ACN Barcelona.-El ministre de Cultura, José Guirao, s'ha mostrat partidari d'esperar a traslladar els murals de Sixena del MNAC a arribar al final del procés judicial. En aquest sentit, ha afirmat en una entrevista a 'El món a RAC1' que, si bé "és cert que es poden moure perquè ho han fet sis vegades", són obres d'art delicades que com menys vegades es traslladin "millor". "El més prudent per a la conservació de les obres d'art, sense entrar en altres consideracions, és esperar que el procés judicial acabi i llavors acatar-ho i actuar en conseqüència", ha reblat. Guirao ha constatat la "retirada" els darrers anys en la presencia del ministeri en els consorcis dels equipaments culturals de Catalunya, que ha qualificat d'"error". "Sempre he entès que sumar és bo per la cultura", ha precisat.

ACN Barcelona.-El ministre de Cultura, José Guirao, s'ha mostrat partidari d'esperar a traslladar els murals de Sixena del MNAC a arribar al final del procés judicial. En aquest sentit, ha afirmat en una entrevista a 'El món a RAC1' que, si bé "és cert que es poden moure perquè ho han fet sis vegades", són obres d'art delicades que com menys vegades es traslladin "millor". "El més prudent per a la conservació de les obres d'art, sense entrar en altres consideracions, és esperar que el procés judicial acabi i llavors acatar-ho i actuar en conseqüència", ha reblat. Guirao ha constatat la "retirada" els darrers anys en la presencia del ministeri en els consorcis dels equipaments culturals de Catalunya, que ha qualificat d'"error". "Sempre he entès que sumar és bo per la cultura", ha precisat.

Preguntat pel cas del raper Valtònyc, el ministre de Cultura s'ha mostrat convençut que "com menys persones vagin a la presó millor", però ha recordat que els artistes, com tots els ciutadans, tenen la llei com a "límit". "Quan un tema entra en un procés judicial, millor que segueixi el seu procés. És millor respectar la independència judicial", ha insistit a RAC1. Així mateix, ha recordat que casos com els de Valtònyc n’hi ha a tots els països europeus El ministre de Cultura també ha evitat pronunciar-se sobre la prohibició de les corrides de toros enfront als correbous apel·lant que és una reflexió que han de fer les autoritats de la Generalitat. "Les tradicions no es creen ni es treuen per decret. La transició cap a una societat més respectuosa amb els animals s'ha d'anar construint des del punt de vista pedagògic i actuar quan s'entengui que la societat està madura per fer un canvi dràstic", ha insistit. Guirao també ha valorat positivament la primera reunió amb la consellera de Cultura, que va servir per fixar "agenda" sobre els temes a abordar. "Ens vam posar d'acord ràpidament", ha precisat. En aquest sentit, ha constatat que es va donar una "complicitat" pròpia d'aquells que procedeixen d'un "camp comú" i s'han emplaçat a una primera reunió oficial al setembre.

ACN Castellar de n'Hug.-El Concurs Internacional de Gossos d'Atura de Castellar de n'Hug (Berguedà) celebrarà aquest diumenge 26 d'agost la seva 56a edició amb un total d'onze participants inscrits. Tot i això, l'alcalde del municipi i president de l'associació que gestiona el concurs, Salvador Juncà, ha explicat a l'ACN que hi ha dos pastors més pendents d'inscriure's i a última hora podríem sumar-s'hi. Com és tradició, al concurs hi participaran pastors de Catalunya, el País València, el País Basc, les Illes Balears i França. Si el temps acompanya, Juncà preveu que l'assistència de públic sigui similar a la dels anys anteriors amb uns 4.000 visitants. El batlle s'ha mostrat preocupat pel futur del concurs, ja que costa molt que hi participin pastors joves i l'afluència de participants ha anat a la baixa en els darrers anys. Juncà creu que una de les causes de la manca de pastors és que "els ramats d'ovelles van a menys i cada cop n'hi ha més de vaques, que no necessiten els gossos".

