ACN Barcelona.-El president de la Fundació Bancària 'la Caixa', Isidre Fainé, i el president del Patronat del British Museum, Sir Richard Lambert, han signat aquest matí a CaixaForum Barcelona un acord de col·laboració entre les dues institucions entre 2020 i 2024. Gràcies a la firma d'aquest divendres, els centres CaixaForum que la Fundació Bancària "la Caixa" té a Madrid, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Palma i, a partir de 2021, a València, acolliran cinc nous projectes expositius organitzats conjuntament a partir de la col·lecció del museu nacional britànic, amb un total de 20 punts d'exhibició. La primera mostra que es podrà veure gràcies a aquest nou acord és 'La imatge humana', entre 2020 i 2022, un repàs a les representacions del cos al llarg de la història i de diferents cultures.

A més, 'The American Dream' rastrejarà 60 anys de la història recent dels Estats Units a partir de gravats d'artistes essencials com Andy Warhol, Jasper Johns, Robert Rauschenberg, Ed Ruscha, Kara Walker o Julie Mehretu. La tercera exposició mostrarà la creativitat dels habitants de les illes del Pacífic i presentarà la relació entre l'art i la vida a Oceania. El paper de les 'Deesses' en diferents religions i un projecte d'investigació sobre 'Mòmies egípcies' són les dues últimes propostes incloses en l'acord, que desembarcaran a l'estat Espanyol entre 2022 i 2024.La signatura suposa l'inici d'una segona fase en l'aliança que mantenen ambdues entitats des del 2015 per a l'organització conjunta d'exposicions al territori espanyol. I és que el British Museum ha estat un dels prestadors de referència en les exposicions que l'entitat ha dedicat a les grans cultures del món.El primer acord entre les dues institucions es va rubricar el 2015 i preveia la preparació de quatre projectes expositius conjunts entre 2016 i 2020, tres dels quals ja són una realitat i han estat vistos per més de 480.000 persones.Així, 'Els pilars d'Europa. L'edat mitjana al British Museum' es va poder veure entre 2016 i 2017 als centres CaixaForum de Madrid, Barcelona i Saragossa. 'Agon! La competició a l'antiga Grècia' es va estrenar l'any passat a Madrid i, després de passar per Barcelona i Sevilla, viatjarà a Saragossa i Palma. El tercer projecte és 'Faraó. Rei d'Egipte', que s'acaba de presentar per primera vegada a CaixaForum Barcelona i després es traslladarà a Madrid, Girona, Sevilla i Tarragona.La quarta exposició, L'era del luxe: dels assiris a Alexandre el Gran, es podrà veure als centres culturals de la Fundació Bancària 'la Caixa' de Barcelona, Madrid i Saragossa entre 2019 i 2020.

ACN Barcelona.-La Fundació Agbar i Aigües de Barcelona han presentat el llibre 'Em dic Aigua! De la matèria (singular) al recurs (essencial)', una obra protagonitzada que s'apropa al "desafiament dels recursos hídrics" del segle XXI i que explica què és i què significa l'aigua per al planeta en general i per als humans en concret. El director d'Aigües de Barcelona i patró de la Fundació Agbar, Ignacio Escudero, ha demanat "no defallir" en aquesta tasca, i ha subratllat la "cruïlla" a la qual, segons el seu parer, s'enfronta la humanitat en el futur proper: "què fem per combatre el canvi climàtic". El treball compta amb textos del biòleg i socioecòleg Ramon Folch i amb il·lustracions del dissenyador Javier Mariscal. Els dos autors han definit l'obra, que es distribuirà de manera gratuïta a escoles i biblioteques, com "un manual i alhora un còmic, rigorós però provocador".

Al llibre una molècula parla en primera persona. Folch ha explicat que s'ha fet així per intentar "transmetre" la "fascinació per l'aigua" dels autors, un recurs "tan essencial per a l'ésser humà". En aquest sentit ha afegit que "tot el que som i tot el que coneixem es composa, en certa manera, d'aigua".De la seva banda, Mariscal ha explicat que les il·lustracions ajuden a fer entendre a tots els públics la necessitat de preservar els recursos hídrics: "A partir de punts, ratlles i colors, hem intentat transmetre que l'aigua que existeix actualment al planeta és tota la que tenim, i la que tindrem, i que per això, cal cuidar-la per a les generacions futures".El llibre serà distribuït de manera gratuïta a escoles i biblioteques i es podrà adquirir també al Museu Agbar de les Aigües o a través de la seva pàgina web.

ACN Barcelona.-William Shakespeare va crear el personatge de Falstaff, un cavaller anglès que, a 'Enric IV', on apareix per primer cop, és un covard que s'inventa victòries que no ha aconseguit. La seva història ha inspirat a Nao Albet i Marcel Borràs, dos creadors escènics que ja han signat muntatges que van de 'La monja enterrada en vida' a 'Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach', 'Los Esqueiters' (Grec 2015) o 'Mammón'. Albet i Borràs narren a 'Falstaff' la història d'André Féikiévich, un falsificador d'art obsessionat en captar a la perfecció l'essència de les obres que falsifica i que el portarà a explorar fins a límits insospitables la seva pràctica. Els seus actes fraudulents provocaran la fúria de Boris Kaczynski, que intenta atrapar-lo. L'obra es podrà veure del 28 de juny al 15 de juliol a la Sala Petita del TNC en el marc del Grec.

Nao Albet ha assenyalat que "'Falsestuff' és un espectacle que parla sobre la falsificació d’art i, sobretot, el punt de partida és reflexionar sobre l’originalitat, sobre la còpia, sobre l’homenatge". Borràs ha apuntat que una pregunta que planeja a l'espectacle és com es pot ser original avui en dia en una societat tan saturada. A més de les actuacions dels mateixos Albet i Borràs, es veurà a l'escenari el còmic Jango Edwards, l'actriu lituana Diana Sakalauskaité, el músic i actor Victor Lauwers, co-fundador de la companyia belga Kuiperskaai, l'actor francès Naby Dakhli, l'artista performatiu Thomas Kasebacher, la ballarina Sau-Ching Wong i l'actriu Laura Weissmahr.L’obra de Nao Albet i Marcel Borràs és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, del Grec 2018 Festival de Barcelona i de l’Associació Uns Nois que fan Teatre.

ACN Vallfogona de Balaguer.-El concert #FreeSerret celebrat el dissabte 16 de juny a Vallfogona de Balaguer (Noguera), localitat d'on és originària l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret, va aconseguir recollir un total de 10.205 euros nets, diners que aniran destinats a l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), per ajudar a les famílies dels polítics presos i exiliats. El concert va aplegar més de 2.000 persones, segons l'organització, i també va comptar amb la presència de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, del vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, entre altres. Meritxell Serret va intervenir en directe a través d'internet per agrair a totes les persones que van fer possible la celebració d'aquell esdeveniment, entre les quals un centenar de voluntaris, molts veïns de la població, així com a tots els assistents.

