin complert el termini màxim de cinc anys que estableixen les bases per als membres del jurat. Per la seva part, el jurat del Premi de poesia Màrius Torres està format per Eduard Sanahuja, Xavier Macià, Josefa Contijoch, Cèlia Sànchez- Mustich i Jordi Marrugat.El 34è Premi d’assaig Josep Vallverdú està dotat amb 9.000 euros i el 22è Màrius Torres de Poesia, amb 6.000 euros. El finançament és al 50% entre les dues institucions convocants, l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. A més, les obres guardonades podran ser publicades per Pagès Editors. Mig centenar d'autors d'arreu de Catalunya optaven enguany als Premis Literaris, quaranta d'ells ho feien concursant en el 22è premi de poesia Màrius Torres i deu en el 34è premi d'assaig Josep Vallverdú.Les dones de Màrius TorresLa gala d'entrega dels Premis Literaris de Lleida comptarà amb l'espectacle 'Elles, que l'acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural'. Es tracta d'una producció de l’Ajuntament de Lleida que acostarà la figura i l'obra del poeta més emblemàtic de Lleida des d'una mirada especial, molt íntima i personal, la de les dones que van ser essencials en la seva vida breu. L'espectacle, multidisciplinari i pautat per un discurs audiovisual, compta amb la interpretació de les actrius lleidatanes Núria Casado, Annabel Castan, Núria Miret, Clara Olmo i Marta Rosell, i la música en directe de components de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb Jordi Castellà (piano i arranjaments), Mar Aldomà (violí) i Teresa Valls (violoncel).

ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu ha renovat el mestre Josep Pons com a director musical de la fundació fins a la temporada 2021-2022. Pons es va incorporar a la direcció musical el setembre de 2012 i des de llavors s'ha encarregat de dissenyar i implementar el Pla Musical de millora de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu. Segons ha comunicat el Liceu es vol donar continuïtat a aquesta línia de "millora" que ha obtingut "grans resultats" avalats per actuacions com 'Götterdämmerung' i 'Benvenuto Cellini' la temporada 2015\/16, seguit d’'Elektra' i 'Don Giovanni' el 2016\/17. El compromís entre les dues parts s'ha renovat setmanes abans del concert dels Drets Humans de l'Orquestra Simfònica a les Nacions Unides el proper 9 de desembre així com de l'estrena el 28 de novembre de 'Tristan und Isolde'

ACN Barcelona.-El muntatge 'Grensgeval', o 'El Cas de la Frontera' en català, del director flamenc Guy Cassiers té com a protagonistes els refugiats, les seves experiències, les reaccions que han suscitat a Europa i la manera com es parla d'ells. L'espectacle, que mescla teatre, dansa i imatges audiovisual, es podrà veure aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona en el marc del Temporada Alta i es basa en un text de l'escriptora i dramaturga austríaca Elfriede Jelinek, premi Nobel de Literatura l'any 2004. Guy Cassiers ha indicat que l'obra 'Grensgeval', tot i que tracta aparentment dels refugiats, també parla sobre "Europa i l'immobilisme europeu en el moment d'assumir responsabilitats". Cassiers ho ha comparat amb la situació política a Catalunya. "Europa no ha pres posició ni ha intentat ajudar en la comunicació per resoldre la situació espanyola". Aquest és el tercer espectacle de la Connexió Flandes del festival i la sisena vegada que Guy Cassiers presenta un muntatge al Temporada Alta.

Temporada Alta ha apuntat que per a la Nobel de Literatura d'Elfriede Jelinek, "el refugiat és ara mateix el gran símbol de la qüestió europea, dels seus valors i dels seus pecats". El text, basat en la tragèdia 'Les suplicants d'Èsquil', retrata amb duresa una societat cínica i d'un racisme latent. Com ha explicat el festival, el director Guy Cassiers ha passat pel filtre poètic aquest text per crear "un espectacle d'emocions intenses sobre l'odissea dels desplaçats i el seu patiment, i també sobre la impotència d'Europa, incapaç d'assumir aquest repte humanitari". Guy Cassiers ha citat tres temes o situacions que apareixen en el text d'Elfriede Jelinek en els quals ell s'ha basat pel muntatge. El primer és la situació de l'embarcació dels refugiats, que són observats pels europeus, que s'ho miren "com si ells fossin déus que reflexionen sobre la situació". El segon moment o tema és la confrontació a Europa amb què passa quan arriben els refugiats i el tercer és "la vivència de l'aïllament", i es produeix quan els refugiats arriben i són tancats i duts a espais restringits on han de viure l'espera de què passarà a continuació. El director flamenc ha apuntat que en cada moment la relació dels personatges i la seva relació amb les disciplines que representen és diferent. "Els actors a l'inici dominen l'escena i els ballarins es veuen limitats en els moviments per la motxilla que porten al darrera". Posteriorment, les tres disciplines "fan una eclosió amb una situació molt caòtica on res té sentit i on tothom experimenta el xoc de la confrontació". Finalment, es produeix el moment de l'aïllament en què "es perden les identitats i es deixen de veure les diferències entre les tres disciplines: els actors, els ballarins i els elements visuals".Segons el director, 'El Cas de la Frontera' s'emmarca en la sèrie d'espectacles sobre la història d'Europa que ha dirigit durant les darreres temporades, com 'La trilogie du pouvoir', 'L'homme sans qualités', 'Cœur ténébreux', 'Sang et roses' i 'Les bienveillantes'. Aquesta és la sisena vegada que el director visita Temporada Alta. CoproduccióEl muntatge és una coproducció entre CCNO - Centre Chorégraphique National d'Orléans, Festival d'Avignon, Le Phénix, Scène nationale de Valenciennes, La Filature - Scène nationale de Mulhouse, Scène nationale d'Orléans i CDN Orléans (França).