Castellar de n'Hug espera amb ganes l'arribada dels visitants que ompliran els restaurants i hotels de la vila aquest diumenge amb motiu del Concurs de Gossos d'Atura. De fet, l'alcalde de la població, Salvador Juncà, ha explicat que durant aquest cap de setmana les pernoctacions arribaran al 100% d'ocupació. Tot i això, Juncà assegura que quant a l'afluència de públic "ens va millor que el concurs caigui els últims dies d'agost i no tan aviat". L'alcalde s'ha mostrat preocupat pel futur del concurs "perquè no hi ha pastors joves". "La majoria de pastors són gent de 60 anys o més", ha assegurat. Segons Juncà, fa cinc anys el concurs tenia una vintena de participants i avui dia amb prou feines se supera la desena. "Si no hi ha jovent malament perquè no hi ha pedrera", ha lamentat el batlle. Per ell, un dels motius de la manca de professionals és que "cada cop hi ha menys ramats d'ovelles i més de vaques i les vaques gairebé es guarden soles". "Tot es va modernitzat i aviat es guardaran per internet", ha ironitzat el batlle. El certamen consta de dues parts: la primera en què hi participen tots els pastors i la segona en què hi concursen només els finalistes. El jurat, format per veterinaris i organitzadors tècnics, valora l'obediència del gos i també el fet que superin un seguit d'obstacles com per exemple col·locar tot un ramat d'ovelles dins d'un tancat i tornar-lo a treure. Un dels requisits del concurs és que els pastors vesteixin la indumentària pròpia de cada lloc de procedència.

ACN Prada del Conflent .-El president de la Generalitat, Quim Torra, es compromet a "fer real" la República i assegura que aquesta vegada Catalunya "guanyarà". Torra ha assegurat durant l'acte de cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu que no es desviaran "ni un mil·límetre" d'aquest compromís i ha demanat a la ciutadania que mantingui l'esperança perquè "aquesta vegada ho aconseguirem". Durant la seva intervenció, Torra també ha dit que durant els propers mesos "no ens hem de defensar, sinó acusar l'estat espanyol d'aquesta farsa i causa injusta". "Un poble s'autodetermina i això és el que vam fer l'1-O", ha remarcat. El president ha fet servir en aquesta ocasió el verb acusar enlloc d'atacar, que va utilitzar divendres a les portes de la presó de Lledoners i que va generar polèmica.

Quim Torra s'ha compromès en el marc de l'acte de cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu a fer "real" la República i ha augurat que aquesta vegada "ho aconseguirem". El president de la Generalitat ha assegurat que no es desviaran "ni un mil·límetre" d'aquest full de ruta i ha demanat a la ciutadania que mantingui l'esperança perquè "aquesta vegada ho aconseguirem", "estem al costat correcte de la història". Durant la seva intervenció el president s'ha referit als "exiliats" i als presos però també als "milers de catalans" que s'estan investigant "senzillament per voler ajudar". "Això és intolerable", ha afegit. "Un poble d'autodetermina i això és el que vam fer l'1-O", ha insistit. En aquest sentit, ha dit que en els propers mesos no es defensaran de res sinó que aniran a "acusar l'estat espanyol d'aquesta farsa i causa injusta". Torra ha utilitzat en aquesta ocasió el verb acusar en comptes d'atacar, que va fer servir divendres durant unes declaracions a la presó de Lledoners i que va generar una forta polèmica. El president ha continuat el seu discurs demanant el suport dels assistents. "Aquesta marxa pels drets l'hem de fer junts perquè només junts ens en sortirem", ha dit. Torra ha dedicat també part de la seva intervenció a elogiar la figura de Pompeu Fabra (del que enguany es commemora el 150è aniversari del naixement) i ha assegurat que el seu "compromís" el va portar a la presó. En aquest sentit, ha dit que "avui tornem a tenir presos i exiliats i la pregunta és. Quan s'acabarà tot això?". "El president de la Generalitat ha posat en valor la tasca que fa la Universitat Catalana d'Estiu per la llengua i la cultura catalana i s'ha compromès a garantir-ne la continuïtat després que el seu màxim responsable, Jordi Casassas, llencés un crit d'alerta sobre el futur del projecte aquest dimecres. A l'acte de cloenda de la UCE, també hi han intervingut altres representants polítics com el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que durant el seu discurs ha assegurat que 50 anys després de la creació de la iniciativa, "continuem tenint presos, exiliats polítics i gent i entitats perseguides i judicialitzades". La jornada s'ha tancat amb diversos dels assistents aixecant pancartes reclamant la llibertat dels "presos polítics" i cantant 'Els Segadors'. Ofrena floral a Pompeu FabraUna hora abans de l'acte, Torra ha presidit una ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada del Conflent. L'han acompanyat també la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, el president de la Universitat Catalana d'Estiu, Jordi Casassas, i el president de la Fundació UCE, Joandomènec Ros, entre d'altres.

