Are you the publisher? Claim or contact us about this channel


Embed this content in your HTML

Search

Report adult content:

click to rate:

Account: (login)

More Channels


Channel Catalog


Channel Description:

Informació amb independència - Agència Catalana de Notícies
    0 0

    El lliurament del premi es farà l'octubre durant la celebració del Festival Getafe Negro

    ACN Barcelona.-L'escriptor Eduardo Mendoza ha rebut el VIII Premi José Luis Sampedro de Getafe Negro, que reconeix la trajectòria d'autors que acrediten "excel·lència i valors humanistes" en la seva tasca. El lliurament del premi tindrà lloc el pròxim mes d'octubre, durant la celebració del Festival Getafe Negro en un acte en què també es lliurarà el Premi del XXI Certamen de Novel·la Negra Ciutat de Getafe, que ha estat concedit a Jesús Tíscar Jandra, autor de 'La japonesa calva'.

    L'any passat el premi José Luis Sampedro el va obtenir l'escriptora Rosa Montero i anteriorment Francisco González Ledesma (2011), Joaquín Leguina (2012), Andrés Sorel (2013), Emilio Lledó (2014) i Alicia Giménez Bartlett (2015).


    0 0

    També hi seran Fuel Fandango, Carla Morrison, Pasión Vega, Dani Martín, Maldita Nerea, Gertrudis i Pastora Soler

    ACN Barcelona.-Els organitzadors del Festival del Mil·lenni han fet públiques les primeres confirmacions d'artistes per a la dinovena edició del certamen. Entre els noms destacats hi ha el cantant nord-americà José James, la vocalista Buika, el gaiter i flautista Carlos Núñez o el trio osonenc La Iaia. El tret de sortida el donarà José James el 10 de novembre a la sala Apolo 2. A banda dels esmentats, també estan confirmades les actuacions de Fuel Fandango, Carla Morrison, Pasión Vega, Dani Martín, Maldita Nerea, Gertrudis i Pastora Soler.


    0 0

    L'exconsellera Montserrat Tura s'endú el Carles Rahola d'assaig i el barceloní Xavier Gual el Ramon Muntaner de literatura juvenil

    ACN Girona.-L'escriptor David Nel·lo ha guanyat el 50è Premi Prudenci Bertrana amb 'Melissa i Nicole', una novel·la curta que gira al voltant del xoc entre dues famílies en una petita illa del Bàltic. El relat explora els límits que s'estan disposats a creuar per ser feliços i les conseqüències de traspassar-los, en un escenari que beu del cinema escandinau i un moment –el solstici d'estiu- que són "cabdals" per al relat, com admet el mateix Nel·lo. El premi està dotat amb 30.000 euros. L'exconsellera Montserrat Tura s'ha endut el Carles Rahola per l'assaig 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire' i el barceloní Xavier Gual ha guanyat el Ramon Muntaner per una novel·la de misteri adolescent. L'acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona s'ha convertit en un clam a favor del dret a decidir.

    El 50è Premi Prudenci Bertrana de novel·la ja té nom propi. L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959) s'ha endut el guardó amb 'Melissa i Nicole', una novel·la que gira al voltant de "l'explosió" i el drama entre dues famílies –els Callahan i els Vinyals- que visiten la petita illa sueca de Fårö durant el solstici d'estiuNel·lo es coneix bé l'indret, perquè hi va fer-hi dues estades d'un mes, i ha escollit l'escenari a consciència. "Quan tens una idea per fer una novel·la, és molt diferent que passi en un lloc o en un altre", assegura. L'escriptor no amaga que l'argument beu del cinema escandinau –'Celebració' de Vinterberg n'és un exemple- i que l'esperit d'Ingmar Bergman "plana" damunt del relat. De fet, en aquesta petita illa del Bàltic, on Nel·lo hi situa el relat, és on va viure i hi està enterrat el cèlebre cineasta.I al costat de l'escenari, l'escriptor també subratlla la importància del moment. "Situo la novel·la en un juny molt calorós, atípic a Suècia, i gairebé malaltís", explica. Partint de la trobada entre les dues filles adolescents de les famílies (d'aquí el títol de l'obra), Nel·lo fa avançar el drama cap als pares Callahan i Vinyals, que acaben essent el "moll de l'os" del relat.Els límits de la felicitatDe l'argument, l'escriptor no en desvetlla més. Però ja avança que 'Melissa i Nicole' mostra els límits "d'allò que estem disposats a fer per fer feliços els altres". "A vegades, accions que tenen implicacions ètiques greus i que acabem pagant tota la vida", hi afegeix.David Nel·lo ha treballat en la novel·la menys d'un any –"escric bastant ràpid", admet. Agraeix al jurat haver pogut entrar "al llinatge" dels Premis Bertrana. I més amb una novel·la curta, cosa que allunya el sentiment "que els premis literaris es donen en funció d'allò que pesi el relat" (referint-se a l'extensió). 'Melissa i Nicole' sortirà publicada a finals de novembre sota el segell de Columna Edicions. Nel·lo, que tot i haver fet incursions en la literatura per a adults s'ha especialitzat en infantil i juvenil, ja va guanyar el 2009 el Ramon Muntaner amb 'Guguengol'. I ara fa tres anys, va fer-se amb l'Edebé per 'La nova vida del senyor Rutin' (precisament, ambientada a la mateixa illa bàltica que 'Melissa i Nicole').La pagesia surt de l'ostracismeL'exconsellera d'Interior i doctora Montserrat Tura s'ha endut el 38è Premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, per 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire'. L'estudi agafa com a fil conductor la figura del seu avi, Feliu Tura, per "treure de l'ostracisme" i reivindicar el compromís de la pagesia, i en concret el de la Unió de Rabassaires, amb el catalanisme polític de la primera meitat del segle XX.Amb l'assaig, Montserrat Tura reivindica que, més enllà de les imatges dels balcons de la plaça Sant Jaume, la Catalunya que va viure la reivindicació catalanista i de progrés era massivament pagesa. "I entre tots els moviments del món agrari, el de la Unió de Rabassaires va ser el que va incorporar més reivindicacions socials; va fer possible la victòria d'ERC al 1931 i, a més, va condicionar-ne el programa", explica l'exconsellera. "El meu avi era un líder nat, membre del consell general del sindicat, i vull retre-li homenatge deixant constància escrita del què va significar aquell moviment", precisa Montserrat Tura. La dictadura va escombrar els rabassaires, però tot i haver patit repressió i exili, l'exconsellera destaca que el pòsit del moviment va persistir. I com a exemple, recorda l'enterrament del seu avi. "Malgrat tot, quan es va morir, tots els rabassaires van sortir amb les sabates d'espart i les vetes de fil", explica.Editorial Pòrtic publicarà 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire' el proper mes de gener. Al 2014, Montserrat Tura ja va escriure el llibre memorialístic 'Estirant el fil', on analitzava el panorama polític actual i el conflicte entre Catalunya i Espanya. Misteri en un càmping abandonatL'escriptor, periodista i professor de Secundària barceloní Xavier Gual s'ha endut el 32è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per 'La noia de la caravana'. La idea d'escriure aquest thriller li van donar, precisament, els seus alumnes. "La literatura a les aules es veu com una cosa estranya, una mica imposada; i jo em vaig proposar escriure un llibre que realment els faci lectors", explica Gual. "De fet, els adolescents són un públic molt més exigent que els adults, perquè de seguida et diuen si allò els agrada o no", concreta l'escriptor i professor.El resultat és una trama policial i mafiosa, que narra les aventures d'una adolescent que marxa de cap de setmana amb el noi que li agrada. Tots dos passen la primera nit en un càmping abandonat. Però l'endemà, quan la noia es desperta, el jove ha desaparegut. A partir d'aquí, l'escriptor ofereix un relat amb "ritme", que té aquells elements –misteri, amor i intriga- que atrauen l'adolescència. "Però al costat d'això, també hi ha literatura; he cuidat el llenguatge i, al darrere de l'argument, hi ha tot un treball d'estructura i tècnica", precisa Xavier Gual. 'La noia de la caravana' sortirà publicada sota el segell Fanbooks.Poesia breu, contundent i allunyada de la líricaEl filòleg barceloní Albert Garcia Elena ha rebut el 40è Premi Miquel de Palol pel poemari 'La saliva dels morts'. Després que l'any passat trenqués el seu silenci literari, i guanyés el Màrius Torres i el Vicent Andrés Estellés, l'autor s'ha endut ara el guardó amb un recull de poemes breus que gestava des de feia dues dècades."Són 55 poemes curts, breus, contundents i allunyats de tota lírica", els defineix el mateix Garcia Elena. El recull proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. 'La saliva dels morts' és una crua confessió personal que gira al voltant de la identitat i de l'espècie humana i el seu lloc al món, sense altre testimoni que la consciència del jo-poètic.Albert Garcia Elena explica que ha escrit els versos "a pit descobert" –d'aquí, que estiguin en primera persona- i que no hi ha cap hermenèutica en els poemes. "S'entenen a la primera", precisa. "La poesia és la droga dura de la literatura, i el problema és trobar bon gènere; d'aquí la meva obsessió per fer un poemari molt potent, dirigit tant als acadèmics com a aquells que no ho són", diu.El premi Miquel de Palol està dotat amb 2.400 euros. El poemari 'La saliva dels morts' sortirà editat sota el segell de Proa.L'univers poètic de Martí i PolEl projecte educatiu 'L'univers poètic de Martí i Pol' s'ha endut el 17è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. El guardó està dotat amb 2.000 euros. L'aplicació, també disponible per a tauletes mòbils i pissarres digitals, pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l'obra de l'autor de Roda de Ter.L'aplicació, adreçada a nens d'entre 4 i 12 anys, està pensada perquè els infants interactuïn amb la literatura amb l'ús d'il·lustracions i jocs que estimulen l'experimentació poètica. La Fundació Miquel Martí i Pol, artífex del projecte, l'ha pensat perquè l'aplicació es pugui fer servir tant a les llars com a les aules. "Oferim un fris il·lustrat als infants perquè descobreixin l'obra de Martí i Pol i puguin escriure els seus propis poemes", explica el representant de la fundació, Roger Canadell.Millor lletra en català per a ZOOFinalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català l'ha guanyat el col·lectiu musical ZOO amb 'La mestra'. El guardó, que no té dotació, s'atorga per votació popular. La lletra és un homenatge a l'escola popular valenciana en català. ZOO, nascut el 2014, dedica aquesta cançó a Marifé Arroyo, una docent d'origen castellanoparlant que a la segona meitat dels 70 va impulsar el model d'escola progressista, popular i en valencià que va ser represaliada. L'impulsor de la formació, Antonio Sánchez, també conegut com a 'Panxo', ha destacat que 'La mestra' recull l'esperit del projecte de ZOO. "Entenem la música com a l'instrument per entendre el món i retre homenatge a les històries i persones que ens han fet com som", ha dit.Clam pel dret a decidirAquest any, els Premis Literaris de Girona han rebut un total de 176 treballs per a les diferents categories. L'acte d'entrega dels guardons, encapçalat pel conseller de Cultura, s'ha celebrat aquest vespre a l'Auditori de Girona, i la situació actual de Catalunya ha tingut un pes destacat en els discursos institucionals. El president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, ha fet una defensa del dret a decidir durant el seu parlament. Domènech s'ha remuntat al primer Bertrana, que va guanyar Manuel de Pedrolo amb la novel·la 'Estat d'excepció', i ha dit que "és trist" que aquell títol es pugui aplicar al moment que ara viu el país."La dignitat ens obliga a reclamar a l'estat espanyol els procediments idonis perquè puguem expressar la nostra voluntat plena, sense por ni servilismes caducs", ha dit Domènech. El president de la fundació ha assegurat que els catalans "volem fer sentir la nostra veu anant a votar" i que "són els pobles els qui fan les lleis".Al seu parlament, Domènech també ha reclamat a l'Estat que cessi "la persecució" del Govern, a qui "no s'ha habilitat cap via de diàleg". "I sobretot, que no es caigui en la provocació dels qui volen justificar una intervenció desmesurada; només així serem veritables successors dels qui fa 50 anys van fer el primer Premi Bertrana", ha conclòs.