ACN Barcelona.-El PEN Català ha engegat la campanya 'Lletres per la llibertat' a les xarxes per demanar l'alliberament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el de l'ANC, Jordi Sànchez. L'associació oferirà cada dia, a través de les xarxes socials, "un text literari escrit des de l'exili, o en captiveri", sigui d'autor català o de fora de Catalunya. "És la nostra contribució a la demanda de llibertat, convençuts que la literatura ens dona aixopluc, ajut i serenor en aquests moments tan injustament difícils", ha apuntat. El PEN Català ha condemnat "la privació de llibertat física o d'acció de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i també del govern legítim, ara en part a la presó i en part a l'exili".

L'associació ha recordat que ja fa un mes que Cuixart i Sànchez són a la presó "de manera injusta per motius que haurien de ser enaltits en tota societat democràtica: defensar la voluntat majoritària expressada a les urnes dels ciutadans de Catalunya, de manera pacífica i cívica, recorrent a multituds d'iniciatives cohesionadores i garants de la convivència social". En aquest context, el PEN Català ha lamentat que la resposta de l'estat espanyol ha estat "una terrible acció violenta tant en l'aspecte físic com moral. Castigar una societat pel sol fet que les seves aspiracions no són del teu interès és el motiu menys democràtic possible". Ha considerat que empresonar els seus dirigents, siguin de la societat civil o representants polítics, és "un greuge" que han de denunciar. "La humiliació constant i acarnissada de l'estat espanyol envers un poble que s'ha mostrat sempre actiu i solidari és com matar la gallina dels ous d'or i no preveure cap futur ni tenir gens d'interès per a la població d'Espanya, que sens dubte també se'n veu afectada".

ACN Barcelona.-El concert "en defensa del Govern legítim de la Generalitat de Catalunya" que organitza Músics per la Llibertat es farà el pròxim diumenge 3 de desembre a les 13.00 h a la plaça Espanya de Barcelona. Es preveu un esdeveniment multitudinari i els organitzadors confien a superar els 10.000 músics i cantaires. "Davant la repressió antidemocràtica de l'Estat espanyol, responem amb fermesa, fent sentir la veu de tot un poble", destaca Músics per la Llibertat en el formulari que permet formar part de l'esdeveniment. Segons l'entitat, la música és la millor manera de representar la "determinació pacífica". El repertori i les partitures del concert s'enviaran per correu electrònic a tots els participants. Músics per la Llibertat ja va fer un esdeveniment similar el 28 de setembre a la plaça de la Catedral de Barcelona per donar suport a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. En aquella ocasió va reunir 3.000 músics i cantaires.

ACN Barcelona.-Els Premis Butaca de Teatre de Catalunya concediran en aquesta edició el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran a l'actor i director Josep Maria Flotats, "en reconeixement a la seva trajectòria, aquí i fora del país, portant el talent català al món i per la seva aportació i expertesa en la construcció d'una estructura de teatre públic de país, tant en la seva etapa al capdavant de la Companyia Flotats al Poliorama com en l'inici del Teatre Nacional de Catalunya". La gala de lliurament dels premis se celebrarà el pròxim 27 de novembre al Mercat de les Flors de Barcelona.

Tal com s'ha assenyalat en un comunicat, la carrera de Flotats, que arrenca a l'Associació Dramàtica de Barcelona, ha estat marcada per la seva educació francesa i per la seva formació a l’École Supérieure d'Art Dramatique d’Strasbourg, l’actual Théâtre National d’Strasbourg, que li va obrir les portes de diferents companyies fins que el 1981 va ser contractat per la Comédie-Française, de la que en va ser director.Després de l'etapa amb la Comédie-Française, Flotats torna a Barcelona on crea la Companyia Flotats, la companyia estable del Teatre Poliorama durant els deu anys en què va ser el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i on s'interpreten muntatges com l'encara recordat 'Cyrano de Bergerac'. Flotats ha estat el fundador i primer director del TNC i la seva companyia, que es presenta el 12 de novembre de 1996 a la sala Tallers amb 'Àngels a Amèrica' de Tony Kushner. El teatre s'inaugura oficialment l'11 de setembre de 1997 amb 'La Gavina' de Txèkhov. El 1998, Flotats s’instal·la a Madrid on funda la seva pròpia companyia amb la que estrena 'Arte' al Teatro Marquina. Des dels Premis Butaca, han recordat que Flotats ha difós la cultura en llengua catalana amb les produccions en català 'Un rèquiem a Salvador Espriu' a París i 'Ara que els ametllers ja estan batuts' a Madrid i a Frankfurt.El Premi Honorífic Anna Lizaran se suma a l’ampli llistat de reconeixements que acumula, entre ells, el Gérard Philippe (1970), el Prix de la Critique Française (1980), el Premio Nacional de Teatro (1989), els nou premis Max o els dos premis Unión de Actores al millor actor. Cal sumar diferents distincions honorífiques com Oficier de la Légion d’Honneur, Oficier des Arts et des Lettres, a França; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, la Medalla d'or al Mèrit en les Belles Arts i el doctorat honoris causa per la UAB.

ACN Barcelona.-Prop de 600 persones han participat aquesta divendres al 'Dauville, joc d'escapada', un 'room escape' a l'Estadi Narcís Sala de Sant Andreu, creat per Àlex Gordillo i Iñaki Fernández i organitzat per primera vegada dins el marc de la sisena edició del Festival Dau Barcelona. De fet, els organitzadors han destacat que aquest "descomunal" 'room escape' és "el més gran que s’ha fet mai a Europa". El Dau Barcelona és el festival gratuït del joc que organitza l'ICUB, que aquest any celebra la sisena edició, i té lloc des d'aquest divendres al 26 de novembre –principalment– a la Fabra i Coats i altres espais del barri de Sant Andreu. El 'room escape' 'Dauville' ha estat l'inici de la sisena edició de Dau Barcelona, que enguany compta com a novetat importat la celebració dels Premis Dau Barcelona, que tindran lloc el 25 de novembre, per primer cop al SAT! Teatre. Aquesta entrega de premis, que és oberta al públic, faran èmfasi en els autors i en la divulgació de la cultura del joc.