ACN Santa Susanna.-La masia de Can Ratés de Santa Susanna (Maresme) acull el pròxim 7 i 8 de setembre la segona edició del Festival Micròmetre, una proposta de microespectacles de teatre i dansa d'entre 15 i 30 minuts, que enguany compta amb treballs de dramaturgs i directors com Víctor Álvaro, Jordi Cervera, Joaquín Daniel, Denise Castro o Tortell Poltrona. En total s'han programat 57 representacions d'una quinzena d'espectacles, alguns dels quals seran gratuïts. Els directors del festival, Joan Gallart i Anna Estol, aplaudeixen la complicitat del municipi per voler acollir "un format d'espectacles gens convencional". De fet, aquest és el segon any del certamen i també el segon que es fa a Santa Sussanna, tot i que el mateix festival es defineix a ell mateix per no tenir una periodicitat concreta ni ubicació fixa.

ACN Cornudella de Montsant.-Una quinzena de joves de diversos països, d'entre 18 i 29 anys, participen aquests dies al camp de treball internacional 'Connecta't al Montsant', que acaba aquest divendres. Durant dues setmanes, han aprofitat la seva estada per treballar en dos àmbits: l'habilitació del pati de l'escola de Cornudella de Montsant (Priorat) i la recuperació de camins i construcció de pedra seca al Parc Natural del Montsant. Aquest dijous, els joves han rebut la visita del delegat del govern a Tarragona, Òscar Peris, acompanyat de la nova coordinadora de Joventut, Carmina Blay, el director dels serveis territorials d'Ensenyament, Jean Marc Segarra, i l'alcalde de Cornudella de Montsant, Salvador Salvadó, que els han fet entrega del diploma per la seva participació al camp de treball. Un total de 237 joves han participat durant aquest estiu als onze camps de treball que s'han dut a terme al Camp de Tarragona, programats des de la direcció general de Joventut.