Al concert, que es va dur a terme al pavelló poliesportiu de Vallfogona de Balaguer des de les 20 hores fins a les cinc del matí de diumenge, va comptar amb la participació de dotze grups musicals, entre els quals Tremendos, lo Pau de Ponts i The Referents. El concert #FreeSerret va ser organitzat per l'Associació Catalana pels Drets Civils, l'ANC, Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, però també va comptar amb el suport d'entitat i veïns del municipi i poblacions properes.

ACN Rajadell.-El Campus Gospel de Rajadell 2018 ja escalfa motors i aquest divendres ha presentat el cartell de la 14a edició al centre de Manresa. Es tracta d'un dels festivals referents de la música gospel de tot l'Estat i se celebrarà al municipi de Rajadell del 6 al 8 de juliol. El director, Ramon Escalé, ha destacat el cartell "de luxe" amb el que compta el festival d'enguany, ja que dues de les veus actuals més reconegudes de la música afroamericana dels Estats Units, com són Linda Tillery i Terrance Kelly, hi seran presents. Escalé ha explicat que el festival manté l'equilibri entre una programació musical de gran qualitat i l'oferta original dels tallers per aprendre a cantar gospel que cada any atrauen a desenes d'aficionats a la música afroamericana vinguts d'arreu. La plaça de l'Església de Rajadell es manté com l'escenari principal.

Ramon Escalé ha explicat a l'ACN que el cartell d'aquest 2018 està encapçalat per dues formacions de gran tradició als Estats Units que actuaran dissabte. El grup 'Linda Tillery and the Cultural Heritage CHoir' és el nou projecte de la formació d'Oakland (Califòrnia). El grup ha estat nomenat diferents vegades als 'Grammy' i ha estat reconegut mundialment per la seva tasca en la recuperació de la música afroamericana. El festival també comptarà amb una altra veu de prestigi, la de Terrance Kelly. Ell és el director del Oakland Interfaith Gospel Choir, que també pujarà a l'escenari.El festival s'estrenarà divendres 6 de juliol a les 10 de la nit, amb l'actuació del grup nord-americà Singing Sensations Youth Choir (Baltimmore). Es tracta d'un cor de joves d'entre 10 i 18 anys, referents per a les formacions que, des de la música i les arts, es treballa la integració i el desenvolupament dels joves. El darrer concert serà diumenge dia 8 de juliol amb l'actuació dels Esclat Gospel Singers i Esclat Junio que presentaran una selecció de temes dels darrers espectacles. La cloenda es farà a dos quarts de vuit del vespre. Tallers per aprendre a cantar gospelUn altre dels grans atractius del Campus Gospel de Rajadell són els tallers d'aprenentatge de les tècniques de gospel que ja compten amb més d'un centenar d'inscrits vinguts d'arreu de Catalunya, País Basc i França. L'oferta de tallers s'adreça a persones aficionades a la música gospel que tenen l'oportunitat de millorar la seva tècnica i formar-se amb professionals de prestigi internacional. De fet, Ramon Escalé ha explicat que algunes de les figures que seran dalt l'escenari també faran de professors en els tallers. Linda Tillery i Terrance Kelly seran dos dels ponents més destacats. També impartiran les sessions Hollie Hood-Mincey, fundadora i directora del grup Singing Sensations Youth Choir, i Olga López, que explicarà els secrets de la tècnica desenvolupada per Jo Estill. A més, el mateix Ramon Escalé, director dels Esclat Gospel Singers, dirigirà una sessió d’improvisació col·lectiva. L'organització ha posat a disposició del públic 125 places. L'abonament per als tres concerts a un preu únic de 40 euros. Els concerts de divendres i diumenge tindran un preu de 15 euros, respectivament, mentre que l’actuació de dissabte tindrà un cost de 18 euros.Escalé ha explicat que el Campus Gospel de Rajadell mantindrà la proposta 'Sunday Service', estrenat l'any passat amb èxit. Es tracta d’una experiència espiritual que es viu els diumenges al matí a les comunitats afrobritàniques i caribenyes als Estats Units. La sessió es farà en plena natura i comptarà amb les veus de Linda Tillery & the Cultural Heritage Choir i Terrance Kelly. En paral·lel, durant tot el cap setmana s’habilitarà l’escenari obert Show your gospel amb l’objectiu que totes les persones inscrites als tallers mostrin la seva energia i el seu repertori.

ACN Barcelona.-Tocar al Gran Teatre del Liceu per primera vegada és la il·lusió que s'amaga darrere de la gira per commemorar el trentè aniversari de la formació de Sau, el duet format per Pep Sala i Carles Sabater. La idea va sorgir aquest 31 d'octubre passat mentre els músics i tècnics revivien el primer concert de la banda, la nit de la castanyada de 1987 a Vilanova de Sau. "Aquell dia vam decidir que teníem un compte pendent: fer un concert al Liceu perquè hem tocat arreu, fins i tot a llocs que ni tan sols existeixen, però mai al Gran Teatre", ha explicat Pep Sala en una entrevista a l'ACN. D'aquest embrió, n'ha nascut Sau30, una gira amb una desena de concerts però no un retorn del grup. "No volem enganyar a ningú, sense el Carles és impossible fer un concert de Sau", ha dit el músic osonenc, en referència a la mort prematura del cantant i actor amb 36 anys. La seva és, doncs, "una banda sense futur", sense cap "estratègia de màrqueting", ni discos previstos.