Els participants al 'room escape' inscrits d'aquest divendres han jugat en grups d'entre quatre i sis persones. Durant el joc, els diferents grups participants havien d'intentar recuperar objectes personals del que van ser habitants de Dauville, una petita població minera a la vora de Barcelona. Aquesta població, recreada a l'Estadi Narcís Sala de Sant Andreu, va caure en l'oblit el 1956 després d'una deportació massiva dels seus habitants. Ara, els descendents dels deportats, que són els participants del joc, han arribat a un acord amb el propietari actual per visitar Dauville durant un període màxim de tres hores per intentar recuperar els objectes que encara siguin a l'antic poble. El festival del joc comptarà, entre altres cites, amb dues activitats destacades a la Fabra i Coats. La primera, el Dau històric, aquest dissabte, amb Alpha Ares, el principal club de simulació històrica de l'estat espanyol. I la segona, el Gran Dau, el 25 i 26 de novembre, les jornades centrals i més familiars del festival.En aquest context, el Dau digital serà una jornada per a professionals i en què els camins entre joc de taula i joc tecnològic es creuen. Hi participarà Manuel Rozoy, autor del joc d'èxit TIME Stories; Étienne Mineur, de Volumique, editorial francesa especialitzada en productes híbrids físics i digitals a la vegada, i Rubén Morato, de Muquo Games, de Sevilla, creadors del concepte de Phygital Game.

ACN Barcelona.-L'Acadèmia del Cinema Català ha reivindicat aquest divendres els Estudis Balcázar i 'Esplugas City', referents de la indústria cinematogràfica durant les dècades dels 60 i 70 i protagonistes d'un capítol essencial de la història del western, en un acte al Parc de les Esplugues. La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, acompanyada de l'alcaldessa Pilar Díaz i el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona Juanjo Puigcorbé, han descobert una placa als terrenys on hi havia els estudis i on no n'ha quedat cap rastre. Posteriorment s'ha fet un passi especial del documental 'Good Bye Ringo', de Pere Marzo, al Casal de Cultura Robert Brillas, amb tot l'equip i convidats molt especials que han participat en una taula rodona com Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, o l'actor Paco Marín.

En el període de postguerra, Barcelona va anar perdent la majoria dels seus estudis cinematogràfics (Lepanto, Diagonal, Kinefón, Trilla o Orphea Film, entre d’altres). El 1964 els germans Balcázar, fundadors de Producciones Cinematográficas Balcázar (1951) i la distribuïdora Filmax (1955), van crear a Esplugues de Llobregat uns estudis de producció i doblatge amb cinc platós, n'hi havia un d'insonoritzat i un amb piscina de rodatge, així com equipaments per a la presa de so i sales de muntatge i de projecció. En aquests escenaris s'hi van rodar pel·lícules de la productora Balcázar, com 'Once pares de botas' (1954), de Rovira Beleta; 'Relato policíaco' (1954), d'Antonio Isasi-Isasmendi; 'Yo maté' (1957), de Josep Maria Forn; El tigre se perfuma con dinamita (1965) de Claude Chabrol o El yankee (1966), de Tinto Brass. Títols emblemàtics del cinema català i espanyol de la segona meitat de segle van ser concebuts parcial o totalment allà, com 'La pell cremada' (1967), de Josep Maria Forn; 'Mañana será otro día' (1967), de Jaime Camino; 'Dante no es únicamente severo' (1967), de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà; ' Tuset Street' (1968), de Jorge Grau i Luis Marquina o 'Nocturn 29' (1968), de Pere Portabella. L’estudi de doblatge també fou molt important i inicià la seva tasca l’any 1965 sota la direcció d’Antonio Santillán. Per altra banda, i després d'adonar-se de la necessitat d'un espai on rodar els exteriors, es va construir un poblat de l'oest americà conegut com Esplugas City. Com ha explicat l'Acadèmia, aquest espai buscava donar sortida a la demanda espanyola i italiana del gènere conegut com espagueti-westerns. L'arquitecte encarregat del projecte va ser Juan Alberto Soler. El poblat ocupava 9.427 metres quadrats i tenia tres carrers i unes 40 cases distribuïdes temàticament: les de fusta de l'oest minaire, les de pedra dels poblats pròspers i les mexicanes. També hi havia el saloon, el despatx del xèrif, la barberia, el magatzem, el banc i l'església. La majoria d'aquests edificis eren corporis, tot i que altres només tenien construïda la façana i no hi havia res a l'interior. 'Esplugas City' va servir com a escenari d'una setantena de films al llarg de nou anys. Entre aquests films de producció tant europea com nord-americana hi ha 'Pistoleros de Arizona' (1965), 'Una pistola para Ringo' (1965), 'Crónica de un atraco' (1968) i 'El más fabuloso golpe del Far West' (1970). L'últim film rodat va ser 'Le llamaban Calamidad' (1972), durant el rodatge del qual el poblat fou dinamitat i incendiat de veritat, fent coincidir el final de ficció amb el final real. Com ha explicat l'Acadèmia, la família Balcázar va voler convertir l'indret en un parc temàtic del gènere, que hagués estat el primer d'Europa. Els permisos de l'Ajuntament van trigar a arribar, però quan finalment ho van fer, la ciutat western va tenir mala sort en ser visible des de l'autopista, ja que sembla ser que el ministre franquista d’Informació i Turisme Alfredo Sánchez Bella "la va veure mentre estava sent traslladat a l'aeroport i va manar la seva demolició, ja que considerava que xocava amb la imatge d'un país que volia assolir la modernitat". Així, van haver de destruir la ciutat que havien construït i també es van vendre quatre platós i els edificis d'oficines que tenien. El plató restant i l'estudi de doblatge van ser venuts el 1973. D'aquest espectacular estudi cinematogràfic a l'àrea metropolitana de Barcelona no n'ha quedat rastre.