Es tracta d'un projecte que va arrencar ja fa un any i que compta amb la complicitat de la comunitat educativa de l'escola Dr. Piñol i Aguadé i de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant i que, en darrera instància, pretén vincular el centre educatiu amb el Parc Natural del Montsant "convidant la natura dins el pati", segons ha explicat la drectora del camp de treball, Anouchka Tournier. Fins ara les instal·lacions tenien una superfície llisa a la zona d'esbarjo i el que es pretén és que aquesta es transformi en un espai "natural", amb desnivells, forats, espais d'intimitat, vegetació autòctona i insectes. "L’objectiu és donar vida al pati i convertir-lo, també, en una aula d'aprenentatge per estudiar Medi Ambient en un espai real", ha assenyalat Tournier. De moment s'ha transformat el sorral que hi havia en un espai rodó i s'han creat diferents estructures de desnivell, tot fet en material reciclat. Es preveu que la intervenció tingui continuïtat en posteriors camps de treball. Patrimoni immaterial del Parc Natural del MontsantD’altra banda, els participants en el camp de treball també han dut a terme una intervenció dins l'àmbit del Parc Natural del Montsant, on els joves han après a treballar la pedra seca, fent construccions de marges i reconstruint un antic forn de cal que hi ha al Monestir de Sant Blai. A més del patrimoni biològic, paisatgístic o arquitectònic, el del Montsant és el primer parc natural que també té com a patrimoni immaterial l'art de saber treballar la pedra seca, i d'aquí la importància del camp de treball, que permet mantenir viu aquest patrimoni immaterial i, de retruc, recuperar espais malmesos. Més enllà d'aquests dos projectes concrets, els joves participants –provinents França, Polònia, Rússia, Turquia, Mèxic, Japó, la República Txeca, Itàlia i Catalunya- han aprofitat la seva estada per conèixer les tradicions i la cultura catalana, participant activament a l'actuació castellera que els Brivalls de Cornudella van fer en el marc de la festa major o en el correfoc dels diables. Onze camps de treball amb 237 participants Aquest estiu han estat onze els camps de treball que programats des de la direcció general de Joventut que s'han dut a terme al Camp de Tarragona, amb un total de 237 joves participants i 92.000 euros invertits. Joventut organitza i coordina els camps de treball a Catalunya a través de diferents associacions d'educació en el lleure, entitats i fundacions sense ànim de lucre, i amb la complicitat dels ajuntaments. La majoria d'aquests camps són dirigits a joves catalans d'entre 14 i 29 anys, i també n'hi ha alguns que compten amb la participació de joves provinents d'altres països, com el de Cornudella. Dels onze camps de treball organitzats al Camp de Tarragona, tres han estat internacionals: 'Connecta't al Montsant' (Cornudella del Montsant), 'Riera de la Boella: història i Natura' (La Canonja) i el 'Camp de Treball al Gaià, un món entre Altafulla i Tamarit' (Altafulla). Els vuit restants estaven destinats a joves catalans: 'Camp de Treball del Gaià, un món entre Altafulla i Tamarit' (Altafulla), 'Fem Via Verda' (Solivella), 'Re-Coopera Ponent' (Tarragona), 'Obrint els camins dels arbres mil·lenaris de Farena' (Mont-ral), 'Recuperant el poble abandonat de la Mussara' (Vilaplana), 'Els Muntanyans' (Torredembarra), 'Coopera amb Reus' (Reus) i 'Descobrint Spelunca' (Conca de Barberà)

ACN Barcelona.-La trompetista i cantant Andrea Motis ha pujat a l'escenari del Teatre Coliseum aquest dijous per retre homenatge al swing en un concert en el qual ha estat acompanyada de Joan Chamorro, Ignasi Terraza, Josep Traver i Esteve Pi. L'espectacle, que s'ha celebrat en el marc del 16è San Miguel Mas i Mas Festival amb el títol 'Swing Tribute', ha comptat amb la participació especial d'Allan Vache al clarinet, John Allred al trombó i The Ground Sisters, ballarines de claqué. En declaracions a l'ACN, Motis ha destacat que amb aquest directe reprèn les cançons dels seus ídols d'aquest estil. De fet, ha mostrat la seva emoció de poder actuar amb dos dels músics actuals que més aprecia com són Vache i Allred. "Són tops de la música swing".

Amb aquest concert, Motis ha volgut tornar als seus orígens de quan va aprendre jazz amb Joan Chamorro com a professor. "Amb ell vaig aprendre aquest estil de música". Per a Motis, el swing "fa ballar i connectar amb el jazz. Per a mi va ser la meva introducció al jazz. Ha assegurat que és un concert molt especial "perquè és música swing que porta escoltant tota la vida". Ha destacat la il·lusió que li fa fer tot el repertori amb música de l'època del mateix estil i el poder actuar amb Vache i Allred. Motis ha dit que en principi és un concert únic que difícilment es repetirà sobretot degut a la presència de Vache i Allred, que són dos músics nord-americans. Tot i això, ha expressat que han tingut una oferta d'Holanda que s'ha interessat en fer el mateix concert.