Descartat el caràcter comercial del projecte, els recitals de Sau30 estan dirigits a activar la nostàlgia de tota una generació. El rellotge de la petita gira va començar a córrer a Girona, durant el festival Strenes. En referència al recital que va ser el primer retrobament sobre l'escenari del grup, el pianista, guitarrista i cantant ha dit que la resposta del públic gironí va ser "increïble al llarg de les dues hores i tres quarts" de concert. "Gent jove ens va dir 'vosaltres canteu aquelles cançons que el pesat del meu pare posava al cotxe', veiem que molta canalla ha crescut amb nosaltres", ha dit Sala.Alhora, el músic ha assegurat que "dir que vam assajar més de quatre cops és exagerar". Una preparació que de fet no li cal al grup, amb complicitat de sobres després de formar part del projecte original de Sau. "Més que sonar de veritat és que som nosaltres, tot i que trobem molt a faltar la veu del Carles".Així doncs, Sau30 portarà el seu "pa amb tomàquet ballable", perquè "rock és un concepte massa ampli" als escenaris del RRandom Music Festival, de Sons del Món, del Festival Anòlia i la Seu vella de Lleida. Uns concerts en els quals Sala i els altres components de Sau -Carles Oliver, Josep Sánchez, Ramon Altimir i Joan Capdevila- estaran acompanyats per la veu de Jonathan Argüelles. Temes com 'El tren de mitjanit', 'És inútil continuar', 'Envia'm un àngel' o 'Boig per tu' són un repertori natural pel cantant maratoní, un gran coneixedor de la música del grup perquè va formar part de la banda de tribut 'Tornem a Sau'."El Carles era el cantant de Sau i jo soc el cantant de Sau30. Canto les cançons que cantava el Carles però no l'estic substituint, perquè ell és insubstituïble", ha dit Argüelles, que ha explicat que va saber que volia dedicar-se a la música després de veure un directe de Sau quan tenia cinc anys."És entre tots que intenten omplir el buit que va deixar", ha aclarit Sala que ha recordat que Sabater, "va deixar una petjada a nivell personal i artístic molt gran". Després que la mort de Sabater, els seguidors de Sau van quedar orfes d'una banda que va marcar el rock català. L'èxit del conjunt, un fet acceptat pel gran gruix del públic, no es va fer present a la ment de Sala fins a la desaparició del seu company. Malgrat això, encara avui es resisteix a reconèixer-se com un "pioner". "És una responsabilitat que no penso acceptar i un mèrit que no penso que ens puguem atribuir", ha opinat.Hereus del Grup de Folk, de la Nova Cançó, els Duble Buble, els Grec, la Dharma i d'altres en llengua castellana com Los Sirex o Los Mustatang, el seu grup no va ajuntar-se per "salvar la cultura catalana". "Les coses no les fas per fer cap paper, jo em vaig preocupar molt quan em van dir que sortia a l'Enciclopèdia catalana", ha dit Sala que, no obstant això ha reconegut que va viure "una època extraordinària".Una onada de rock integrada també per conjunts com Els Pets, Sangtraït, Gossos, Lax'n'Busto i Sopa de Cabra que va coincidir en un moment determinat de la història de Catalunya en què "tothom anava a una". "Vam pertànyer a una generació determinada de la història que va coincidir amb els Jocs Olímpics de Barcelona, amb un benestar social, una reafirmació del país un cop acabat l'espant de la Transició".Tot plegat en un panorama musical que el duo va conquerir omplint estadis de més de 10.000 persones de forma més o menys habitual. "Tot era més massiu als 90, els concerts grossos de Sau eren a Montjuïc, a la Monumental, al Palau Sant Jordi, no hi havia tirada a fer concerts a Liceu". I és que les 2.000 butaques del Gran Teatre eren un número minso aleshores en comparació amb les 12.000 persones que van encabir a la Monumental quan van enregistrar el primer disc en directe en el que encara és "el concert més important de la història de Sau" per Sala. I ara tornen amb la sensació que "s'han acabat vint anys de vacances".I és que en dues dècades la vida dels integrants de la banda ha canviat molt, tot i que segueixen sent "una colla d'amics". Alguns ja no es dediquen a la indústria musical, com un dels 'Pipes', els tècnics d'escenari, que és advocat i viu a Amsterdam" però no es perdrà cap concert" i en canvi, d'altres volten el món gràcies a la música com el guitarrista Jordi Mena, que acompanya a Enrique Bunbury allà on va.D'altra banda, ha recordat que la decisió d'embarcar-se de ple en el projecte Sau30 la van prendre enmig d'un mes de mobilitzacions socials, que ha deixat en Sala "una càrrega de tristesa i indignació", però que han fet palès que "els catalans són capaços de mantenir la normalitat en les situacions més difícils". "Els músics no som impermeables al que ens envolta", ha afegit el músic osonenc.

ACN Barcelona.-Aquest dissabte al matí, just l'endemà d'acabar-se el curs escolar 2017-2018 han sortit del Centre d'Esplai Trencaclosques, a Horta, els primers autocars de les colònies i campaments d'estiu que organitza la Fundació Pere Tarrés. Són en total 92 infants i joves dels quals 43 (amb edats que van dels 4 als 12 anys) posen rumb a l'Alberg La Sala, a La Pobla de Lillet. Durant uns dies, l'equipament esdevindrà una masia al poble de Limo, un indret fronterer amb quatre territoris culturalment molt diferents i històricament enfrontats. Tot i així, una amenaça externa –una possible invasió de les tropes romanes-, farà que els mandataris i habitants dels quatre poblats uneixin esforços. Fomentar el diàleg i la solidaritat és l'objectiu d'aquestes colònies que organitza la Fundació Pere Tarrés, i que enguany inclou un programa de casals i colònies amb gairebé 600 activitats adreçades a més de 30.000 infants i joves. De fet, fa tot just 125 anys es van organitzar les primeres colònies d'estiu a Catalunya.

També han sortit de l'Espai Trencaclosques 24 nens i nenes que cursen primer i segon d'ESO que marxen a Espolla i 25 adolescents, de tercer d'ESO a primer de Batxillerat, que faran una ruta a Collsacabra. Abraçades, llàgrimes d'emoció i algun salt d'alegria -just quan l'autocar ha marxat-, han estat algunes de les imatges que s'han vist aquest matí.

ACN Valls.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida aquest dissabte a seguir l’exemple del president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba a l’hora de “bastir un cos d’estat per a Catalunya”. “No estem tant lluny del que proposava, i ara el volem bastir republicanament”, ha afirmat Torra durant la cloenda del centenari de la Biblioteca Popular de Valls, impulsada per la Mancomunitat l’any 1918. Durant el seu discurs, el president ha evitat fer qualsevol referència a la polèmica trobada amb el rei Felip VI ahir al vespre a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, i aquest dissabte s’ha centrat en defensar la cultura com a “eix central de l’acció política”. L’acte també ha comptat amb una intervenció en vídeo de Carles Puigdemont des de Berlín, qui ha reivindicat Valls com a “referent en la defensa de les llibertats i la democràcia” per la construcció d’equipaments com la Biblioteca Popular.

ACN Lleida.-A la ciutat de Lleida una de les fogueres més peculiars que cremarà aquesta vigília de Sant Joan és una falla reivindicativa contra la repressió que s'ha construït amb dibuixos i pintures creats per quinze artistes ponentins. Les obres s'exposen des d'aquest dissabte al migdia i, igual com passa a València, una de les creacions serà indultada per votació popular. Es tracta de la foguera que cada any organitza el Col·lectiu Cultural de Cappont, però aquesta vegada amb un sentit especial. S’han posat d'acord amb l'ANC, Òmnium i el Comitè de Defensa de la República del barri per cremar al foc obres que denuncien la repressió i també el masclisme. N'hi ha moltes amb imatges de presons, missatges que apel·len a la llibertat i també una reproducció irònica de Felip VI com el rei dels Bastos. La foguera-falla -situada entre els carrers de Salvador Espriu i Riu Besòs- s'encendrà a dos quarts d'onze amb la flama del Canigó que haurà arribat a la ciutat de Lleida a les vuit del vespre.