ACN Barcelona.-El compositor Antoni Ros Marbà ha tornat a pujar a l'escenari de L'Auditori aquest divendres per dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) quan fa 50 anys que en va ser nomenat director titular. Es tracta d'un homenatge que l'organisme ha ofert per celebrar als 80 anys del popular director d'orquestra. El concert ha presentat l'estrena absoluta de tres peces que Ros Marbà ha dedicat a tres referents de la música: Eduard Toldrà, Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge. L'espectacle ha comptat amb la presència dels pianistes Josep Colom i Albert Guinovart i també ha homenatjat el violinista barceloní Lluis Benejam. El concert es repetirà aquest dissabte a la tarda i diumenge al matí.

En una entrevista a l'ACN, Antoni Ros Marbà, ha qualificat el seu pas per l'OBC com una experiència "extraordinària" i ha explicat que el va "influir" en la seva carrera. Antoni Ros Marbà ha explicat que l'OBC és una orquestra "entranyable", que ha anat seguint al llarg dels anys. El concert que també oferirà aquest dissabte i diumenge té un programa "heterogeni", amb la música que "estima" i amb un toc "contemporani". "No serà una presa fàcil. Està feta amb el rigor dels tres personatges a qui va dedicada", ha explicat en al·lusió a Toldrà, Mompou i Montsalvatge. "No busco imitar la seva estètica sinó que en faig una d'innovadora i actual", ha concretat.

ACN Barcelona.-La 14a Festa pel Joc i el Lleure en català ha omplert novament el passeig Lluís Companys de Barcelona de jocs, concerts i tallers per reivindicar més presència de la llengua catalana sigui en el funcionament, etiquetatge o instruccions de les joguines. Una fita que va avançant lenta, però de manera segura. Si fa 14 anys només en el 3% dels jocs hi havia presència del català, aquesta xifra és actualment del 8%. Organitzada per la Plataforma la Llengua, l'edició d'enguany de la festa ha estat marcada per l'actual context polític i social. Es va plantejar en un principi suspendre-la pel fet que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, el vicepresident del Govern i set consellers són a la presó i el president i els altres quatre consellers es troben a Bèlgica. Tot i així, s'ha decidit tirar endavant no sense reivindicar la fi aquesta situació. L'escenari principal de la festa lluïa una gran lona amb els rostres dels deu empresonats i els organitzadors, voluntaris i parades duien un llaç de color groc.

ACN Barcelona.-ACN Barcelona .- El PEN Català ha engegat la campanya 'Lletres per la llibertat' a les xarxes per "condemnar la privació de llibertat física o d’acció de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i també del nostre govern legítim, ara en part a la presó i en part a l’exili". L'associació oferirà cada dia, a través de les xarxes socials, "un text literari escrit des de l'exili, o en captiveri", sigui d'autor català o de fora de Catalunya. "És la nostra contribució a la demanda de llibertat, convençuts que la literatura ens dona aixopluc, ajut i serenor en aquests moments tan injustament difícils", ha apuntat.

(S'ha modificat la informació publicada el divendres dia 17 amb la nota d'aclariment que el mateix PEN català ha fet pública aquest dissabte)L'associació ha recordat que ja fa un mes que Cuixart i Sànchez són a la presó "de manera injusta per motius que haurien de ser enaltits en tota societat democràtica: defensar la voluntat majoritària expressada a les urnes dels ciutadans de Catalunya, de manera pacífica i cívica, recorrent a multituds d'iniciatives cohesionadores i garants de la convivència social".En aquest context, el PEN Català ha lamentat que la resposta de l'estat espanyol ha estat "una terrible acció violenta tant en l'aspecte físic com moral. Castigar una societat pel sol fet que les seves aspiracions no són del teu interès és el motiu menys democràtic possible". Ha considerat que empresonar els seus dirigents, siguin de la societat civil o representants polítics, és "un greuge" que han de denunciar. "La humiliació constant i acarnissada de l'estat espanyol envers un poble que s'ha mostrat sempre actiu i solidari és com matar la gallina dels ous d'or i no preveure cap futur ni tenir gens d'interès per a la població d'Espanya, que sens dubte també se'n veu afectada".

ACN Barcelona.-La 14a Festa pel Joc i el Lleure en català ha omplert novament el passeig Lluís Companys de Barcelona de jocs, concerts i tallers per reivindicar més presència de la llengua catalana sigui en el funcionament, etiquetatge o instruccions de les joguines. Una fita que va avançant lenta, però de manera segura. Si fa 14 anys només en el 3% dels jocs hi havia presència del català, aquesta xifra és actualment del 8%. Organitzada per la Plataforma la Llengua, l'edició d'enguany de la festa ha estat marcada per l'actual context polític i social. Es va plantejar en un principi suspendre-la pel fet que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, el vicepresident del Govern i set consellers són a la presó i el president Puigdemont i els altres quatre consellers es troben a Bèlgica. Tot i així, s'ha decidit tirar endavant no sense reivindicar la fi d'aquesta situació. L'escenari principal de la festa lluïa una gran lona amb els rostres dels deu empresonats i els organitzadors, voluntaris i parades duien un llaç de color groc.