ACN Ulldecona.-Compromís reclamarà al govern espanyol que aprovi una normativa estatal per protegir les oliveres mil·lenàries i evitar el seu espoli continuat. El senador de la formació, Carles Mulet, ha subratllat que les llacunes legislatives així com la descoordinació policial i administrativa estan permetent que aquesta pràctica continuï impunement. No només a la zona del Montsià, on aquesta pràctica ha estat denunciada reiteradament durant els últims mesos. També al veí País Valencià, on existeix una llei específica des de 2006 que protegeix els arbres monumentals, s'han detectat recentment casos de comercialització d'oliveres centenàries, concretament en una Finca de Sant Jordi (Baix Maestrat). Mulet, que formularà una pregunta per escrit al govern espanyol, presentarà també una moció perquè aprovi una "legislació comú de mínims" aplicable a totes les comunitats autònomes per aturar l'espoli. A Catalunya, per exemple, encara no existeix cap normativa específica que les protegeixi.

"És un problema que ens afecta a tots: valencians i catalans. Hem de tenir consciència que aquests arbres mil·lenaris han de ser objecte de protecció i no poden ser objecte de compra-venda alegrement, com si res, de robatori", argumenta el senador. De fet, a les conegudes Terres del Sénia, on es troba la major concentració d'oliveres mil·lenàries del món, es dona la paradoxa que únicament les que es troben en territori sota administració valenciana disposen d'una llei específica que les protegeix. I, malgrat això, segons ha reconegut Mulet, "l'aplicació autonòmica i les llacunes" de la norma, sumades a una "descoordinació policial, política i administrativa", estan permetent que es produeixin casos com el de Sant Jordi, denunciat fa poc més d'una setmana. Ho fan, segons explicita, aprofitant el buit legal en territori català o "vorejant la llei" valenciana, amb pràctiques com podar la copa dels arbres abans del seu transport o seleccionant exemplars de menús antiguitat, fet que dificulta els possibles controls per part dels agents i l'administració. "Feta la llei, feta la trampa", subratlla.Davant d'aquest escenari, Compromís considera que cal buscar un "consens" entre les diferents administracions implicades, i en particular l'estatal, per promoure una llei que eviti aquests casos. "S'ha de marcar una legislació comú per a tots, perquè hi hagi uns mínims i siguin d'aplicació a totes les comunitats. Després cadascuna ja ampliarà, determinarà o especificarà segons el seu territori. Però calen unes regles fàcils per evitar l'espoli, ja que és més difícil de detectar que quan roben un claustre o una porta d'una església, com ha passat. Això és més complicat", raona. I és que, a diferència del que succeeix amb el patrimoni arquitectònic i cultural, admet el senador que el patrimoni vegetal encara no té la mateixa consideració pel que fa a la protecció i és necessari "conscienciar progressivament" la societat al respecte amb mesures explícites en aquesta direcció.La llei valenciana de 2006, entén, podria ser assumida com a proposta inicial per començar a bastir la norma específica –tampoc descarta Mulet que es pugui introduir en un tràmit de modificació de la Llei de Patrimoni Natural estatal-. La norma prescriu la protecció genèrica, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen alguns d'aquests paràmetres: els 350 anys d'edat, els 30 metres d'altura, els sis metres de perímetre del tronc mesurats a una alçada d'1,30 metres de la base i els 25 metres de diàmetre de la copa mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal.Protegir i conrearPrecisament, el passat mes de juliol, el grup del PSC al Parlament va proposar una llei catalana concreta per a protegir les oliveres monumentals. Els socialistes, que van presentar una proposició de llei, reclamaven també una moratòria de l'extracció d'aquests arbres. Tot i assumir l'efecte positiu de disposar d'una norma específica, però reconeixent les seves limitacions. ajuntaments del Montsià, com Ulldecona, i la Mancomunitat de la Taula del Sénia aposten també per fer compatible la protecció d'aquest patrimoni amb el manteniment de seu conreu i la producció d'oli, aprofitant-lo com a motor de desenvolupament econòmic del sector primari i dels serveis, com la gastronomia i el turisme.