    0 0

    L'exconsellera Montserrat Tura s'endú el Carles Rahola d'assaig i el barceloní Xavier Gual el Ramon Muntaner de literatura juvenil

    ACN Girona.-L'escriptor David Nel·lo ha guanyat el 50è Premi Prudenci Bertrana amb 'Melissa i Nicole', una novel·la curta que gira al voltant del xoc entre dues famílies en una petita illa del Bàltic. El relat explora els límits que s'estan disposats a creuar per ser feliços i les conseqüències de traspassar-los, en un escenari que beu del cinema escandinau i un moment –el solstici d'estiu- que són "cabdals" per al relat, com admet el mateix Nel·lo. El premi està dotat amb 30.000 euros. L'exconsellera Montserrat Tura s'ha endut el Carles Rahola per l'assaig 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire' i el barceloní Xavier Gual ha guanyat el Ramon Muntaner per una novel·la de misteri adolescent. L'acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona s'ha convertit en un clam a favor del dret a decidir.

    El 50è Premi Prudenci Bertrana de novel·la ja té nom propi. L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959) s'ha endut el guardó amb 'Melissa i Nicole', una novel·la que gira al voltant de "l'explosió" i el drama entre dues famílies –els Callahan i els Vinyals- que visiten la petita illa sueca de Fårö durant el solstici d'estiuNel·lo es coneix bé l'indret, perquè hi va fer-hi dues estades d'un mes, i ha escollit l'escenari a consciència. "Quan tens una idea per fer una novel·la, és molt diferent que passi en un lloc o en un altre", assegura. L'escriptor no amaga que l'argument beu del cinema escandinau –'Celebració' de Vinterberg n'és un exemple- i que l'esperit d'Ingmar Bergman "plana" damunt del relat. De fet, en aquesta petita illa del Bàltic, on Nel·lo hi situa el relat, és on va viure i hi està enterrat el cèlebre cineasta.I al costat de l'escenari, l'escriptor també subratlla la importància del moment. "Situo la novel·la en un juny molt calorós, atípic a Suècia, i gairebé malaltís", explica. Partint de la trobada entre les dues filles adolescents de les famílies (d'aquí el títol de l'obra), Nel·lo fa avançar el drama cap als pares Callahan i Vinyals, que acaben essent el "moll de l'os" del relat.Els límits de la felicitatDe l'argument, l'escriptor no en desvetlla més. Però ja avança que 'Melissa i Nicole' mostra els límits "d'allò que estem disposats a fer per fer feliços els altres". "A vegades, accions que tenen implicacions ètiques greus i que acabem pagant tota la vida", hi afegeix.David Nel·lo ha treballat en la novel·la menys d'un any –"escric bastant ràpid", admet. Agraeix al jurat haver pogut entrar "al llinatge" dels Premis Bertrana. I més amb una novel·la curta, cosa que allunya el sentiment "que els premis literaris es donen en funció d'allò que pesi el relat" (referint-se a l'extensió). 'Melissa i Nicole' sortirà publicada a finals de novembre sota el segell de Columna Edicions. Nel·lo, que tot i haver fet incursions en la literatura per a adults s'ha especialitzat en infantil i juvenil, ja va guanyar el 2009 el Ramon Muntaner amb 'Guguengol'. I ara fa tres anys, va fer-se amb l'Edebé per 'La nova vida del senyor Rutin' (precisament, ambientada a la mateixa illa bàltica que 'Melissa i Nicole').La pagesia surt de l'ostracismeL'exconsellera d'Interior i doctora Montserrat Tura s'ha endut el 38è Premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, per 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire'. L'estudi agafa com a fil conductor la figura del seu avi, Feliu Tura, per "treure de l'ostracisme" i reivindicar el compromís de la pagesia, i en concret el de la Unió de Rabassaires, amb el catalanisme polític de la primera meitat del segle XX.Amb l'assaig, Montserrat Tura reivindica que, més enllà de les imatges dels balcons de la plaça Sant Jaume, la Catalunya que va viure la reivindicació catalanista i de progrés era massivament pagesa. "I entre tots els moviments del món agrari, el de la Unió de Rabassaires va ser el que va incorporar més reivindicacions socials; va fer possible la victòria d'ERC al 1931 i, a més, va condicionar-ne el programa", explica l'exconsellera. "El meu avi era un líder nat, membre del consell general del sindicat, i vull retre-li homenatge deixant constància escrita del què va significar aquell moviment", precisa Montserrat Tura. La dictadura va escombrar els rabassaires, però tot i haver patit repressió i exili, l'exconsellera destaca que el pòsit del moviment va persistir. I com a exemple, recorda l'enterrament del seu avi. "Malgrat tot, quan es va morir, tots els rabassaires van sortir amb les sabates d'espart i les vetes de fil", explica.Editorial Pòrtic publicarà 'República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire' el proper mes de gener. Al 2014, Montserrat Tura ja va escriure el llibre memorialístic 'Estirant el fil', on analitzava el panorama polític actual i el conflicte entre Catalunya i Espanya. Misteri en un càmping abandonatL'escriptor, periodista i professor de Secundària barceloní Xavier Gual s'ha endut el 32è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, dotat amb 6.000 euros, per 'La noia de la caravana'. La idea d'escriure aquest thriller li van donar, precisament, els seus alumnes. "La literatura a les aules es veu com una cosa estranya, una mica imposada; i jo em vaig proposar escriure un llibre que realment els faci lectors", explica Gual. "De fet, els adolescents són un públic molt més exigent que els adults, perquè de seguida et diuen si allò els agrada o no", concreta l'escriptor i professor.El resultat és una trama policial i mafiosa, que narra les aventures d'una adolescent que marxa de cap de setmana amb el noi que li agrada. Tots dos passen la primera nit en un càmping abandonat. Però l'endemà, quan la noia es desperta, el jove ha desaparegut. A partir d'aquí, l'escriptor ofereix un relat amb "ritme", que té aquells elements –misteri, amor i intriga- que atrauen l'adolescència. "Però al costat d'això, també hi ha literatura; he cuidat el llenguatge i, al darrere de l'argument, hi ha tot un treball d'estructura i tècnica", precisa Xavier Gual. 'La noia de la caravana' sortirà publicada sota el segell Fanbooks.Poesia breu, contundent i allunyada de la líricaEl filòleg barceloní Albert Garcia Elena ha rebut el 40è Premi Miquel de Palol pel poemari 'La saliva dels morts'. Després que l'any passat trenqués el seu silenci literari, i guanyés el Màrius Torres i el Vicent Andrés Estellés, l'autor s'ha endut ara el guardó amb un recull de poemes breus que gestava des de feia dues dècades."Són 55 poemes curts, breus, contundents i allunyats de tota lírica", els defineix el mateix Garcia Elena. El recull proposa un recorregut individual per un escenari devastat i en silenci. 