Divina Drudis, Carme Busom, Rafa Borlansa, Jordi Prenafeta, Oriol Arumí, Enric Burgués, Sandoval, Ramon Torralba, Teresa Alsina, Magda Balsells, Anna Escur, Esther Comenge, Mònica Pla, Serrat Pons i Jordi Calvís han estat els artistes ponentins que han proposat amb les seves obres "cremar les injustícies i repressió", segons asseguren els organitzadors. També hi ha una setzena falla que creació popular feta pels vianants que durant el dia passin per aquest indret de Cappont i vulguin deixar la seva inscripció perquè es calcini al foc.Un dels artistes i coordinador de la iniciativa, Ramon Torralba, ha explicat que "la idea va sortir una mica espontàniament, agafant la tradició de la foguera de Sant Joan i una altra tradició mediterrània com són les falles, les vam unir i n'ha sortit aquesta foguera-falla on, dins d'aquest context en què estem, cremarem totes aquelles coses que no ens agraden de l'estat espanyol; d'aquesta manera farem com una catarsi i l'endemà, de les cendres en ressorgirà la Catalunya Republicana". De fet, aquest diumenge al migdia s'ha organitzat un vermut popular a la mateixa explanada de la foguera en una acció que s'ha batejat com 'Catalunya renaixerà de les seves cendres'.La coordinadora de l'Assemblea Territorial de l'ANC de Lleida, Rosa Burrell, ha agraït al Col·lectiu Cultural de Cappont "que ens hagin permès col·laborar per seguir fent palesa la nostra protesta per la situació política actual, seguim protestant perquè alliberin els presos, perquè puguin tornar lliurement els exiliats i aprofitem qualsevol ocasió que tenim per manifestar el nostre desig que tot torni a la normalitat". I és que, Burrell insisteix que "per nosaltres ara qualsevol festa no és festa perquè falta gent molt important que haurien d'estar al carrer lluitant per una causa que considerem justa, i no anem en contra de ningú, només a favor de tota Catalunya".El president del Col·lectiu Cultural de Cappont, Josep Torres, ha afegit que "volem recordar que tenim gent a les presons que no estan amb nosaltres, i aquesta és una forma de reivindicar-ho aprofitant que la festa de Sant Joan és també la festa dels Països Catalans".Després de treure de la foguera l'obra indultada i de la lectura d'un poema, cap a dos quarts d'onze s'encendrà la falla amb la flama del Canigó que haurà arribat a la plaça de la Paeria de Lleida a les vuit del vespre. A la revetlla no hi faltarà la música, els focs d'artifici i la coca de Sant Joan.Altres revetlles i falles al PirineuAltres esdeveniments destacats d'aquesta nit a Lleida són l'emblemàtica foguera que cada any s'encén al Turó de la Seu Vella, on el Cercle de Belles Arts i Arts de Ponent conviden els artistes a cremar apunts i esbossos a la performance 'Art i Foc'. També és un clàssic el Festival de l'Horta a la partida Marimunt, que ja arriba a la 14a edició. A la capital del Segrià s'han autoritzat una vintena de fogueres, la majoria als barris perifèrics i a l'Horta. A banda de la foguera, el programa inclou vermut, sopar popular i els concerts dels grups Fenya Rai, Pastorets Rock i Mesmerians.A Aitona (Segrià) s'hi celebra aquest any la quarta edició de l'Ancesa Jove, organitzatda per diferents associacions de joves i ajuntaments del Baix Segre. A Mollerussa, coincidint amb la revetlla, aquesta nit hi ha la segona tongada de concerts del festival Mon Amour amb les actuacions dels Amics de les Arts, Amparanoia, Boikot o Xeic!.D'altra banda, aquesta nit de Sant Joan hi ha baixada de falles o festes del foc a vuit municipis del Pirineu. A l'Alta Ribagorça la cita és a Pont de Suert, Vilaller, Boí i Casós mentre que al Pallars Sobirà aquesta nit hi ha falles a Isil, a les Valls d'Àneu, i Alins, a la Vallferrera. A la Vall d'Aran les poblacions de Les i Arties celebren les Hèstes deth Huec. A les festes araneses es crema un tronc d'avet de gran dimensions i al voltant s'hi ballen danses tradicionals.

ACN Valls.-El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet una crida aquest dissabte a seguir l’exemple del president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba a l’hora de “bastir un cos d’estat per a Catalunya”. “No estem tant lluny del que proposava, i ara el volem bastir republicanament”, ha afirmat Torra durant la cloenda del centenari de la Biblioteca Popular de Valls, impulsada per la Mancomunitat l’any 1918. Durant el seu discurs, el president ha evitat fer qualsevol referència a la polèmica trobada amb el rei Felip VI ahir al vespre a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, i aquest dissabte s’ha centrat en defensar la cultura com a “eix central de l’acció política”. L’acte també ha comptat amb una intervenció en vídeo de Carles Puigdemont des de Berlín, qui ha reivindicat Valls com a “referent en la defensa de les llibertats i la democràcia” per haver construït equipaments com ‘La Popular’.

Torra ha visitat diversos espais emblemàtics de Valls sota una persistent expectació mediàtica, davant la qual ha declinat fer cap valoració de la breu trobada amb Felip VI al Nou Estadi de Tarragona, quan li va entregar el llibre ‘Dies que duraran anys’ i l’informe del Síndic de Greuges sobre les càrregues policials de l’1 d’octubre. “Avui hem vingut a parlar de cultura, respecte i llibertat”, s’ha limitat a dir davant les insistents preguntes dels periodistes durant el recorregut que ha fet acompanyat de la consellera de Cultura, Laura Borràs.La cultura com a “arma política”Ja a l’acte institucional de cloenda del centenari de la Biblioteca Popular de Valls, el president ha aplaudit el llegat de l’equipament projectat per la Mancomunitat i s’ha referit a Montserrat Roig per afirmar que “la cultura és l’arma política més revolucionària que existeix a llarg termini”. Al mateix temps, ha defensat que edificis com ‘La Popular’ són un exemple de com “bastir un cos d’estat per a Catalunya”, afegint que la voluntat del Govern és “bastir aquest cos fent efectiva la República guanyada l’1-O i declarada políticament el 27 d’octubre”.Al seu torn, Carles Puigdemont també ha lloat la història de la biblioteca vallenca, destacant el clima de “normalitat, progrés, llibertat i cultura” que caracteritzava, ha dit, l’època en què la Mancomunitat va impulsar l’equipament de la capital de l’Alt Camp. “Avui no pot ser així, perquè tenim presos polítics, persones perseguides i amenaçades només per expressar les seves opinions”, ha criticat Puigdemont des de Berlín.Al mateix temps, Carles Puigdemont ha fet una crida a seguir l’exemple dels impulsors de la Biblioteca Popular. “No estem equivocats si continuem dempeus, com no estaven equivocats els predecessors de fa 100 anys”, ha afirmat, tot demanant als assistents a l’acte que vetllin per traslladar aquest esperit a les generacions futures.Més punyent s’ha expressat l’alcalde de Valls, Albert Batet, cofoi que el 1918 la ciutat acollís la primera biblioteca popular de Catalunya, i alhora reivindicatiu en la defensa de la cultura i la llibertat, que ha definit com a “binomi indissociable”. Batet ha afirmat que l’acte d’aquest dissabte ha volgut ser una mostra de “persistència” després de 100 anys en què s’han viscut dues dictadures “durant les quals s’ha posat en perill la cultura”. “Persistim perquè som un poble que aguantarem, perquè sabem que guanyarem”, ha reblat l’alcalde.