Segons l'organització, unes 9.000 persones, xifres similars a l'any passat, han participat en aquest esdeveniment. Dividida en cinc trams al llarg del passeig Lluís Companys, la Festa ha comptat amb una vintena d'expositors i parades amb jocs, tallers i activitats exclusivament en català, com un taller de ràdio o un en què s'aprenia el llenguatge dels signes. Una oportunitat perquè els nens i nenes provessin i es divertissin en un ambient lúdic i familiar. També hi havia una zona habilitada per jugar al popular joc de les paraules 'Scrabble' en català. El rocòdrom, l'espai ampliat de la ludoteca i, com a novetat d'enguany, un ampli circuit per anar en patinet o patins han estat alguns dels espais habilitats. No han faltat les actuacions musicals i els espectacles dirigits al públic infantil.Tot plegat, per reivindicar el dret a divertir-se, compartir i aprendre en català a través del joc i durant l'estona de lleure. També és una manera de denunciar que moltes empreses de joguines encara segueixen incomplint la llei i eviten l'etiquetatge en llengua catalana. Isabel Romano, responsable de la Comissió de Joguines i membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, ha explicat en declaracions a l'ACN que en aquests 14 anys, la presència del català en els jocs i joguines ha passat del 3% al 8%, xifra que considera "que no és suficient". Queda molta feina per fer, sobretot de conscienciació a l'usuari. "Veiem que hi ha alguns fabricants que s'han adonat que cal que el català també estigui present, però veiem encara com una assignatura pendent que més famílies ho exigeixin", ha comentat.La Plataforma lamenta que les grans multinacionals sempre inclouen totes les llengües europees en l'etiquetatge i en les instruccions dels seus articles, ignorant, però, el català. Entre els exemples, les marques Lego i l'alemanya Playmobil, que des del 1974 diverteix milions de nens i nenes amb els seus ninots de 7,5 centímetres d'altura i amb els seus infinits accessoris i escenaris on es poden recrear les seves aventures. El cas és que el català encara no és present en aquesta popular joguina, que sí es pot trobar en 20 altres idiomes. Per reivindicar-ho, es va crear al 2016 l'etiqueta #VolemPlaymobilEnCatalà i, a més, es va penjar una llufa de cinc metres amb un cartell on es llegia aquesta proclama.Una edició que perillava per l'actual situació políticaAquest 2017, la llufa del Playmobil en català llueix un gran llaç de color groc per tal que Cuixart, Sánchez, Junqueras, Bassa, Borràs, Forn, Mundó, Romeva, Rull i Turull surtin de la presó i que Puigdemont i els altres consellers que estan amb ell a Brussel·les puguin tornar a Catalunya sense ser processats judicialment. Romano ha reconegut que, amb l'actual context, s'havia plantejat suspendre la festa d'enguany. "Però al final vam pensar que havíem de seguir la festa endavant, tot i aquesta injustícia que estem vivint", ha afegit. Amb la presència de llaços grocs i de la gran lona de l'escenari, la portaveu de la Plataforma per la Llengua nega que s'estigui fent cap tipus "d'adoctrinament". "És una situació política que ens afecta a tots, a famílies senceres, i als fills els eduquem en els valors que nosaltres considerem que són els correctes", ha dit. "I creiem que el fet de poder expressar-la teva opinió política no ha de ser sancionable i, ni molt menys dur-te a la presó", ha manifestat. Escalfant motors pel Nadal i ReisAmb l'eslògan, 'Un Univers per jugar. Vine!', Festa pel Joc i el Lleure en català és també un recordatori que el Nadal i els Reis estan a prop i que és hora d'anar començar a redactar la carta per Ses Majestats. Els més 'matiners' ja podien entregar la seva missiva al Patge Reial desplaçat expressament des de l'Orient.Per la 14a Festa del Joc i el Lleure en català també hi han passat diverses personalitats i autoritats que han conegut de primera mà les activitats i els voluntaris que les estaven fent. És el cas de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa, així com representants de la Diputació de Barcelona i de l'Agència Catalana de Consum.

ACN Barcelona.-La pel·lícula portuguesa 'A Fábrica de Nada', dirigida per Pedro Pinho, s'ha emportat el premi al millor llargmetratge en la 24a edició de l'Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona. Paral·lelament, hi ha hagut una menció especial per a 'Taste of Cement', de Ziad Kalthoum. La cinta francoxinesa 'La Bonne Éducation', de Gu Yu, s'ha emportat el guardó de millor curtmetratge. El Premi Residència de l’Alternativa Panorama, que consta d’una residencia d’una setmana a Cerbère, se l’ha endut David Muñoz per 'El mundanal ruido'. El Premi Fílmic Crater-Lab de l’Alternativa Panorama\/Hall se l’ha emportat Jaione Camborda Coll per 'Rapa das Bestas'. Gràcies al premi, el director podrà gaudir d’una residència de dues setmanes a les instal·lacions de Crater-Lab. Per la seva banda, el Premi Antaviana - Mentoring Projects de l’Alternativa Professionals ha recaigut en el film 'La casa del artista'. La seva directora, Ione Atenea, podrà fer la masterització digital DCP del seu film (premi valorat en 2.500 euros).

El Premi GAC al millor guió de l’Alternativa Panorama, consistent en una quota anual de soci de GAC, se l’emporta Jaione Camborda Coll per 'Rapa das Bestas'. Finalment, els tres premis honorífics han estat atorgats a Manuel Muñoz Rivas per 'El mar nos mira de lejos' (Premi de la Crítica al millor llargmetratge de l’Alternativa Oficials), amb menció especial per a 'El mar la mar', de Joshua Bonnetta i J.P Sniadecki; a Ziad Kalthoum per 'Taste of Cement' (Premi Don Quixot al millor llargmetratge de l’Alternativa Oficials), i a Diane Obomsawin per 'J’aime les filles' (Premi del Públic al millor curtmetratge de l’Alternativa Oficials).

ACN Gandia.-La 15a edició dels premis d'Escola Valenciana ha reconegut amb els guardons 'Intentant la llibertat' els valors que representen Pluja Teatre, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el sociòleg Rafael L. Ninyoles. "Aquestes dues entitats i el professor Ninyoles enceten la seua tasca de fomentar la llengua, la cultura i l’educació amb idees renovadores en la tardor franquista, a finals dels seixanta i principis dels setanta i, ara com ara, després que ells prepararen la terra per sembrar la llavor del valencià, Escola Valenciana cull els fruits tan sucosos que van cultivar", afirma l'entitat cívica en una 'Nit Fusteriana' que ha aplegat més de 400 persones a Gandia (la Safor). Precisament, Escola Valenciana ha desvetllat que dedica les Trobades 2018 a l'escriptor Joan Fuster en el 25è aniversari de la seva mort, i que 'Nosaltres pel valencià' serà el lema que agermanarà les Trobades d'Escoles en Valencià.