ACN Barcelona.-L'any 2013, després de més 50 anys de carrera damunt dels escenaris, Ángel Pavlovsky va retirar-se dels escenaris. Cinc anys després però, Pavlovsky (amb La Pavlovsky) torna a l'escenari amb l'espectacle '¿Qué fue de Pavlovsky?', que inaugurarà la temporada del Teatre La Gleva del 5 al 9 de setembre en cinc úniques funcions. El muntatge, que forma part del contingut d'un documental en rodatge sobre la trajectòria de Pavlovsky, el fa acompanyat per la que va ser la seva pianista, Bárbara Granados. En una entrevista a l'ACN, Pavlovsky ha dit que l'espectacle tracta de "recordar improvisadament" el seu passat i explicar què va ser d'ell, i que no va baixar de l'escenari amb la pena que tenen molts artistes. "Estic encantat de no fer res", ha assegurat.

"La gent em volia veure actuar i jo després de 50 anys un dia vaig dir prou", ha assegurat l'artista. Després de la seva retirada li van proposar fer un documental, dirigit per Albert de la Torre, sobre la seva figura però ell en un primer moment no el volia fer, però va pensar: "Millor en vida que no que el facin després amb els retalls que trobin". Al documental, ha recalcat, relata coses que no va explicar "mai" en la seva vida perquè "quan treballava anava a parlar del què feia. Ara si em truquen a vegades no vull parlar del què no faig". Al documental també, ha afegit, "parla com a ciutadà".

ACN Barcelona.-L'any 2013, després de més 50 anys de carrera damunt dels escenaris, Ángel Pavlovsky va retirar-se dels escenaris. Cinc anys després però, Pavlovsky (amb La Pavlovsky) torna als escenaris amb l'espectacle '¿Qué fue de Pavlovsky?', que inaugurarà la temporada del Teatre La Gleva del 5 al 9 de setembre en cinc úniques funcions. El muntatge, que forma part del contingut d'un documental en rodatge sobre la trajectòria de Pavlovsky, el fa acompanyat per la que va ser la pianista de l'artista, Bárbara Granados. En una entrevista a l'ACN, Pavlovsky ha dit que l'espectacle tracta de "recordar improvisadament" el seu passat i explicar què va ser d'ell, i que no va baixar de l'escenari amb la pena que tenen molts artistes. "Estic encantat de no fer res", ha assegurat.