ACN Barcelona.-Aquest dissabte al matí, just l'endemà d'acabar-se el curs escolar 2017-2018 han sortit del Centre d'Esplai Trencaclosques, a Horta, els primers autocars de les colònies i campaments d'estiu que organitza la Fundació Pere Tarrés. Són en total 92 infants i joves dels quals 43 (amb edats que van dels 4 als 12 anys) posen rumb a l'Alberg La Sala, a La Pobla de Lillet. Durant uns dies, l'equipament esdevindrà una masia al poble de Limo, un indret fronterer amb quatre territoris culturalment molt diferents i històricament enfrontats. Tot i així, una amenaça externa –una possible invasió de les tropes romanes-, farà que els mandataris i habitants dels quatre poblats uneixin esforços. Fomentar el diàleg i la solidaritat és l'objectiu d'aquestes colònies que organitza la Fundació Pere Tarrés, i que enguany inclou un programa de casals i colònies amb gairebé 600 activitats adreçades a més de 30.000 infants i joves. De fet, fa tot just 125 anys es van organitzar les primeres colònies d'estiu a Catalunya.

També han sortit de l'Esplai 24 nens i nenes que cursen primer i segon d'ESO que marxen a Espolla i 25 adolescents, de tercer d'ESO a primer de Batxillerat, que faran una ruta a Collsacabra. Abraçades, llàgrimes d'emoció i algun salt d'alegria -just quan l'autocar ha marxat-, han estat algunes de les imatges que s'han vist aquest matí.L'Íngrid s'ha acomiadat de la seva filla Arlet, la 'benjamina' del grup, ja que fins al mes vinent no farà 5 anys. Ha comentat que la nena ja ha anat de colònies amb l'escola, però mai ha estat fora de casa tants dies. Tot i el comprensible neguit, la mare assenyala que "estan molt tranquils" perquè "va amb els monitors de l'esplai que ja els coneix", així com el seu germà, de 8 anys. "Acompanyada sí que va", diu l'Íngrid, davant una Arlet que, tot i demostrar una gran energia quan ha estat entrevistada, només ha fet menció de "dormir" i les "lliteres" com dues de les expectatives que tenia en ment en les colònies.En declaracions a l'ACN, Xavi Nus, president del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC), ha assenyalat que guanyar autonomia és un dels objectius de les colònies, ja que obliga a l'infant a dependre de sí mateix sense comptar amb els familiars a prop. "Nosaltres treballem des de la vivència, i ajudem que el nen o el jove vagi adquirint coneixements per ell mateix", indica. "Tot des del joc i de la descoberta, i amb el suport en tot moment dels nostres monitors", assenyala.La Fundació Pere Tarrés està de celebració, ja que aquest 2018 celebra el 125è aniversari de les primeres colònies d'estiu al nostre país. A més, l'escoltisme celebra el seu 90è aniversari i la Fundació Pere Tarrés commemora també els 60 anys de l'inici de la seva activitat, iniciada amb l'organització de les colònies en el marc de Càritas Diocesana de Barcelona.NovetatsEl festival Sónar i la Fundació Pere Tarrés han organitzat el primer campus d'estiu en innovació tecnològica i artística per a joves de 14 a 17 anys. Tindrà lloc del 2 al 13 de juliol i l'element comú serà la música electrònica, tot i que no es requereixen coneixement previs. El 'Sónar Campus' està organitzat per setmanes independents i complementàries i inclouen xerrades motivacionals, makerspaces i workshops i al final de cada setmana s'organitzarà una mostra oberta al públic perquè es puguin conèixer totes les creacions realitzades. Altres novetats d'aquest estiu són les colònies de màgia i de música, i repeteixen per la seva bona acollida les de disseny de moda i les de cuida, en col·laboració amb la Fundació Alicia i Món Sant Benet. Un any més es realitzaran colònies de teatre, colònies de ball, colònies de robòtica i de disseny de videojocs, i també s'ha ampliat l'oferta de colònies temàtiques que es faran amb l'anglès com a llengua vehicular.S'alenteix la demanda de bequesDesprés dels pitjors anys de la crisi econòmica, la Fundació Pere Tarrés ha notat que la demanda de beques per a famílies amb pocs recursos no ha augmentant en els darrers dos anys. Però malgrat que els indicadors macroeconòmics són positius, hi ha moltes famílies per a les quals aquesta recuperació no ha arribat i els impedeix, entre altres coses, que els infants puguin gaudir d'activitats de lleure durant l'estiu. Aquest estiu 2018, la Fundació Pere Tarrés pretén becar uns 3.600 infants amb una inversió econòmica d'1.029.056,77 euros que es destinarà a activitats de centres d'esplai i centres socioeducatius, a colònies i casals socials i també a activitats pròpies de la Fundació a les cases de colònies i casals.Les 1.900 beques dels centre d'esplai i centres socioeducatius en previsió de beca s'adrecen als infants que durant l'any participen en les activitats d'atenció educativa i social dels centres socioeducatius i dels centres esplais del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans (MCECC) i també són obertes al barri o població on es realitzen. D'altra banda, les 1.260 beques per a colònies i casals socials estan destinades a infants que es troben en situació de vulnerabilitat greu derivats de serveis socials, escoles, centres tutelats i centres socioeducatius de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació, i els infants tenen cobert el 100% de l'import. Finalment, les 440 beques de les activitats pròpies de la Fundació a les cases de colònies i casals s'adrecen als infants que volen gaudir de colònies i casals d'estiu, i que per la situació econòmica familiar els és necessari accedir a un ajut.

ACN Girona.-La Flama del Canigó ha visitat per primera vegada la Catedral de Girona. Els tres portadors que la custodiaven han penjat el quinqué en un dels àngels que coronen el temple. Abans, la Plaça del Vi s'ha omplert de gironins per rebre-la. Durant l'acte s'han escoltat constants referències als "presos polítics" per a qui s'ha demanat la llibertat. Tot plegat en una rebuda organitzada per Òmnium i que ha reivindicat "la importància de la cultura". El president de l'entitat al Gironès i portaveu de Girona Vota, Sergi Font, ha reconegut que aquest any "és especial pel context polític" i per la situació dels presos. Després de l'acte, centenars de persones han decidit participar a la Revetlla Groga que s'ha celebrat als Jardins Fora Muralla. Els beneficis que se'n recaptin aniran a parar a la Caixa de la Solidaritat, per pagar les despeses dels empresonats.

ACN Barcelona.-La nit de Sant Joan és una de les més celebrades de l'any tot i ser una de les més curtes. La festa ha començat amb la caiguda del dia a bona part del país. Les fogueres, els petards i les tradicionals coques són presents a gairebé totes les celebracions. A Barcelona s'han autoritzat una cinquantena de fogueres i, un any més, les platges seran el punt neuràlgic de la celebració. A la ciutat de Lleida una de les fogueres més peculiars que crema aquesta nit és una falla reivindicativa contra la repressió que s'ha construït amb dibuixos i pintures creats per ponentins. A Tarragona la nit de Sant Joan ha donat el tret de sortida amb l'arribada de la flama del Canigó al barri marítim del Serrallo, un dels punts principals de la revetlla tarragonina. A l'Estartit (Baix Empordà) el Sant Joan coincideix amb el festival Ítaca, enguany hi actuen quatre de les bandes més festives del país Ebri Knight, Germà Negre, Pachawa Sound i Koers.