Rafael L. Ninyoles ha rebut el guardó Josep Vicent Garcia a la Trajectòria Individual per tot el seu bagatge i per haver aportat un element de debat necessari al País Valencià. Rafael Lluís Ninyoles es va llicenciar en Dret a la Universitat de Salamanca i és doctor en Sociologia per la Universitat de València. Als 25 anys publicà el primer llibre, L’opinió pública: teories i ideologies, i l’han seguit una dotzena d’obres més que han creat un espai de reflexió sobre la realitat social del País Valencià. Els seus plantejaments se centren en l’anàlisi psicosocial, «en la sociologia del coneixement» aplicada al conflicte lingüístic. Un dels llibres cimera d’aquest sociòleg, Madre España, aborda per primera vegada el nacionalisme espanyol des d’unes bases socials i estudia la conformació d’aquest pensament i les repercussions en la societat.Escola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys. Els MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d’introduir canvis en les metodologies de l’ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa. L’escola és essencial per transmetre valors d’equitat i formar persones crítiques, que qüestionen el món en què vivim. Els MRP volen dotar l’alumnat de les eines i els coneixements necessaris per transformar la societat i construir un món més just. Els MRP es basen en la transmissió de les idees de Rosa Sensat, Ferrer i Guàrdia, Francesc Giner de los Ríos, l’Escola Moderna, Célestin Freinet, l’Escola Lliure, Gonçal Anaya... Els postulats d’aquestes pedagogues i d’aquests pedagogs tenen més de 100 anys d’antiguitat i, a hores d’ara, continuen sent idees renovadores. El president de la Federació, Josep Vicent Bataller, ha replegat el guardó. 44 anys de Pluja TeatreFinalment, Pluja Teatre ha compartit el doble vessant de ser la presentadora de la Nit i haver rebut el Guardó Extraordinari. Escola Valenciana ha fet valdre els 44 anys de Pluja Teatre defensant la llengua i creant un clima de reflexió social sobre els escenaris. El seu teatre de batalla és provocador en tant que sorprèn i impressiona els assistents, en tant que concep el públic com a element actiu. Una obra és més que una representació al cor del Teatre del Raval. És un diàleg amb l’espectador. Des del començament, Pluja comprengué la importància del teatre per transmetre idees alliberadores i crear debat. Quan el franquisme trontollava, Pluja impregnà el públic de la mordacitat dels comediants i el feu còmplice d’un imaginari allunyat dels estereotips rancis i l’alienació promoguda des del règim. Copsar un món just i divertit és fàcil després de presenciar una peça teatral d’aquesta companyia nascuda a Gandia l’any 1972. Pluja difongué l’art de la paraula i esperonà el compromís, la solidaritat i la ideologia social contra l’opressió. Aquesta companyia suposà un moviment contracultural que aconseguí trencar la por de la gent. Escola Valenciana ha guardonat tot el bagatge de Ximo Vidal, M. Josep Gonga ‘Gongui’, Joan Muñoz i Josep Gonga, els Pluja Teatre.Record emocionat a Òmnium CulturalPer la seva banda, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha felicitat la tasca dels guardonats per constituir "peces clau de la nostra identitat com a poble" i ha dedicat unes paraules a Òmnium Cultural: "Sabem que estan passant uns moments durs, difícils, però també esperançadors i vitals. No esteu sols. Ningú hauria de ser perseguit ni menys empresonat per lluitar, de forma pacífica i democràtica, pel seu poble. Farem perquè els arribe la nostra estima i solidaritat a totes aquelles persones perseguides per exercir amb normalitat drets civils bàsics", ha manifestat Moreno.

ACN Girona.-Aquest diumenge ha arrencat a Girona una nova edició del Fòrum Gastronòmic. Aquesta és la sisena vegada que la fira s'instal·la a la ciutat i és també la que ha batut tots els rècords, tant en nombre d'expositors – més de 250 empreses – com en superfície. De fet, per poder encabir tota aquesta demanda s'ha ampliat un 30% l'espai disponible. El director del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau, diu que s'ha convertit en "una cita imprescindible" i valora la "pluralitat d'actors" que es donen cita a la fira. "Aquí es troben els grans cuiners amb les empreses, però també els pagesos i petits productors", comenta. A la cita d'aquest any no hi faltaran els grans cuiners que faran demostracions i explicaran quines són les tendències de cara al 2018. El primer i un dels més esperats, aquest diumenge: Joan Roca. Abans, es viurà un dels moments més emotius del Fòrum amb l'homenatge al músic i gastrònom mort fa prop d'un any, Pere Tàpies.

ACN Barcelona.-La Direcció d'Història, Memòria i Patrimoni de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha posat en marxa el Pla de millora del coneixement de les col·leccions de béns mobles municipals. Amb aquest nou projecte es pretén conèixer el volum quantificat de les col·leccions que actualment existeixen als museus municipals, i d'aquesta manera, poder planificar programes i projectes futurs dels centres patrimonials que custodien aquestes col·leccions. L'objectiu principal és possibilitar-ne la projecció pública, així com la dimensió educativa. El Pla de millora del coneixement de les col·leccions, amb un pressupost total de 2.618.000€, preveu completar prop de 240.000 registres de les col·leccions municipals existents i té previst un calendari d'actuació comprès en el període entre el 2018 i el 2025.

El principal objectiu del pla, segons un comunicat de l'ICUB, és registrar i inventariar les col·leccions existents en la seva totalitat, i d'aquesta manera, completar-ne la seva documentació per possibilitar la seva projecció pública, ja sigui a través d'exposicions, de programes públics o la publicació de catàlegs en línia. També el projecte permetrà potenciar la dimensió educativa dels mateixos centres patrimonials amb activitats escolars, de lleure, o projectes de proximitat, a més de generar projectes d'investigació i recerca, com també xarxes de col·laboració local i internacional. La posada en marxa del Pla de millora del coneixement de les col·leccions suposarà un impuls important per als museus amb col·leccions municipals, ja que promourà una millora destacada en totes les seves àrees de treball: l'adquisició de peces i la seva oportuna conservació preventiva; la identificació, documentació, coneixement i estudi de les seves col·leccions; així com en la seva difusió per fer accessibles aquestes col·leccions al públic. Els museus inclosos en el projecte són el Museu Frederic Marès, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, el Museu d'Història de Barcelona-MUHBA i el Museu de la Música, tots ells centres que custodien col·leccions municipals.