'La saliva dels morts' és una crua confessió personal que gira al voltant de la identitat i de l'espècie humana i el seu lloc al món, sense altre testimoni que la consciència del jo-poètic.Albert Garcia Elena explica que ha escrit els versos "a pit descobert" –d'aquí, que estiguin en primera persona- i que no hi ha cap hermenèutica en els poemes. "S'entenen a la primera", precisa. "La poesia és la droga dura de la literatura, i el problema és trobar bon gènere; d'aquí la meva obsessió per fer un poemari molt potent, dirigit tant als acadèmics com a aquells que no ho són", diu.El premi Miquel de Palol està dotat amb 2.400 euros. El poemari 'La saliva dels morts' sortirà editat sota el segell de Proa.L'univers poètic de Martí i PolEl projecte educatiu 'L'univers poètic de Martí i Pol' s'ha endut el 17è Premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. El guardó està dotat amb 2.000 euros. L'aplicació, també disponible per a tauletes mòbils i pissarres digitals, pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l'obra de l'autor de Roda de Ter.L'aplicació, adreçada a nens d'entre 4 i 12 anys, està pensada perquè els infants interactuïn amb la literatura amb l'ús d'il·lustracions i jocs que estimulen l'experimentació poètica. La Fundació Miquel Martí i Pol, artífex del projecte, l'ha pensat perquè l'aplicació es pugui fer servir tant a les llars com a les aules. "Oferim un fris il·lustrat als infants perquè descobreixin l'obra de Martí i Pol i puguin escriure els seus propis poemes", explica el representant de la fundació, Roger Canadell.Millor lletra en català per a ZOOFinalment, el Premi Cerverí a lletra de cançó en català l'ha guanyat el col·lectiu musical ZOO amb 'La mestra'. El guardó, que no té dotació, s'atorga per votació popular. La lletra és un homenatge a l'escola popular valenciana en català. ZOO, nascut el 2014, dedica aquesta cançó a Marifé Arroyo, una docent d'origen castellanoparlant que a la segona meitat dels 70 va impulsar el model d'escola progressista, popular i en valencià que va ser represaliada. L'impulsor de la formació, Antonio Sánchez, també conegut com a 'Panxo', ha destacat que 'La mestra' recull l'esperit del projecte de ZOO. "Entenem la música com a l'instrument per entendre el món i retre homenatge a les històries i persones que ens han fet com som", ha dit.Clam pel dret a decidirAquest any, els Premis Literaris de Girona han rebut un total de 176 originals per a les diferents categories. L'acte d'entrega dels guardons, encapçalat pel conseller de Cultura, s'ha celebrat aquest vespre a l'Auditori de Girona, i la situació actual de Catalunya ha tingut un pes destacat en els discursos institucionals. De fet, damunt l'escenari hi havia una estesa de clavells i només de començar l'acte s'ha desplegat una pancarta en un lateral de la sala amb el lema 'Democràcia'.El president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, ha fet una defensa del dret a decidir durant el seu parlament. Domènech s'ha remuntat al primer Bertrana, que va guanyar Manuel de Pedrolo amb la novel·la 'Estat d'excepció', i ha dit que "és trist" que aquell títol es pugui aplicar al moment que ara viu el país."La dignitat ens obliga a reclamar a l'estat espanyol els procediments idonis perquè puguem expressar la nostra voluntat plena, sense por ni servilismes caducs", ha dit Domènech. El president de la fundació ha assegurat que els catalans "volem fer sentir la nostra veu anant a votar" i que "són els pobles els qui fan les lleis".Al seu parlament, Domènech també ha reclamat a l'Estat que cessi "la persecució" del Govern, a qui "no s'ha habilitat cap via de diàleg". "I sobretot, que no es caigui en la provocació dels qui volen justificar una intervenció desmesurada; només així serem veritables successors dels qui fa 50 anys van fer el primer Premi Bertrana", ha conclòs.L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que "ara Catalunya necessita que tot el món cultural empenyi i defensi la democràcia". "Ens cal la literatura que ens ajudi a construir l'èpica que ens cal en aquest moment", ha subratllat.Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha destacat que en aquests 50 anys de trajectòria dels Bertrana, malauradament, "no s'ha millorat gaire" (en referència a l'estratègia repressiva de l'estat espanyol). "Catalunya està fermament decidida a decidir el seu futur; hi ha un anhel d'esperança i determinació palpable arreu del país", ha dit Vila.Per la seva banda, el conseller de Cultura, Lluís Puig, ha ironitzat dient que, aquest dimecres, el president de la Generalitat ha "incentivat el foment de la lectura en 140 caracters, dient en una piulada que la gent entri a la web per saber on anar a votar". Puig també ha defensat la força dels llibres per damunt de la de les espases. "Seguim i no defalliu", ha dit, dirigint-se a l'auditori. L'acte d'entrega dels Premis Literaris de Girona s'ha acabat amb el cant d'Els Segadors i els crits del públic de 'Votarem, votarem!".


    0 0

    El cantautor creu que el procés es "fonamenta molt" en els sentiments i genera una fractura social que "costarà de recuperar"

    ACN Barcelona.-Joan Manuel Serrat s'ha pronunciat des de Santiago de Xile sobre referèndum de l'1-O, assegurant que "no és transparent" i que creu que no pot representar ningú. Al seu entendre, es basa en una Llei de Referèndum feta "a esquenes del Parlament" i "marginant" les forces de l'oposició. Serrat ha constatat també que el procés sobiranista se centra en un sentiment independentista "tan just com qualsevol altre", però "molt" fonamentat en els sentiments. "Això crea a Catalunya una situació de gran fractura social que costarà de recuperar", ha insistit. Finalment, el cantautor ha considera que la paraula 'independència' "inflama el cor dels joves i mobilitza molta gent" però demana preocupar-se de com es cobraran subsidis o es mantindrà el sistema sanitari o educatiu.

    Així mateix, ha "desconfiat" que es puguin distribuir urnes i fer un control i comptabilització de paperetes quan encara "no està clar" el cens per votar.


    0 0

    L'Arts Santa Mònica acollirà el futur Centre d’Arquitectura de Catalunya

    ACN Barcelona.-El Museu d'Història de Catalunya i el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya podrien fusionar-se per convertir-se en un veritable Museu Nacional d'Història. Així ho ha revelat el conseller de Cultura, Lluís Puig, en declaracions als mitjans. El projecte inclouria una visió "transversal" del discurs antropològic i fusionaria l'arqueologia i la història, en la línia del que ja es dona als grans equipaments internacionals. Un dels espais que s'estudia per acollir l'equipament resultant seria un dels pavellons de l'avinguda Maria Cristina, on Puig també aposta per ubicar l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Paral·lelament, l'Arts Santa Mònica acollirà el futur Centre d'Arquitectura de Catalunya.

    Durant la presentació del Pla de Museus de Catalunya, el conseller de Cultura ha apostat per constituir un Museu Nacional d'Història que abraci des de l'arqueologia, passant per l'etnologia i la història, evitant separar per disciplines sinó oferint una "visió transversal", segons Puig. "Un dels pavellons de l'esplanada de Maria Cristina seria un lloc òptim, que reforçaria el conjunt de l'espai cultural al peu de la muntanya Montjuic", ha precisat. Enmig de la reformulació dels equipaments museístics de Catalunya, el conseller també ha anunciat que l'Arts Santa Mònica acollirà el futur Centre d'Arquitectura de Catalunya, pensat no com un museu, sinó com un espai "dinàmic i àgil" per generar "diàleg" entre els agents vinculats al món de l'arquitectura. L'espai hauria d'acollir congressos, jornades i exposicions temporals per donar a conèixer "el geni" –en paraules del conseller de Cultura- dels arquitectes catalans arreu del món.