A Tarragona la nit de Sant Joan ha donat el tret de sortida amb l'arribada de la flama del Canigó al barri marítim del Serrallo, un dels punts principals de la revetlla tarragonina. La Colla Diables Voramar del Serrallo i la Víbria de Tarragona han estat els encarregats de portar la flama. Amb la lectura del manifest dels ninots, per part dels membres del Ball d'en Serrallonga, s'ha procedit a encendre la foguera. Tot seguit, les colles locals del foc, com el Ball de Diables, el Drac i el Bou, entre altres, han protagonitzat una cercavila pels carrers de la ciutat que ha culminat a la remodelada plaça Corsini. Com cada any, no hi falten els sopars a la fresca i de carmanyola i les actuacions musicals.Fogueres, música i petards tornen a ser la tònica predominant d'aquesta revetlla de Sant Joan a les comarques gironines. Són molts els municipis que ho celebren sortint al carrer. A l'Estartit (Baix Empordà) el Sant Joan coincideix amb el festival Ítaca, aquesta nit a la Platja Gran de l'Estartit hi actuen Ebri Knight, Germà Negre, Pachawa Sound i Koers. A Begur la festa es concentra a la platja de Sa Riera. A Palamós la revetlla coincideix amb la Festa Major del Municipi i s'han programat activitats per a tots els públics com un sopar popular amb ball o els concerts de Hey Pachucos, Despit i Somking Souls que es faran a les barraques.A la ciutat de Lleida una de les fogueres més peculiars que crema aquesta vigília de Sant Joan és una falla reivindicativa contra la repressió que s'ha construït amb dibuixos i pintures creats per quinze artistes ponentins. Les obres s'exposen des d'aquest dissabte i, igual com passa a València, una de les creacions serà indultada per votació popular. Es tracta de la foguera que cada any organitza el Col·lectiu Cultural de Cappont, però aquesta vegada amb un sentit especial. S'han posat d'acord amb l'ANC, Òmnium i el Comitè de Defensa de la República del barri per cremar al foc obres que denuncien la repressió i també el masclisme.La ciutat de Barcelona celebra una de les nits més curtes de l'any amb una cinquantena de fogueres repartides pels barris de la ciutat. D'aquestes, 9 cremen per primera vegada aquest any. L'ajuntament ha preparat un dispositiu per garantir la seguretat de la festa que suposa la coordinació de tots els serveis implicats en aquesta festivitat per donar resposta a les diferents necessitats que puguin tenir els ciutadans durant la nit. Per garantir que les platges estiguin netes a primera hora de diumenge, a més dels operaris que recolliran la brossa, s'instal·laran 1.500 papereres de cartó per complementar les que ja hi ha instal·lades de forma permanent i es posaran 84 contenidors addicionals. L'operatiu per tenir les platges a punt per a l'ús dels banyistes començarà a les 6.30 hores i acabarà ales 10 del matí.Sabadell és una de les ciutats que s'han omplert de fogueres i sopars populars per celebrar la nit de Sant Joan. En total a la capital del Vallès Occidental s'han organitzat vuit revetlles amb fogueres i dues sense. Una de les més populars que es duen a terme en el municipi és la que té lloc a la plaça de la Creu Alta. Prop de 200 veïns s'han aplegat en aquest indret amb les seves taules i cadires per gaudir de la bona temperatura nocturna i compartir coca, cava i sobretot, molta pólvora. Els més menuts han convertit les bengales, les bombetes i les piules en les protagonistes de la festa, que també ha comptat amb nombroses fonts de colors dedicades a elements emblemàtics de la ciutat com una que recorda a la Torre de l'Aigua o una altra que s'ha començat a comercialitzar aquest any en homenatge al Castell de Can Feu.Revetlles sense petardsCom que els petards no agraden a tothom, hi ha algunes revetlles que garanteixen als més porucs que no tindran ensurts. A Manresa, des de les 7 de la tarda, es fa la 20a Revetlla sense petards, pensada especialment pels més petits. Es fa a la plaça major, on es fa un berenar amb música ambient. A partir de les 9 s'encendrà la foguera i actuarà el trio Carles Cuberes que presentaran l'espectacle Cassoles, olles i cançons.Tampoc hi ha petards la revetlla que es fa a la plaça de davant del Mercat del Guinardó. L'any passat hi estava vetada la pólvora i, segons els organitzadors, va ser un èxit.

ACN Brussel·les.-La Flama del Canigó ha arribat aquest any fins a Brussel·les. Els exconsellers establerts a Bèlgica, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín, han rebut aquest dissabte a la tarda una de les quatre flames que al migdia han sortit del Parlament de Catalunya. Tots tres han agraït a Òmnium Cultural i altres entitats que ho hagin fet possible i han tingut un record per la resta d'exconsellers empresonats així com per Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i altres polítics establerts a l'estranger. "Volem que el caliu arribi sobretot a Alcalá-Meco, Soto del Real i també a Estremera", ha assegurat Serret. "Espero i desitjo que l'any que ve tornem a fer aquesta festa cadascú a casa seva i amb les persones que estimem", ha dit també l'exconsellera. Comín s'ha referit al "dolor immens" i la "nostàlgia profunda" pels que són entre reixes però ha demanat també a mantenir un "somriure" per "l'esperança"."Potser l'any que ve celebrarem la Flama del Canigó a Brussel·les però ho farem perquè voluntàriament haurem agafat un avió i no perquè ens hi sentim obligats", ha afegit. Per la seva banda, Puig ha afirmat que la Flama és "carregadíssima de simbolisme, sobretot per les circumstàncies dels companys empresonats o a l'exili".

ACN Girona.-La Flama del Canigó ha visitat per primera vegada la Catedral de Girona. Els tres portadors que la custodiaven han penjat el quinqué en un dels àngels que coronen el temple. Abans, la Plaça del Vi s'ha omplert de gironins per rebre-la. Durant l'acte s'han escoltat constants referències als "presos polítics" per a qui s'ha demanat la llibertat. Tot plegat en una rebuda organitzada per Òmnium i que ha reivindicat "la importància de la cultura". El president de l'entitat al Gironès i portaveu de Girona Vota, Sergi Font, ha reconegut que aquest any "és especial pel context polític" i per la situació dels presos. Després de l'acte, centenars de persones han decidit participar a la Revetlla Groga que s'ha celebrat als Jardins Fora Muralla. Els beneficis que se'n recaptin aniran a parar a la Caixa de la Solidaritat, per pagar les despeses dels empresonats.

Un any més la Flama del Canigó ha visitat Girona, això sí, no s'ha quedat al davant de l'Ajuntament, sinó que ha acabat arribant a la Catedral de Girona. Els centenars d'assistents s'han quedat sorpresos quan s'ha projectat un vídeo on es veien tres portadors deixant el quinqué al capdamunt del temple. El president d'Òmnium a Girona, Sergi Font, ha explicat que pretenien donar un "cert simbolisme" a l'acte. "La Catedral suposava un far per als ciutadans i volem representar-ho així", ha explicat Font.Tot plegat en un acte que ha servit també per homenatjar els "presos polítics". Font ha reconegut que aquest any "era especial" per la situació política que es viu a Catalunya. En aquest sentit, el president d'Òmnium al Gironès, ha explicat que "seguiran lluitant" perquè no es normalitzi la situació dels presos i els exiliats.Durant l'acte s'ha fet ballar l'àguila i han actuat diverses entitats culturals. Abans s'ha encès la flama que presidia l'escenari. Després de projectar el vídeo l'acte s'ha clos amb un discurs pronunciat per una membre d'Òmnium, en nom de Jordi Cuixart, en el que es lloava la cultura catalana i es demanava la "llibertat".Després, les revetllesUn cop acabat l'acte, el protagonisme ha estat per les diverses revetlles que s'han programat arreu de la ciutat. Una de les més multitudinàries ha estat la que s'ha fet als Jardins Fora Muralla i que ha anat a càrrec de l'entitat Girona Vota.Una Revetlla Groga que ha destinat tots els beneficis a la Caixa de Solidaritat que dona suport als presos en les seves defenses. La foguera la coronava una fotografia del rei Felip VI cap per avall i que els assistents han cremat. Tot plegat ha acabat amb un brindis amb cava i coca de Sant Joan per a tothom.