ACN Girona.-Aquest diumenge ha arrencat a Girona una nova edició del Fòrum Gastronòmic. Aquesta és la sisena vegada que la fira s'instal·la a la ciutat i és també la que ha batut tots els rècords, tant en nombre d'expositors – més de 250 empreses – com en superfície. De fet, per poder encabir tota aquesta demanda s'ha ampliat un 30% l'espai disponible. El director del Fòrum Gastronòmic, Pep Palau, diu que s'ha convertit en "una cita imprescindible" i valora la "pluralitat d'actors" que es donen cita a la fira. "Aquí es troben els grans cuiners amb les empreses, però també els pagesos i petits productors", comenta. A la cita d'aquest any no hi faltaran els grans cuiners que faran demostracions i explicaran quines són les tendències de cara al 2018. El primer i un dels més esperats, aquest diumenge: Joan Roca. Abans, es viurà un dels moments més emotius del Fòrum amb l'homenatge al músic i gastrònom mort fa prop d'un any, Pere Tàpies.

Des d'aquest diumenge i fins dimarts de la setmana que ve, Girona torna a ser la capital de la gastronomia. La sisena vegada que el Fòrum Gastronòmic ve la ciutat, és també la que més visitants espera atraure. De fet, l'interès per part de les empreses ja s'ha notat, i és que aquesta edició hi ha més de 250 expositors, el què suposa un increment de més d'un 30%. Això ha obligat, de retruc, a ampliar també l'espai disponible. "És un fet que hem arribat on volíem arribar", ha constatat el director del certamen, Pep Palau.Tot plegat entre fogons, xefs, especialistes del ram, empreses i pagesos. En definitiva, tot el sector que envolta la restauració es troba aquests dies per estar al corrent de quines són les novetats i les tendències del món culinari. Palau destaca que aquesta "pluralitat d'actors" que se citen a Girona "enriqueix la fira".En aquest sentit, el director reconeix que ara per ara el Fòrum gastronòmic és una "cita indispensable", a la que els expositors no volen renunciar. "És un gran punt de trobada a nivell humà i de negoci. Aquí hi ha les empreses més avantguardistes i això fa que ningú es vulgui quedar enrere", concreta Palau.Superar l'any passatLes portes del Fòrum s'han obert a les 12 del migdia d'aquest diumenge i des d'aleshores ja s'han vist els passadissos plens de gent. Molts investigant o buscant solucions noves al seu negoci, i molts altres simples amants de la gastronomia, descobreixen nous conceptes i tendències.Una de les voluntats d'aquesta edició és superar les anteriors, on es va arribar als 24.000 visitants. La fita no sembla complicada, i és que enguany s'ha ampliat prop d'un 30% la superfície disponible, i per tant, la oferta també ha crescut.Per Palau, un dels reptes de futur que es va marcar al rebre fa deu anys el Fòrum Gastronòmic a Girona, era dur a la pràctica el lema 'unir pagesos i cuiners'. "Ara ja hi som, ara podem dir que al Fòrum hi participa tothom", ressalta.Una inauguració destacadaUna de les claus de l'èxit del Fòrum Gastronòmic és, segons explica Palau, el fet d'acostar la "més alta cuina" i fer evident la seva relació amb el producte de proximitat. Les demostracions que fan cuiners reputats doncs, ajuden a fer més propera la cuina dels millors restaurants del món als visitants.Un dels habituals en el Fòrum és el xef de l'actual tercer millor restaurant del món, El Celler de Can Roca, Joan Roca. El cuiner farà una demostració aquest diumenge en un Auditori del Palau de Congressos que estarà ple a vessar, i pel qual ja no queden localitats lliures.Abans però, hi ha previst un acte d'homenatge al desaparegut gastrònom, músic i col·laborador de Catalunya Ràdio, Pere Tàpies. L'acte el conduirà el periodista i amic personal de Tàpies, Ricard Ustrell.I durant la tarda es donarà a conèixer quin és el plat preferit dels catalans. Les opcions que hi ha sobre la taula són: les mandonguilles de peus de porc i avellana amb sípia, o el confit de pota blava, moniato, prunes i vermut Tarrida

ACN Terrassa.-La Diada dels Minyons de Terrassa, l'última gran cita de la temporada castellera, s'ha tancat amb un gust agredolç per a les colles. Tot i descarregar grans castells, Minyons, Capgrossos de Mataró i Castellers de Sants han hagut de renunciar, per les baixes, a les construccions més complexes. Un any més, la torre de vuit neta es resisteix pels de Terrassa que, a més, han caigut del tres de deu i només l'han pogut carregar. Els de Sants només han pogut completar dues construccions, els dos bàsics de nou, i s'han quedat sense gamma extra. Els Capgrossos, per la seva banda, han quedat lluny de tornar a igual la seva millor diada, renunciant al cinc de nou i al pilar de vuit.

Els Minyons de Terrassa han obert plaça amb el sempre espectacular tres de deu amb folre i manilles. El castell, però, ha pujat molt tremolós i tot i que han pogut carregar-lo, ha acabat cedint quan intentaven descarregar-lo. L'estructura ha cedit tot just després de l'aleta.Caiguda al marge, els egarencs han hagut de modificar lleugerament el seu guió i han hagut de renunciar al que havia de ser el seu gran repte aquesta temporada, la torre de vuit neta. Tot i que els assajos de la setmana permetien ser optimistes, una baixa da darrera hora a la canalla els ha obligat a renunciar-hi.En segona ronda, els de la camisa malva han descarregat la torre de nou amb folre i manilles i han deixat per tercera ronda un quatre de nou. La colla amfitriona ha tancat l'actuació amb un vano de sis en la ronda de pilars. L'espadat de vuit, que estava entre els plans dels malva, també s'ha vist afectat per la baixa de la canalla.Els Capgrossos tanquen la seva millor temporadaEls de Mataró, per la seva banda, han posat el colofó a una gran temporada, en la que han aconseguit superar en fins a tres ocasions el seu propi sostre: tres de nou, torre de nou, cinc de nou i pilar de vuit. Els faltava només poder descarregar l'espadat, però la manca d'efectius els ha obligat a fer més d'una renúncia. Els blaus han obert plaça amb el tres de nou, que han pogut descarregar amb solvència i en segona ronda ha arribat la torre de nou, que tot i que més insegura que en altres ocasions també han pogut descarregar. En tercera ronda han acabat apostant pel quatre de nou i han tancat la ronda de pilars amb quatre pilars de cinc.Els Borinots, sense gamma extraEls castellers de Sants també han hagut de modificar el seu guió i han hagut de descartar el dos de nou per algunes baixes importants en l'estructura de la torre. A les dues primeres rondes han descarregat amb solvència els dos castells bàsics de nou, el tres i el quatre, però no han pogut posar la cirereta del gamma extra.En tercera ronda, els borinots han intentat en dues ocasions el cinc de vuit, però l'han desmuntat quan la canalla enfilava les últimes passes i s'han quedat amb només dos castells completats. A la ronda de pilars, les baixes també els han obligat a renunciar a l'espadat de set i han posat el colofó a la diada amb vuit pilars de quatre simultanis.