    0 0

    El portaveu de l'executiu valora que és "una bona notícia" i defensa que vol que els diners "estiguin a les butxaques dels espanyols"

    ACN Madrid.-El govern espanyol ha confirmat que en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2018 inclouran la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10%. Ho ha anunciat el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, durant el Consell de Ministres. El govern de Mariano Rajoy està en negociacions per tancar el pressupost del 2018 i, de fet, ha posposat una setmana l'aprovació en el sí del Consell de Ministres. No obstant això, ja ha anunciat que la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10% estarà inclosa dins dels nous pressupostos, que ja compten amb el suport de Cs. Méndez de Vigo ha dit que és "una bona notícia per al sector", ha justificat que van haver d'apujar l'impost el 2012 perquè el PSOE els havia deixat "l'economia en fallida". "Pujar impostos no anava d'acord amb la nostra filosòfica política, el que volem és que els diners estiguin a les butxaques dels espanyols", ha valorat. El passat 7 de setembre, el secretari d'Estat de Cultura ja avançava la notícia, tot i que després el ministeri va matisar les seves declaracions assegurant que "era un desig".


    0 0

    El conseller lamenta que "a dia d'avui les partides pressupostàries del Departament de Cultura estan a zero euros"

    ACN Barcelona.-El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha traslladat aquest divendres al sector cultural català que "cada petit gest belluga muntanyes i és molt important pel procés". Ho ha manifestat en el marc de l'acte de presentació del Pla de Museus de Catalunya amb els responsables dels museus catalans. Puig ha dit que amb aquesta crida respon a algunes de les peticions que li han fet representants del món cultural sobre si era necessari realitzar accions i manifests per donar suport "a aquesta demanda de llibertat". "No us en estigueu perquè són moments molt sensibles i cada petit gest és molt important pel procés", ha indicat Puig amb la veu tremolosa i emocionada. El titular de Cultura també ha recalcat que a dia d'avui les partides pressupostàries del Departament que dirigeix "estan a zero euros".

    Puig ha arribat al MNAC aquest migdia per presentar el Pla de Museus de Catalunya, després del consell executiu extraordinari al Palau de la Generalitat, en el qual Josep Maria Jové ha cessat com a secretari general de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Davant dels representants dels museus, no ha pogut evitar fer referència a la situació que s'està vivint a Catalunya. De fet, s'ha mostrat convençut que algú ja deu pensar "quines cançons de la revolta en quedaran, quins cartells arxivarem, quines urnes passaran a formar par del nostre patrimoni. És un procés vital, dinàmic i constant la patrimonialització de les nostres vides vagin a la velocitat que vagin". En aquest context, Puig ha manifestat que són moments de compromís i ha indicat que "pensar que hem d'incrementar el pressupost (en museus) el dia que l'estat espanyol ens ha deixat els saldos a zero és molt fàcil perquè calculem que serà molt fàcil tornar-lo a incrementar". "Aquest acudit és molt trist", ha afegit. El conseller ha lamentat que a dia d'avui les partides pressupostàries del Departament de Cultura "estan a zero euros. Dic això per si no n'érem prou conscients, que crec que sí, de les circumstàncies excepcionals que estem vivint". Al final de la seva intervenció, tots els representants dels museus catalans que han acudit a l'acte han aplaudit dempeus al conseller de Cultura. S'ha escoltat també un 'Visca Catalunya'.


    0 0

    El conseller Puig presenta 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya' i destaca que és "el document més sumatori i participatiu que ha vist mai"

    ACN Barcelona.-El Departament de Cultura destinarà 215,69 milions d'euros als museus catalans en els propers quatre anys en el marc de 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', un treball que té com a objectiu definir i desplegar la política sectorial de la Generalitat sobre els equipaments museístics del país. Per avançar progressivament cap a l'horitzó del 2030, el Pla de Museus es desplega en plans d'actuacions quadriennals. El primer d'aquests, el Pla d'actuacions 2018-2021, inclou 31 objectius, 67 actuacions i 215,69 milions d'euros. La xifra més important és la dels pressupostos de la Generalitat, pel 2018 es preveuen 40,2 milions; pel 2019, 40,9 milions; pel 2020, 41,7 i pel 2021, 42,2. En el procés d'elaboració del Pla de Museus hi han participat més de 200 professionals i 92 dels museus registrats de Catalunya (80%). El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha destacat que el Pla de Museus és "el document més sumatori i participatiu que ha vist mai".

    El Pla de Museus de Catalunya preveu actuacions globals pel conjunt d’equipaments museístics del país i integra objectius a curt i mig termini amb estratègies a 10 anys vista. Els objectius estratègics del Pla de Museus són crear i desenvolupar un sistema museístic equilibrat, sostenible i de qualitat que abasti el conjunt del país; reforçar la capacitat dels equipaments museístics perquè puguin desplegar tot el seu potencial; enfortir els museus nacionals per esdevenir equipaments de referència i ser presents en el territori, mitjançant les xarxes temàtiques que lideren, i projectar internacionalment el patrimoni del país, millorar la conservació i la gestió de les col·leccions i promoure’n el desenvolupament i la dinamització per servir a les necessitats actuals i futures; enfortir la vinculació amb la societat, ampliant l’accés, la participació i les funcions socials i educatives; incrementar la capacitat de comunicació dels museus i estimular el seu potencial per proveir de continguts i experiències de qualitat; així com donar suport al sector professional del patrimoni perquè pugui respondre als reptes dels museus i avançar cap a l’excel·lència.D'aquests 215,69 milions d'euros entre 2018 i 2021, 165,2 milions provenen dels pressupostos de la Generalitat; 20,5 del creixement de la despesa dedicada a la cultura als comptes de la Generalitat; 25,4 milions de la participació de departaments de la Generalitat en programes de suports a la inversió en museus i 4,59 milions de la col·laboració amb tercers. La xifra més important és la dels pressupostos de la Generalitat, pel 2018 es preveuen 40,2 milions; pel 2019, 40,9 milions; pel 2020, 41,7 i pel 2021, 42,2.


    0 0

    El portaveu de l'executiu valora que és "una bona notícia" i defensa que vol que els diners "estiguin a les butxaques dels espanyols"

    ACN Madrid.-El govern espanyol ha confirmat que en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2018 inclouran la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10%. Ho ha anunciat el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, durant el Consell de Ministres. El govern de Mariano Rajoy està en negociacions per tancar el pressupost del 2018 i, de fet, ha posposat una setmana l'aprovació en el sí del Consell de Ministres. No obstant això, ja ha anunciat que la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10% estarà inclosa dins dels nous pressupostos, que ja compten amb el suport de Cs. Méndez de Vigo ha dit que és "una bona notícia per al sector", ha justificat que van haver d'apujar l'impost el 2012 perquè el PSOE els havia deixat "l'economia en fallida". "Pujar impostos no anava d'acord amb la nostra filosòfica política, el que volem és que els diners estiguin a les butxaques dels espanyols", ha valorat. El passat 7 de setembre, el secretari d'Estat de Cultura ja avançava la notícia, tot i que després el ministeri va matisar les seves declaracions assegurant que "era un desig".

    El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha confirmat que a partir del 2018 l'IVA del cinema baixarà del 21% al 10%. El sector fa temps que reclama aquesta davallada i ha protagonitzat diferents iniciatives per reclamar-ho. L'IVA del sector va passar del 8% al 21% l'any 2012, amb l'entrada del PP al govern espanyol. Méndez de Vigo ha justificat que, en aquell moment, van haver d'apujar l'IVA perquè el govern de José Luís Rodríguez Zapatero els havia deixat "l'economia en fallida". "Pujar impostos no anava d'acord amb la nostra filosofia política", ha assenyalat. El govern del PP havia d'aprovar els PGE del 2018 al Consell de Ministres d'aquest divendres però el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar dijous que es posposava una setmana. De moment, només compten amb el suport de Cs i és fonamental el paper que jugui el PNB, que ja els va donar suport el 2017 però que ara, arran dels fets a Catalunya, es mostra distant. Tanmateix, Méndez de Vigo ha anunciat des de Moncloa que els pressupostos de l'any vinent ja incorporaran aquesta rebaixa. "Ja vam dir que quan la situació millorés revertiríem l'apujada", ha manifestat. També ha reconegut que la mesura era "molt esperada" i ha ironitzat sobre com serà rebuda en el món de la cultura, molt crític amb l'apujada de l'impost. "Aquesta nit vaig s'inaugura el Festival de Sant Sebastià, espero que si més no em diguin alguna cosa amable", ha declarat. El passat 7 de setembre, durant una entrevista a 'la Cope', el número 2 del ministeri donava ja per feta la mesura. A les poques hores, fonts del ministeri matisaven el seu anunci i parlaven "de desig".