ACN Barcelona.-La consellera de Cultura, Laura Borràs, creu que el Govern s'ha de "refermar" en les lleis que "sobiranament té dret a fer" restituint el contingut de les normes tombades pel TC, com la de l'Aranès i la taxa audiovisual. "És una prioritat, hem de fer-ho perquè respon a una necessitat i a una convicció", ha reblat. En aquest sentit, ha avançat en una entrevista a l'ACN que des del Departament de Cultura mantenen "l'ambició" que el nou impost sobre les operadores d'Internet sigui "superior" a l'anul·lat per l'alt tribunal, com ja va manifestar el seu antecessor en el càrrec, Lluís Puig. Preguntada sobre la polèmica entorn a l'estatus del català, Borràs ha reclamat una "actitud generosa" basada en el respecte als drets lingüístics de tothom, "els dels catalanoparlants també". En aquest sentit, demana "més complicitat i responsabilitat" en el debat i s'emplaça a treballar perquè el català "deixi de ser una llengua minoritzada". Sobre el MACBA, recorda que amb "consens de tot el sector, també de l'ajuntament" es preveia com a "sortida natural" ampliar-lo a La Capella i, de no fer-se, "tallaria les ales" a un museu nacional amb "prestigi internacional màxim".

En declaracions a l'ACN, Borràs ha defensat les lleis que emanen del Parlament, preparades amb la "complicitat" dels diversos sectors. Davant d'això, ha lamentat que hagin estat "fraudulentament atropellades" per "l'acció legislativa directa" del Tribunal Constitucional. "La prioritat del Govern és restituir el contingut d'aquesta llei en benefici de tota la ciutadania", ha reblat. Borràs s'ha mostrat convençuda que el Govern trobarà la manera en les properes setmanes de fer efectiu el contingut de lleis que l'Estat "amb repressió i fent servir tots els tentacles dels quals és capaç". "Ens toca reivindicar la sobirania que ens correspon per dur a terme accions sent imaginatius, creatius i, al final, al màxim d'efectius per fer-ho possible", ha precisat. Una de les prioritats ha de ser, segons la consellera de Cultura, rescabalar la llei que fixava una taxa a les operadores perquè s'ha constatat la seva "efectivitat" i el Govern no està disposat a renunciar-hi "de cap de les maneres". Evitar "polemitzar amb la llengua"Un dels fronts principals en els quals la conselleria treballarà és la situació del català que, per Borràs, "requereix atenció i suport". Al seu entendre, cal donar "força al català en totes les dimensions", sobretot, per la realitat demogràfica de Catalunya. Malgrat assegura que és "optimista de mena", reconeix que la realitat sociolingüística dels catalanoparlants és d'una "evidencia palmària". En aquest sentit, assegura que cal treballar per poder donar-li al català un estatus en què "deixi de ser una llengua minoritzada", amb "l'ambició de poder tenir més parlants". La consellera Borràs defensa que allà on alguns hi volen veure conflicte la llengua és "un pont, un llaç, que acull i vertebra unitats familiars". "No volem polemitzar amb la llengua", ha reblat. Amb tot, no oblida la situació "d'evident maltractament" que va patir el català durant el franquisme, arribant a generar una "feblesa estructural" i una "violència simbòlica molt forta". Davant de tot això, reclama tenir una "actitud generosa", que eviti que s'hagi de basar en el "políticament correcte", per ser "correctes", defensant els drets de tothom. "Els drets dels catalanoparlants també", ha assegurat.Sobre el Manifest Koiné, la consellera ha qualificat la polèmica de "més interessada que interessant" i reclama poder tenir "debats de país". "La llengua és un eix integrador. No estem en contra del castellà ni de la gran varietat de llengües del país. Hem de treballar per posar-les totes en valor", ha conclòs.El MACBA, evitar "tallar les ales a un museu nacional"Un dels reptes pendents entre els equipaments de Barcelona és l'ampliació del MACBA, prevista per expandir-se a l'espai de La Capella però que ara es troba en qüestió per la reubicació del CAP del Raval Nord. Segons la consellera, l'ampliació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona és "estructural" derivat de l'enriquiment del seu patrimoni. "La seva missió no deixa d'engrandir-se des que va ser fet i ho hem d'atendre", ha insistit. Així, recorda que amb "consens de tot el sector, també de l'ajuntament" es preveia com a "sortida natural" La Capella i, de no fer-se, "tallaria les ales" a un museu nacional amb "prestigi internacional màxim". "Necessitem atendre l'art contemporani, que és el nostre present però també el nostre futur", ha especificat. Per això, es mostra esperançada en trobar "complicitat de tothom" per resoldre una "ampliació fonamental". Quant al futur de l'Arts Santa Mònica, Borràs defensa la idea no "obrir el meló" de pensar què és el centre, ja que és un debat "obert i pensat" i que el què cal és "consens de tothom". "En arquitectura i fotografia no hi és, hem d'aprofitar la feina feta per tenir amplitud de mires com a centre d'arts en global", ha apuntat.  Paral·lelament, també s'ha mostrat favorable a fixar un tipus d'IVA superreduït per a la cultura, que defensa que "no és un luxe", sinó una necessitat "bàsica", que cohesiona com a país, genera identitat i permet a la societat "avançar".

ACN Valls.-Reivindicativa diada castellera de Sant Joan de Valls aquest diumenge. La plaça del Blat s’ha vestit de groc i s’han despenjat quatre pancartes amb les cares dels polítics presos i els exiliats dels edificis de la plaça, on la majoria de balcons llueixen llaços grocs i cartells reivindicatius. Els assistents a l’actuació castellera i els mateixos castellers de les dues colles vallenques han alçat cartells grocs amb el lema “Estem amb vosaltres” mentre sonava el Cant del Segadors. Tot seguit, de forma unànime s’ha clamat a favor de l’alliberament dels líders empresonats i de la independència. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, la consellera de Justícia, Ester Capella i el portaveu adjunt del grup parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, s’han sumat a la reivindicació des del balcó consistorial, juntament amb la resta d’autoritats locals.