ACN Barcelona.-L'actriu i directora teatral Rosa Maria Sardà ja no té la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya, perquè la va retornar el passat 24 de juliol. Així ho assegura la realitzadora Isabel Coixet en un article que publica 'El País'. L'escrit explica que Sardà va fer la devolució personalment, acostant-se a peu al Palau de la Generalitat, on va entregar la distinció i una nota manuscrita on explicava que "ateses les circumstàncies, ella no es considerava mereixedora de la distinció. Per aquest motiu la retornava i demanava, a més, que l'esquela que el Govern sol publicar als diaris quan mor un dels guardonats "tinguessin a bé d'estalviar-se-la". Sardà va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1994 i recentment va ser notícia per ser una de les 367 personalitats que va signar el manifest '1-O Estafa antidemocràtica', que també va rubricar la mateixa Coixet.

Amb un títol amb doble sentit -'La Rosa i el Sant Jordi'-, Isabel Coixet explica com es va desenvolupar aquell dilluns d'estiu en què Rosa Maria Sardà va decidir retornar la Creu de Sant Jordi. "El que anava a fer, en el fons era un crit d'auxili, un cop de puny sobre la taula, un ja n'hi ha prou, un no puc més", explica la realitzadora, que afegeix que l'actriu "portava temps meditant-ho". "No ho va dir a ningú perquè sabia que intentarien dissuadir-la i en aquells moments, després d'una llarga malaltia que estava superant, no se sentia amb energia suficient per discutir i defensar la seva decisió. Només volia executar-la", afegeix l'escrit.El relat segueix amb Sardà baixant pel carrer Pau Claris, primer, i després per la Via Laietana fins arribar a la plaça de Sant Jaume, on va recordar al seu amic, l'escriptor Terenci Moix i la capella ardent que es va instal·lar a l'Ajuntament quan va morir on, amb un to sorneguer, sonava la cançó de la banda sonora de la 'Blancaneus' de Walt Disney i la tonada: 'I go, I go, it's after work we go'. "En Terenci l'hauria entès. En Terenci l'hauria acompanyat. I després haurien rigut, parlant del que es diví i el que és humà davant d'un parell de gintònics", revela l'article. Coixet afegeix que a l'entrada del Palau de la Generalitat va preguntar a la funcionària de torn, que al principi no la va reconèixer i no va entendre la pregunta. Fet l'aclariment, va ser atesa per un altre un funcionari que, després d'encaixar-li la mà amb força, la va conduir a un petit despatx. El treballador no va amagar la seva sorpresa davant la petició de Rosa Maria Sardà, fins que ella va treure d'una carpeta la distinció i una nota manuscrita on explicava els motius de la devolució i on demanava que el Govern no publiqués, quan ella morís, cap esquela als diaris, com sol fer-se per la defunció dels qui han rebut la Creu de Sant Jordi. La sorpresa no va quedar aquí, ja que Sardà va demanar al funcionari un "rebut" conforme s'havia retornat la distinció. En el comiat, ella va insistir: "Això de l'esquela ha quedat clar, veritat?".L'autora de l'article narra que quan l'actriu i directora va tornar a sortir al carrer "es va sentir trista i lliure". "És el preu a pagar per tenir una implacable brúixola moral que et marca a cada moment les accions que has de fer per ser coherent, malgrat qui li pesi i passi el que passi", indica. "Encara que et costi amistats, repudi, odi, insults, incomprensió", afegeix.Rosa Maria Sardà i Isabel Coixet van ser, junt amb 365 personalitats del món de la cultura i professionals de diversos àmbits, a més de 60 entitats, els sotasignats del manifest '1-O Estafa antidemocràtica', que es va donar a conèixer al setembre. Rosa Maria Sardà també va rebre al 2016 el Gaudí d'Honor a la seva carrera, premi que no va anar a recollir, entre d'altres, per motius de salut. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el passat 26 d'agost, en la lectura del manifest que va compartir amb l'activista i portaveu de l'associació islàmica Ibn Batuta, Miriam Hatibi, arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

ACN Girona.-El xef de El Celler de Can Roca, Joan Roca, ha destacat la "bona feina" que fa el Fòrum per mantenir la "capitalitat gastronòmica" de Girona. "La realitat és que està plenament consolidat i això és un gran símptoma pels professionals que estem en aquest sector", assenyala. El cuiner gironí ha estat el gran atractiu de la primera jornada del certamen que estarà obert fins el proper dimarts. Roca ha fet una demostració de cuina a partir d'arrels, plantes, brots, flors i espècies de la demarcació. "Volem posar en valor tot allò que el territori dona de sí, com quan anàvem a buscar-ho al bosc. Ara ho volem recuperar", ha destacat. Just abans de la demostració, Roca ha participat en un diàleg conduït pel periodista Ricard Ustrell i que ha servit d'homenatge al gastrònom i músic mort fa un any, Pere Tàpies.