    0 0

    Puig presenta 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya' i destaca que és "el document més sumatori i participatiu que ha vist mai"

    ACN Barcelona.-El Departament de Cultura destinarà 215,69 milions d'euros als museus catalans en els propers quatre anys en el marc de 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', un treball que té com a objectiu definir i desplegar la política sectorial de la Generalitat sobre els equipaments museístics del país. Per avançar progressivament cap a l'horitzó del 2030, el Pla de Museus es desplega en plans d'actuacions quadriennals. El primer d'aquests, el Pla d'actuacions 2018-2021, inclou 31 objectius, 67 actuacions i 215,69 milions d'euros. La xifra més important és la dels pressupostos de la Generalitat, pel 2018 es preveuen 40,2 milions; pel 2019, 40,9 milions; pel 2020, 41,7 i pel 2021, 42,2. En el procés d'elaboració del Pla de Museus hi han participat més de 200 professionals i 92 dels museus registrats de Catalunya (80%). El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha destacat que el Pla de Museus és "el document més sumatori i participatiu que ha vist mai".

    El Pla de Museus de Catalunya preveu actuacions globals pel conjunt d’equipaments museístics del país i integra objectius a curt i mig termini amb estratègies a 10 anys vista. Els objectius estratègics del Pla de Museus són crear i desenvolupar un sistema museístic equilibrat, sostenible i de qualitat que abasti el conjunt del país; reforçar la capacitat dels equipaments museístics perquè puguin desplegar tot el seu potencial; enfortir els museus nacionals per esdevenir equipaments de referència i ser presents en el territori, mitjançant les xarxes temàtiques que lideren, i projectar internacionalment el patrimoni del país, millorar la conservació i la gestió de les col·leccions i promoure’n el desenvolupament i la dinamització per servir a les necessitats actuals i futures; enfortir la vinculació amb la societat, ampliant l’accés, la participació i les funcions socials i educatives; incrementar la capacitat de comunicació dels museus i estimular el seu potencial per proveir de continguts i experiències de qualitat; així com donar suport al sector professional del patrimoni perquè pugui respondre als reptes dels museus i avançar cap a l’excel·lència.D'aquests 215,69 milions d'euros entre 2018 i 2021, 165,2 milions provenen dels pressupostos de la Generalitat; 20,5 del creixement de la despesa dedicada a la cultura als comptes de la Generalitat; 25,4 milions de la participació de departaments de la Generalitat en programes de suports a la inversió en museus i 4,59 milions de la col·laboració amb tercers. La xifra més important és la dels pressupostos de la Generalitat, pel 2018 es preveuen 40,2 milions; pel 2019, 40,9 milions; pel 2020, 41,7 i pel 2021, 42,2.El Pla de Museus de Catalunya, com a eina de política pública, inclou un sistema d'avaluació i de seguiment. Aquest sistema ha estat elaborat conjuntament amb el CoNCA. Principalment, s’avaluarà: el disseny del Pla, el procés d'implementació del Pla, els resultats i l'impacte de les actuacions del Pla. El responsable de l'avaluació serà un comitè de qualitat en el qual participaran el CoNCA, la Junta de Museus i els representants sectorials. Divisió de museusEn el pla fins al 2030, el director general del Patrimoni Cultural, Jusèp Boya, ha explicat que els museus nacionals són els que presenten un discurs global del país sobre la temàtica patrimonial que tracten, que gestionen les col·leccions més rellevants i que tenen capacitat de projecció d’abast nacional i internacional. Encapçalen les xarxes de museus amb els quals comparteixen temàtica. En aquest àmbit hi entrarien el MNAC; el Museu Nacional d'Història de Catalunya, a partir de la suma del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i del Museu d'Història de Catalunya (MHC); el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i el Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, a partir de l'actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Els Museus de suport territorial són els que donen servei i suport estable als equipaments museístics d’un territori d'abast supralocal. No és una categoria de museu, sinó que és una adscripció a un programa. Mentre, els equipaments patrimonials bàsics porten a terme una o més funcions pròpies d'un museu i poden ser museus petits, cases-museu, centres d'interpretació, jaciments i monuments museïtzats.Xarxes temàtiques i territorialsEl Pla consolida les xarxes temàtiques i territorials de museus per mancomunar serveis i incrementar la seva capacitat i visibilitat, així com les estructures del Servei de Museus i protecció de Béns Mobles, coordinador del sistema de museus, i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, encarregada d’executar actuacions adreçades al conjunt museístic. Pel que fa les xarxes territorials, ja se n’han posat en marxa la de les comarques de Girona i la de les Terres de Lleida i Aran, i molt properament se signarà el conveni per a la constitució de la Xarxa territorial de Museus de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’EbreMapa de MuseusPer articular aquesta visió de conjunt, el Pla de Museus de Catalunya s'ha dotat del Mapa de Museus de Catalunya, com a eina d’ordenació i planificació museística que facilita la coordinació de diferents departaments que intervenen, ja sigui mitjançant inversions o amb despesa corrent. A més, es crea el Sistema de Museus de Catalunya, que integra una nova classificació dels museus i la definició dels instruments de suport.En la seva intervenció, el conseller ha assegurat que és "un moment d'honor i avui dir això des d'aquí que és com el Museu Nacional d'Art de Sixena, perquè aquí també treballem pels veïns i les bones persones del Bisbat de l'antiga Diòcesi de Lleida com el Museu de Lleida". Ha dit que feia aquest acudit per homenatjar a les persones que gestionen, saben administrar i difonen un patrimoni que "només quan hi ha conflictes és quan es desperten aquestes passions que el patrimoni porta". "És obligació del Govern i de vosaltres pensar, vetllar i estimular aquest patrimoni en tots els seus aspectes", ha assenyalat.624 equipaments museísticsCatalunya disposa de 624 equipaments museístics: 114 són museus registrats, 111 són extensions d’aquests museus i 399 són col·leccions obertes al públic. Barcelona concentra gairebé tots els museus grans (13) el 62,2% del total de visitants i el 69% del total d'ingressos. 97 museus, el 85%, es troben disseminats pel territori, fora de Barcelona, amb més presència al litoral i al prelitoral, més difusa a la part central i a ponent. El 87% dels museus catalans són públics, la majoria (57) municipals. La Generalitat és titular, o amb encàrrec de gestió, de cinc museus. Hi ha pocs museus privats, la majoria de l'Església.El pressupost global dels museus de Catalunya va arribar als 150.336.466 euros el 2015; 70,7 milions (un 47,0%) van provenir de les aportacions dels titulars. La resta va provenir d'ingressos propis com la venda d'entrades, serveis i patrocinis, així com d'aportacions d'administracions públiques. La meitat dels museus registrats (53%) treballen amb pressupostos inferiors als 300.000 euros. Només 17 (un 15%) tenen un pressupost superior al milió d'euros. Segons el document, les aportacions públiques als museus van disminuir en un 18%, entre el 2009 i el 2014: de 147 milions a 120. Des de 2015 s'estan recuperant i es preveu que el 2017 s'apropin als nivells de 2009. En el període 2009-2014 la Generalitat va reduir els ajuts en un 47% i l'estat espanyol, un 78%.


    0 0

    El grup afirma que se'ls atribueixen fets basats en la rumorologia i que han perdut 14 concerts a causa de la polèmica

    ACN Barcelona.-El grup musical Itaca Band ha anunciat la presentació d'una denúncia penal i civil contra l'autor dels blocs des dels quals s'han difós els rumors que els acusen d'agressors sexuals, segons han indicat en roda de premsa els membres de la banda. Tot plegat arrenca fa tres anys, quan el cantant del grup i uns amics van entrar al lavabo de dones d'un local per fer una broma a les noies de la mateixa colla. És la versió que explica el grup d'un incident que ha derivat en el que qualifiquen d'autèntica persecució, i que fins al moment els ha fet perdre 14 concerts per la baixa del cantant. Des de fa un any el grup intenta posar-se en contacte amb les persones que els acusen d'agressors sexuals, però segons han indicat a la roda de premsa, sense cap mena d'èxit. Per això han decidit emprendre accions judicials per intentar aturar la qüestió.

    Maria Astallé, trombonista del grup, ha explicat visiblement emocionada que, tot i els esforços de la banda per solucionar el conflicte, en aquests tres anys no ha sortit mai cap persona a denunciar públicament les agressions. Tot es basa, segons ha dit, en rumors i en l'escampall d'aquests rumors, en un efecte dominó que ha provocat que se'ls titlli d'agressors sexuals.Astallé ha assegurat que sobre aquells fets de fa tres anys, aquella entrada al lavabo de dones que lamenten i per la qual demanen disculpes, hi ha testimonis que poden corroborar que en cap cas hi va haver l'agressió sexual que s'atribueix al cantant del grup.Durant l'últim any el grup afirma que ha treballat amb nombrosos col·lectius de caire feminista per intentar resoldre el conflicte, però que no han trobat mai interlocutor dels presumptes agredits. Per això han arribat a la conclusió que ara el que han de fer és protegir-se dels danys que els provoca la rumorologia, i d'aquí que hagin decidit interposar la denúncia.