ACN Torroella de Montgrí.-Més de 8.000 persones han passat aquest cap de setmana per la Platja Gran de l'Estartit (Baix Empordà) en la Revetlla de Sant Joan que ha organitzat per tercer any el Festival Ítaca. Les actuacions de Txarango, Che Sudaka i Dr Kràpula el divendres i de Ebri knight, Koers i Germà Negre dissabte van omplir una festa que ja s'ha convertit en una de les més multitudinàries de l'estiu a les comarques de Girona. A més, aquest any els concerts van tenir un marcat tot reivindicatiu i de suport als rapers condemnats. Amb tots els artistes i el personal de l'empresa organitzadora a dalt de l'escenari, es va desplegar una pancarta amb el lema 'FreeValtonyc \/ A la presó per cantar' i, a través de la megafonia, es va reproduir una gravació del cantant on animava al públic a defensar els seus drets col·lectius.

L'èxit de públic ha fet que la de la Platja Gran de l'Estartit (Baix Empordà) sigui la Revetlla de Sant Joan més multitudinària de les que se celebren a la demarcació. La nit de divendres, el festival va penjar el cartell de 'no hi ha entrades' mentre que dissabte l'ocupació del recinte va voltar el 90%. A més, molts espectadors van optar per l'oferta de concerts més plaça de càmping. De fet, aquesta opció va quedar esgotada en poques hores. Des de l'organització del festival creuen que la bona assistència d'aquest dos dies suposarà un "important increment" d'espectadors, i ja tenen coll avall que l'Ítaca 2018 tancarà amb la xifra més alta de públic de totes les sis edicions que s'han celebrat.Tot i això cal recordar que encara queden dos caps de setmana més de festival. El primer comptarà amb les actuacions d'El petit de Cal Eril, Xarim Aresté i Fetus a La Bisbal d'Empordà. Vuit dies més tard dos dels grans noms del panorama musical català tancaran l'Ítaca. Roger Mas presentarà 'Parnàs' a la Ciutat Ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà), i el dia 8 de juliol Albert Pla posarà punt i final a aquesta edició des de la Platja de Port Bo, a Calella de Palafrugell (Baix Empordà).

ACN Valls .-El tradicional duel de les colles vallenques per Sant Joan ha deixat una exhibició d’alçada a la plaça del Blat. La Colla Vella, que ha descarregat tot el que ha intentat, s’ha anotat el 5 de 9, el 4 de 9 amb el pilar, i uns inèdits 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre simultanis, una fita que, fins ara, només havien assolit els Verds. Al seu torn, la Colla Joves ha arrencat amb el 3 de 9 amb folre i, en segona ronda, ha donat la sorpresa i ha plantat a plaça el 2 de 8 net. Els de la camisa vermella, però, no l’han pogut defensar en la recta final i la construcció ha quedat només carregada. En tercera ronda, la Joves s’ha reservat amb el 5 de 8. Per arrodonir la seva exhibició, que ha durat un parell d’hores i ha mostrat un bon ritme, ambdues colles han apostat pel pilar de 7 amb folre. Només la Vella, però, l’ha aconseguit descarregar i arrodonir una actuació històrica per Sant Joan.

La Colla Vella ha obert plaça amb un castell de gamma extra, el 5 de 9 amb folre, que enguany ja havia descarregat una vegada, a la Selva del Camp. La construcció s’ha hagut de treballar una mica, però finalment els del Portal Nou l’han pogut descarregar i la plaça ha viscut la primera celebració de la diada. Al seu torn, la Colla Joves ha sortit amb el 3 de 9 amb folre, un castell que anit, en les Completes va quedar en intent, però que aquest diumenge han pogut portar fins al final.En segona ronda, la Vella ha sortit disposada a anotar-se el primer 4 de 9 amb el pilar de l’any. Els terços i quarts han patit, però el pilar ha aguantat els nervis i s’ha pogut descarregar. Aquesta fita ha desfermat l’alegria dels castellers, que han fet retronar la plaça amb els crits de “Oe, colla vella, oe!” i “La culpa és de la Vella”. La sorpresa, però, ha arribat de la mà dels diables vermells, que han decidit intentar el 2 de 8 net més matiner. La Joves l’ha aconseguit coronar, però el castell ha fet llenya després d’una sotragada quan el pom de dalt ja havia iniciat la descarregada. En tercera ronda, la Vella ha donat un cop d’efecte portant a plaça, per primer cop, el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre simultanis, una gesta que fins ara només figurava en l’historial dels Castellers de Vilafranca. L’aposta rosada ha acabat de forma immillorable, malgrat que el quatre ha calgut treballar-lo una mica. La descarregada de les dues construccions ha fet esclatar d’eufòria els castellers i el públic que s’aplegaven al quilòmetre zero del món casteller. Després d’haver fet llenya amb el 2 de 8 sense folre, la Joves ha preferit assegurar amb el 5 de 8. Els vermells han controlat la construcció i se l’han anotat sense complicacions, amb el desig que aquest cinc pugui pujar un pis més en les properes exhibicions. Finalment, ambdues colles vallenques han apostat pel pilar de 7 amb folre per posar el punt i final a la diada de Sant Joan. La Vella ha culminat la construcció amb força comoditat i ha pogut arrodonir una diada per emmarcar. En canvi, la Joves ha viscut un final agredolç amb la caiguda del seu pilar, que només ha pogut carregar. Els pilars de 5 han donat per tancada una diada molt àgil -que no ha arribat a les dues hores- i amb menys calor que altres anys, però amb un marcat to reivindicatiu per reclamar la llibertat dels “presos polítics i exiliats”.

ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, inaugurarà el Catalonia America Council (CAC) durant el viatge que farà aquesta setmana a Washington, entre el 26 i el 29 de juny, segons ha informat el departament de Presidència a través d'un comunicat. Aquesta organització independent sense ànim de lucre està dirigida per Andrew Davis, qui va ser delegat del Govern als Estats Units, i està orientada a abordar els reptes socials i polítics més importants que afronten Catalunya i els països de l'Amèrica del Nord mentre enforteix les seves relacions bilaterals. En el seu primer viatge oficial als Estats Units, el president també intervindrà en la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival, en què Catalunya participa com a cultura convidada, i mantindrà diverses reunions de treball i entrevistes.

La consellera de Cultura, Laura Borràs, acompanyarà el president en la inauguració de l'Smithsonian Folklife Festival. A més de Catalunya, en l'edició d'enguany del certamen també és convidada d'honor la cultura d'Armènia, per la qual cosa també hi intervindrà en l'acte inaugural el president d'aquest país, Armen Sarkissian.L'Smithsonian Folklife Festival, iniciat el 1967, és una exposició internacional de patrimoni cultural viu que l'Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage organitza anualment a l'aire lliure al National Mall, a Washington DC. És considerat el més important del món dedicat al patrimoni cultural i immaterial i representa una gran oportunitat i un aparador immillorable per donar a conèixer, no només la cultura, les tradicions o la gastronomia que són objecte pròpiament del Festival, sinó també Catalunya com a país modern amb una economia cada cop més basada en la creativitat i el coneixement.L'Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage és una unitat educativa i d'investigació de l'Smithsonian Institution que té per objectiu promoure la comprensió i la continuïtat de les diverses cultures populars dels EUA i d'arreu del món. L'Smithsonian Institution és una fundació independent, creada mitjançant una llei del Congrés dels EUA el 1846 i coneguda arreu del món per la seva activitat educativa i de recerca.