    0 0

    El conseller ha titllat l'actuació del govern espanyol de "salvatjada" i ha alertat que una de les accions que no es podrà executar és la restauració de la Seu Vella de Lleida

    ACN Manresa.-El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha advertit que la intervenció del pressupost de la Generalitat per part del Ministeri d'Hisenda afecta més d'una trentena d'actuacions que té en marxa el Departament de Cultura. En declaracions a l'ACN, Puig ha titllat aquesta actuació de "salvatjada" i ha detallat que, entre les accions que no podran tirar endavant, hi ha la restauració de la Seu Vella de Lleida, valorada en 830.000 euros. El titular de Cultura també ha lamentat especialment l'afectació en l'àmbit de les biblioteques, ja que la disposició de l'Estat fa que no es puguin executar la majoria d'activitats i projectes pendents previstos fins a finals d'any. "Tots els recursos destinats a les biblioteques han quedat a zero i això en els països civilitzats vol dir atemptat contra la llibertat d'accés al saber", ha denunciat Puig.

    "La intervenció dels pressupostos de la Generalitat en l'àmbit de la Cultura és una salvatjada". Així de taxatiu s'ha mostrat el conseller de Cultura, Lluís Puig, que ha advertit que la decisió del govern espanyol és "un atemptat que afecta a totes les persones de Catalunya". el Departament de Cultura ha realitzat una valoració global de les actuacions que no podrà realitzar en compliment de l'ordre del govern de l'Estat del 20 de setembre per la qual es va declarar la no disponibilitat de crèdits al pressupost de la Generalitat i calcula que es veuran afectades més de 30 actuacions.Entre aquestes accions destaca la restauració de la Seu Vella de Lleida, valorada en 830.000 euros; l'adquisició de fotografies del fons documental Cabanes en el marc del Pla Nacional de Fotografia, per un import de 297.000 euros; o la compra de fons d'art en el marc del Pla Integral de les Arts Visuals, a la qual es preveia destinar 101.000 euros.L'ordre del govern espanyol també afecta activitats de la Institució de les Lletres Catalanes com ara les realitzades al marc del Festival de Poesia de Sant Cugat, valorades en 35.000 euros, o la commemoració del 80è aniversari de la creació de la Institució. En aquest punt, Puig ha lamentat especialment "l'atac d'arrel" a una institució que es va crear el setembre del 1937 "quan, a la meitat de la Guerra Civil, la Generalitat va crear una institució per fer front a la barbàrie des de la cultura". En l'àmbit de les biblioteques, la disposició de l'Estat fa que, segons el Departament de Cultura, quedin "automàticament intervinguts" tots els saldos positius dels quals disposava el Servei de Biblioteques per dur a terme les funcions de suport a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Aquest fet, segons Puig, impedeix executar la majoria d'activitats i projectes pendents previstos fins a finals d'any. Entre d'altres, no es podran realitzar les activitats pendents de foment de la lectura, jornades professionals, treballs tècnics preliminars del catàleg i carnet únic de Catalunya. A més, l'ordre del govern espanyol també afecta diverses actuacions de consolidació de jaciments arqueològics d'arreu del territori català valorades en un total de 49.000 euros, així com també projectes de digitalització de la Biblioteca de Catalunya, valorats en 102.000 euros.


    0 0

    L'elecció s'ha fet a través d'un concurs de mèrits i projectes, on s'han presentat 26 aspirants

    ACN Figueres .-El Museu de l'Empordà de Figueres ja té nou director. L'equipament, que estava dirigit per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament des de fa dos anys, va convocar un concurs de mèrits i projecte al qual es van presentar 26 aspirants. Bech, llicenciat en Història de l'Art i màster en Gestió del patrimoni cultural, actualment és responsable de comunicació dels Museus d'Olot i conservador del Museu de Sants. L'alcaldessa i regidora de Cultura, Marta Felip, ha celebrat la resolució del concurs i espera que amb la nova incorporació es doni un "nou impuls" a l'equipament. "Obrim una nova pàgina que ens ha de permetre posar en valor i dinamitzar el museu, acostant-lo als figuerencs i empordanesos i projectar-lo arreu", assegura. El centre estava gestionat fins a finals de 2014 a través d'un consorci però el consistori el va dissoldre anunciant que volia canviar-ne el model i va acomiadar la fins llavors directora, Anna Capella.


    0 0

    El conseller de Cultura assegura que es tracta d'una reclamació "llargament demanada" i creu que cal reprendre "la fortalesa del sector"

    ACN Manresa.-El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha valorat positivament l'anunci del govern espanyol d'incloure en els pressupostos del 2018 la rebaixa de l'IVA en el cinema del 21% al 10%, però ha advertit que "ho haurem de veure en un paper, que és la Llei de pressupostos, perquè estem escamats de moltes promeses que han tardat anys en complir-se". Puig ha recordat que la rebaixa de l'IVA al cinema és una reclamació "llargament demanda" des de tots els sectors empresarials vinculats amb el cinema i també des de l'administració pública catalana i, per això, considera que "tots els argumentaris que feia anys que donàvem, finalment el Ministeri ens reconeix que teníem raó". Pel titular de Cultura, el cinema és un dels principals equipaments a través del qual "persones de totes les edats s'apropen a la cultura". "Ens fa molta falta reprendre la fortalesa del sector de la distribució del cinema", ha reblat Puig.

    El govern espanyol ha confirmat aquest divendres que en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2018 inclouran la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10%. Ho ha anunciat el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, durant el Consell de Ministres. El govern de Mariano Rajoy està en negociacions per tancar el pressupost del 2018 i, de fet, ha posposat una setmana l'aprovació en el sí del Consell de Ministres. No obstant això, ja ha anunciat que la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10% estarà inclosa dins dels nous pressupostos, que ja compten amb el suport de Cs.


    0 0

    El certamen ha organitzat la Jornada Pòrtic per anar obrint boca de cara la vintena edició

    ACN Manresa.-L'Ajuntament de Manresa i el Departament de Cultura de la Generalitat han homenatjat aquest divendres a la tarda les persones i entitats que des de l'any 1995 al 1997 van organitzar la Gran Festa de Cultura Popular al Bages, l'embrió de l'actual Fira Mediterrània de Manresa. L'acte s'ha celebrat a la Sala de Columnes de l'Ajuntament de Manresa i ha estat presidit pel conseller de Cultura, Lluís Puig, i el batlle de la ciutat, Valentí Junyent. La ciutat ha volgut fer aquest homenatge amb motiu de la celebració del vintè aniversari de la Fira Mediterrània i, entre d'altres, s'ha reconegut el Grup Sardanista Sempre Junts, l'Esbart Manresà, l'Agrupació Cultural del Bages i l'Agrupació Cultural del Bages. Quan falten 14 dies per l'arrencada oficial de la fira, el mercat manresà ha organitzat aquest divendres la Jornada Pòrtic per fer obrir boca de cara la vintena edició.

    Les persones i entitats que van posar el primer embrió de la Fira Mediterrània han estat homenatjats aquest divendres al vespre en un acte institucional a l'Ajuntament de Manresa. El maig del 1997 la Gran Festa de Cultura Popular del Bages va celebrar la seva última edició i, l'any següent, es va posar en marxa la primera edició de la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional, avui en dia coneguda com a Fira Mediterrània. Amb motiu del vintè aniversari del naixement de la Mediterrània, el certamen, a banda de reconèixer els pioners de la fira, també ha organitzat una jornada amb l'objectiu de fer obrir boca de cara la vintena edició. Després de l'acte institucional s'ha inaugurat una exposició a la Sala Plana de l'Om sobre els històrics envelats de Festa Major. Amb el nom de 'L'Envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major', la mostra, organitzada pel Departament de Cultura i l'Institut Ramon Muntaner amb motiu del bicentenari de la Festa Major de Gràcia, rescata de l'oblit els envelats que, plantats a places i descampats per allotjar actes de festa major, van ser un fet social molt rellevant durant més d'un segle. D'altra banda, durant la Jornada Pòrtic també es podrà veure l'espectacle 'MiraT' de Circ Pànic a la Plaça Sant Domènec. Es tracta d'una proposta de l'actor i acròbata Jordi Panareda, ànima de la companyia Circ Pànic. La jornada es tancarà a les nou del vespre al Teatre Conservatori amb l'espectacle musical dels italians Bella Ciao, que estaran acompanyats pels catalans Jaume Arnella i Carles Belda.


    0 0

    El dramaturg estrena peça després de set anys amb tres úniques funcions a la sala Barts Club

    ACN Barcelona.-Sergi Belbel i la productora El Terrat han col·laborat en la posada en escena de l'obra de teatre 'Les roses de la vida'. El director i dramaturg s'ha posat al capdavant aquesta vegada d'una comèdia "esbojarrada" sorgida del Singlot Pro, les jornades professionals del festival Singlot. Es tracta d'una "bretolada", com defineix Belbel, per a quatre intèrprets i un gos. Un text "sense desig de transcendència" que l'autor va escriure de forma compulsiva, "a raig". L'obra, la primera que dirigeix Belbel després de set anys, es podrà veure durant tres úniques funcions a la sala Barts Club. En concret, les funcions tindran lloc el divendres 29 i dissabte 30 de setembre a les 21.00 h. i el diumenge 1 d'octubre a les 19.00 h.

    Belbel explica que aquest text ha arribat després d'estar molt anys sense poder escriure per temes professionals. "Fa set anys que no estreno una obra". Una parada creativa que, segons indiquen des del Terrat, va desbloquejar-se després d'impartir uns cursos a la Beckett i d'estar en contacte amb dramaturgs i actors joves amb ganes de fer coses innovadores i diferents.El dramaturg vol reivindicar amb aquesta obra el teatre francès dels anys 50 i 60, la Comédie Française. Un teatre que "s'ha perdut" i que es basa en esquetxos "absolutament esbojarrats" en format de cafè teatre.


    0 0

    Els vilafranquins renuncien finalment a portar a la plaça de Sant Jaume el quatre de nou sense folre, inèdit a Barcelona

    ACN Barcelona.-La diada de colles convidades de les Festes de la Mercè ha servit perquè la colla local, els Castellers de Barcelona, es lluïssin igualant la millor actuació de la temporada. Ho han fet completant la 'tripleta màgica', amb el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuit. Gran paper també el de Minyons de Terrassa, que han portat aquest dissabte a plaça dos 'gamma extra' com la torre de nou i el pilar de vuit, tot i que aquest darrer només s'ha pogut carregar. Les expectatives per veure per primera vegada a Barcelona el quatre de nou sense folre s'han esvaït en segona ronda, després que els Castellers de Vilafranca s'hagin quedat en intent desmuntat . Tot plegat, en una jornada on les proclames relacionades amb la celebració de l'1-O i l'exhibició de banderes estelades també han estat presents.


    0 0

    Els vilafranquins renuncien finalment a portar a la plaça de Sant Jaume el quatre de nou sense folre, inèdit a Barcelona

    ACN Barcelona.-La diada de colles convidades de les Festes de la Mercè ha servit perquè la colla local, els Castellers de Barcelona, es lluïssin igualant la millor actuació de la temporada. Ho han fet completant la 'tripleta màgica', amb el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuit. Gran paper també el de Minyons de Terrassa, que han portat aquest dissabte a plaça dos 'gamma extra' com la torre de nou i el pilar de vuit, tot i que aquest darrer només s'ha pogut carregar. Les expectatives per veure per primera vegada a Barcelona el quatre de nou sense folre s'han esvaït en segona ronda, després que els Castellers de Vilafranca s'hagin quedat en intent desmuntat . Tot plegat, en una jornada on les proclames relacionades amb la celebració de l'1-O i l'exhibició de banderes estelades també han estat presents.

    La presència d'una gran pancarta penjada de la façana de l'Ajuntament de Barcelona en què es podia llegir 'Més Democràcia' ja feia preveure que aquesta diada tindria un tarannà reivindicatiu, a poc més d'una setmana de l'1-O. Ja a l'entrada de les colles a plaça amb els pilars caminant, un membre de la canalla dels Castellers de Vilafranca desplegava des de dalt de tot del pilar una bandera estelada. És llavors quan des del públic s'ha corejat: 'Votarem, votarem'. Minyons també han mostrat una estelada durant la seva actuació, com en els pilars de comiat. Però un dels moments àlgids s'ha produït quan des d'un terrat que donava a plaça de Sant Jaume s'han llençat desenes d'opuscles. Allà desplegada hi havia una gran pancarta de la JNC on es podia llegir: 'We want to vote' (en anglès 'Volem votar'), un missatge especialment adreçat a la comunitat internacional representada per tots els turistes i mitjans de comunicació que s'han acostat a la plaça de Sant Jaume per presenciar la diada castellera.Castellers de Barcelona: Actuació brillant en una jornada emotivaL'actuació de la colla amfitriona ha estat marcada per un component especialment emotiu. Els Castellers de Barcelona volien fer una gran actuació per retre homenatge a Oriol Martín 'Oriolet', membre de la colla i dels Trempats de la UPF que va morir de manera sobtada dimecres a l'edat de 30 anys. S'ha fet un pilar abans de donar el tret de sortida a la jornada per recordar-lo.Han obert plaça amb l'objectiu marcat de fer la 'tripleta màgica' amb el quatre de nou i el tres de nou amb folre, per acabar amb 'la catedral', el cinc de vuit. I dit i fet; han completat tot el que estava planejat amb una actuació lluïda que dóna molts ànims als de la camisa vermella de cara a la jornada castellera de diumenge, en què compartiran plaça amb les altres colles de la ciutat.Els Castellers de Vilafranca frenen l'atac del Quatre de Nou sense folre a BarcelonaDesprés de dos anys d'absència, els Castellers de Vilafranca tornaven a la plaça de Sant Jaume amb ambició i amb la intenció de plantar dos castells; la torre de nou amb folre i manilles i el Quatre de nou sense folre; castell que mai s'ha vist a Barcelona. Els del Penedès han resolt amb solvència el primer repte ja en primera ronda.Però a l'hora de fer 'història", els de Cal Figarot han decidit posar el fre amb un peu desmuntat i amb un intent desmuntat del Quatre de Nou net. Una prudència per evitar mals majors en pròximes jornades. En ronda de repetició ha optat per el tres de nou amb folre i en tercera ronda, pel quatre de nou folrat. A la ronda de pilars, els Castellers de Vilafranca han completat un pilar de set amb folre.Minyons de Terrassa: Un 'gamma extra' i migEls Minyons de Terrassa van fer fa tot just un any a Barcelona un regal molt difícil d'igualar: portar per primera vegada a la ciutat un castell de deu pisos. Aquest 2017 no ha estat possible per les baixes causades per la caiguda del tres de deu a la diada de Sant Fèlix. A això s'afegia la dificultat que, en ser l'actuació dissabte al migdia, hi ha menys efectius perquè hi ha gent que encara no ha començat el seu cap de setmana.Tot i així, els de la camisa malva han dut a plaça una de les seves especialitats la qual, a més, és un 'gamma extra': la torre de nou amb folre i manilles. L'any descarregat amb èxit en segona ronda, després de completar en primera el tres de nou amb folre.Un altre plat fort espera ja a la recta final de l'actuació dels egarencs: el pilar de vuit amb folre i manilles. Tot i així, una vegada carregat ha trontollat i ha acabat caient. Amb una actuació notable, la colla dirigida per Nani Matas s'ha pres l'actuació de la Mercè com un bàlsam per aixecar els ànims de cara a una de les diades -fora de Terrassa- de les que tenen especial estima: la Diada de Sant Narcís de Girona.


    0 0

    Xiulades i cridòria a l'alcalde Ballesteros en la diada de la patrona

    ACN Tarragona.-Tarragona viu una Santa Tecla marcada per l'1 d'octubre. En la diada de la patrona, la ciutat celebra pels carrers cercaviles, castells i la tradicional processó del braç de Santa Tecla, l'acte més emblemàtic del programa de festes. Aquest dissabte l'alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros ha estat rebut amb xiulades i crits tant a l'anada a l'ofici a la catedral com a la plaça de la Font, on els diables han centrat els seus versots en l'ofensiva de l'Estat contra el referèndum. El govern municipal, però, hi treu ferro. Mentre el batlle no cedirà locals per votar, les dues principals colles castelleres, Jove i Xiquets, han confirmat a l'ACN que posaran a disposició els seus locals, malgrat ser espais municipals -cedits a les colles. Precisament la Jove ha carregat el 3 de 9 amb l'agulla, el castell més important de la diada castellera de Santa Tecla que ha arrodonit amb tres gammes extra més. Tarragona encarrila la recta final de deu dies de festa major, en la seva edició més descentralitzada, amb actes fora de la Part Alta.


    0 0

    També es veuen afectades subvencions a entitats i institucions com Linguapax o la Universitat Catalana d'Estiu

    ACN Barcelona.-El Departament de Cultura ha detallat que la intervenció estatal del pressupost de la Generalitat fa perillar diverses mesures en l'àmbit de la política lingüística, entre les quals la promoció del català i accions de suport al cinema en català. En aquest sentit, segons Cultura, veuen afectats els seus recursos l’ampliació de la convocatòria de subvencions per al doblatge i a la subtitulació de llargmetratges d’estrenes en català, així com la campanya de promoció del CINC, cicle de cinema infantil. A banda, la mesura estatal afecta igualment campanyes de difusió de l’Optimot, de cursos de català o de sensibilització a la població de no catalanoparlants, valorades en 193.000 euros. A més, es veuen afectades partides relacionades amb les proves, els certificats i els materials d’aprenentatge de català, així com subvencions a entitats i institucions com Linguapax o la Universitat Catalana d’Estiu.

    La mesura del govern de l’Estat comporta, també, comptar amb menys recursos per realitzar actuacions per al foment de la llengua occitana relacionades, per exemple, amb la Mostra de Cinema Occitan o el guardó del Premi Robèrt Lafont, així com per a la promoció de la llengua de signes catalana. Globalment, l’ordre del govern de l’Estat afecta una trentena d’accions que el Departament de Cultura tenia previstes aquest 2017 i que ara resten pendents d’execució.


    0 0

    No admet a tràmit la petició del Consorci i ara només falta que resolgui els recursos del Govern i el MNAC contra la sentència que dona la raó a l'Aragó

    ACN Lleida.-L'Audiència d'Osca no ha admès a tràmit l'escrit presentat pel Consorci de Museu de Lleida on demanava la nul·litat de les actuacions judicials en relació amb el litigi per les 44 obres del monestir de Sixena que són a la capital del Segrià entenent que el mateix Consorci hauria d'haver estat considerat part del procés des de l'inici. De fet, l'Audiència d'Osca va admetre el Consorci com a part del litigi el passat 13 de juliol, fet que va portar a impulsar aquesta nova acció judicial per part de les institucions que en formen part (Generalitat, Paeria, Diputació de Lleida, Bisbat de Lleida i Consell Comarcal del Segrià). Per una banda s'al·legava "indefensió" i, per altra, "falta de jurisdicció", ja que el Consorci considera que l'afer no l'hauria de jutjar un tribunal civil sinó un de l'àmbit del contenciós administratiu. Tot i això, aquesta via no tindrà recorregut perquè el tribunal provincial no l'ha admès. Per tant, tot queda igual i ara falta que l'Audiència d'Osca resolgui els recursos presentats per la Generalitat i el MNAC contra la sentència del jutjat número 1 d'Osca que dona la raó a la part aragonesa i ordena el trasllat de les peces a Sixena.

    De del Govern d'Aragó i l'ajuntament de Vilanova de Sixena han reclamat en múltiples ocasions que l'executi provisionalment la sentència i s'enviï la policia judicial al Museu per endur-se els béns. Cal recordar que la titular del jutjat número 1 d'Osca va ordenar l'entrega provisional de les peces abans del 31 de juliol, termini que no es va complir.La providència de l'Audiència d'Osca on resol que no admet a tràmit la petició de nul·litat del Museu de Lleida l'ha fet arribar a l'ACN l'advocat aragonès Jorge Español, ja que des del Departament de Cultura asseguren que encara no l'han rebuda.El magistrat del tribunal provincial recorda que el Museu de Lleida ja va presentar la mateixa petició al jutjat de primera instància que va emetre la primera sentència però ho va fer fora de termini i ara ja no pot tornar a plantejar aquesta possibilitat.


    0 0

    L'organisme dóna suport a les institucions catalanes i condemna les actuacions de l'estat espanyol per "impedir la lliure participació" en un procés democràtic

    ACN Barcelona.-El Consell de l'Associacionisme Cultural, que és el màxim òrgan consultiu del Departament de Cultura en relació amb la cultura popular, ha redactat un manifest en defensa dels drets civils dels catalans i de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. En aquest document, el consell dóna "ple suport a les institucions de Catalunya i a les seves decisions", i manifesta "el rebuig i la condemna" a les actuacions desplegades pel govern de "per impedir la lliure participació dels catalans" en un "procés democràtic" com és l'1-O. A més, manifesta el seu "compromís inequívoc en la defensa de les llibertats democràtiques" i la seva "oposició a qualsevol iniciativa que limiti l'autogovern o l'exercici de llibertats civils, com ara la llibertat de consciència, la llibertat de premsa, la llibertat d'expressió i opinió, la llibertat de reunió, el dret a la igualtat de tracte davant la llei, i el dret a decidir".

    Segons el manifest, el Consell "no pot restar en silenci quan els poders de l'Estat espanyol infringeixen les lleis, demostren un clar menysteniment als drets civils dels ciutadans, i agredeixen a les entitats culturals i cíviques, a les institucions i a l'autogovern del poble de Catalunya".El Consell de l'Associacionisme Cultural està integrat per les principals entitats representatives d'aquest àmbit a Catalunya. Actua com a òrgan de participació, d'impuls i de coordinació amb el sector de l'associacionisme cultural i representa, de manera directa, més de 500.000 persones.


    0 0

    Crits de 'Votarem, votarem' acompanyen Puigdemont, Colau i Forcadell durant el recorregut entre la Basílica de la Mercè i l'Ajuntament de Barcelona

    ACN Barcelona.-El tradicional Seguici en què les autoritats fan a peu el recorregut entre la Basílica de la Mercè, just acabada la missa, fins a la plaça de Sant Jaume s'ha desenvolupat sense incidents i marcada per la proximitat de l'1-O. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han encapçalat la comitiva acompanyats de la Banda Municipal de Música i algunes de les figures de cultura popular de la ciutat, així com d'altres autoritats. Durant el recorregut, ciutadans han exhibit banderes estelades, han llençat crits de suport a Puigdemont i Forcadell i, en diverses ocasions també s'ha cridat 'Votarem, votarem', clam que també s'ha sentit en acabar l'itinerari a la plaça de Sant Jaume, coincidint amb la sortida de les autoritats al balcó del consistori. Tot i haver assistit a la missa, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, no ha participat en el seguici.


    0 0

    Crits de 'Votarem, votarem' acompanyen Puigdemont, Colau i Forcadell durant el recorregut

    ACN Barcelona.-El tradicional Seguici en què les autoritats fan a peu el recorregut entre la Basílica de la Mercè fins a la plaça de Sant Jaume s'ha desenvolupat sense incidents i marcada per la proximitat de l'1-O. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han encapçalat la comitiva acompanyats de la Banda Municipal de Música i algunes de les figures de cultura popular de la ciutat. Durant el recorregut, ciutadans han exhibit banderes estelades, han llençat crits de suport a Puigdemont i Forcadell i en diverses ocasions també s'ha cridat 'Votarem, votarem', clam que també s'ha sentit en acabar l'itinerari a la plaça de Sant Jaume, coincidint amb la sortida de les autoritats al balcó del consistori. Tot i haver assistit a la missa, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, no ha participat en el seguici.

    Una de les primeres escenes destacades ha començat just abans de començar la passejada, quan les autoritats han sortit de la basílica de la Mercè per veure l'exhibició castellera en què diverses colles de la ciutat han aixecat pilars. D'esquerra a dreta, un al costat de l'altre: el segon tinent d'alcalde de Barcelona i líder municipal del PSC; Jaume Collboni, l'alcaldessa Ada Colau –que a primera hora del matí es trobava a Saragossa participant en l'Assemblea de càrrecs públics convocat per Units Podem-, el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament, el delegat del govern espanyol a Catalunya i el conseller d'Interior, Joaquim Forn.El fet que Forcadell es trobés entre Puigdemont i Millo ha evitat -o bé ha estat aprofitat- perquè ni el president ni el delegat del govern espanyol parlessin entre ells durant la breu exhibició castellera. Millo tampoc ha parlat amb Forn, que estava just a la seva dreta, però sí amb Forcadell i amb els representants dels diversos caps dels grups municipals. La breu actuació castellera ha consistit en l'aixecament de pilars. L'enxaneta dels Castellers de Sants ha desplegat una bandera en la que es podia llegir 'Democràcia' amb una cara amb la boca tapada. Un altre pilar aixecat per la colla del Poble Sec ha estat coronat amb la bandera del 'Sí', que ha desfermat els aplaudiments del públic assistent.Tot seguit s'ha donat el tret de sortida del Seguici, encapçalat per la Banda Municipal de Barcelona. Ha sortit de la plaça de la Mercè i ha passat pel carrer Ample, Carrer Regomir, carrer Ciutat i fins a l'edifici consistorial. En el seguici és tradició que també hi prenguin part els Capgrossos Macers, els Gegants de la Ciutat, la Mulassa, el Bou de Sant Just, el Drac, la Víbria, la Tarasca, els Cavallets Cotoners, els Gegants del Pi i els Gegants de la Ciutat. En el recorregut i en diverses ocasions gent que esperava les autoritats a què passessin davant seu han cridat 'Votarem, votarem' i han mostrat també el seu suport, en forma d'aplaudiments i crits d'ànim, a Puigdemont i Forcadell. El recorregut s'ha fet sense incidents. De fet, persones que habitualment participen en el Seguici assenyalaven que enguany estava molt menys massificat. La sortida al balcó de les autoritats, novament amb les proclames 'Votarem, votarem', ha marcat el punt i final del seguici i la continuació de les actuacions de les colles i figures tradicionals.