"La gent em volia veure actuar i jo després de 50 anys un dia vaig dir prou", ha assegurat l'artista. Després de la seva retirada li van proposar fer un documental, dirigit per Albert de la Torre, sobre la seva figura però ell en un primer moment no el volia fer, però va pensar: "Millor en vida que no que el facin després amb els retalls que trobin". Al documental, ha recalcat, relata coses que no va explicar "mai" en la seva vida perquè "quan treballava anava a parlar del què feia. Ara si em truquen a vegades no vull parlar del què no faig". Al documental també, ha afegit, "parla com a ciutadà".L'artista ha dit que al documental el seu director també volia que hi aparegués la Pavlovsky . Això, ha assenyalat, va tenir com a conseqüència fer la funció a La Gleva. En un principi n'era una, però després es va "entusiasmar" i van acabar essent cinc. En qualsevol cas, l'espectacle té la necessitat de dotar de contingut el documental, que té previst que s'estreni l'any 2019. A '¿Qué fue de Pavlovsky?', Pavlovsky rememora, acompanyat per Bárbara Granados, la seva biografia artística i personal, i reflexiona sobre el teatre i el context en el qual ha desenvolupat la seva carrera, des dels seus inicis a Argentina fins ara. El muntatge consta de números de Pavlovsky antics i adaptats i altres d'actuals. "És un espectacle sobre què va ser de Pavlovsky i que no va baixar de l'escenari amb una gran pena", ha relatat. "Creien que m'havia mort""La idea de fer la funció és que va córrer un fals rumor molt greu on gent amiga creia que m'havia mort perquè m'havia retirat cinc anys i no anava ni al teatre", ha apuntat. Pavlovsky ha dit que fins i tot alguna periodista opinava que es trobava molt malament. "Es fals. Jo estic tant bé i tan malament que com quan treballava". Tot i això, ha reconegut que durant aquests cinc anys allunyat dels escenaris va passar alguns moments dolents. Fa tres anys, per exemple, va tenir un càncer i ho va explicar només a dos o tres amics. Un càncer que es va solucionar amb una operació sense quimio ni radioteràpia. Sobre el seu final anunciat dels escenaris, ha dit que hi ha artistes que a l'acabar la seva carrera "fan un darrer comiat fent espectacles un any. I jo me n'he anat silenciosa i tranquil·lament tal com vaig arribar". De fet, ha recordat que va començar a Barcelona de nit i després va anar creixent el seu personatge i va acabar treballant a París. Documental El director i productor de ‘¿Qué fue de Pavlovsky?’, Albert de la Torre, ha reconegut que no ha resultat una comesa senzilla convèncer l'artista, amb el qual l'uneix un vincle d'amistat, de dur a terme el documental. Ha comentat que malgrat que Pavlovsky "sempre s'hi ha negat", finalment han acordat realitzar cinc úniques funcions que pretenen donar resposta a què se n'ha fet de Pavlovsky, "que és el que la gent es pregunta", ha assegurat De la Torre també en declaracions a l'ACN. A més, ha explicat que el documental també comptarà amb entrevistes a persones relacionades amb la carrera professional de l'artista o que tenen "alguna importància des del punt de vista social" per descriure alguna de les seves icòniques facetes, com ara "la llibertat de gènere o els drets civils". De la Torre ha conclòs, doncs, que "l'espectacle forma part del documental", però que "el documental no és sobre l'espectacle".El documental, que té prevista la seva estrena al llarg del 2019, ha iniciat aquest mes d'agost una proposta de finançament a través de Verkami. De la Torre explica que la gent té "moltes ganes de col·laborar" al projecte perquè "estima molt Pavlovsky" i, per això, un Verkami li dona "protagonisme", deixant-la participar de la producció executiva. L'objectiu de finançament està fixat en 15.000 euros, que es destinaran a posar en marxa la fase de preproducció i la gravació en localitzacions d'Argentina. En global, el pressupost s’estima de 90.000 euros.Futur Preguntat pel seu futur, Pavlovsky ha dit que si li agafa el gust, intentarà que el destí el posi en la situació d'acceptar un paper interessant que li ofereixin, però no vol produir més espectacles seus que els ha d'escriure, fer l'escenografia, paga als tècnics... L'humor incorrecte "Les coses típicament incorrectes que es podien fer abans, ara no estan ben vistes", ha lamentat Pavlovsky. Ha posat com exemple que des que era petit a ell li agrada tocar pits i als espectacles tocava els pits a les senyores del públic. "Ara ens tancarien el teatre si ho fes".

ACN Sant Joan de Vilatorrada.-Carles Riera i Natàlia Sànchez, diputats de la CUP-CC al Parlament de Catalunya, han visitat aquest divendres a la tarda Jordi Cuixart a la presó de Lledoners, segons ha fet públic la formació política. Amb la visita, els cupaires han volgut mostrar la seva solidaritat amb el president d'Òmnium Cultural, que, segons subratllen, porta "més de 310 dies empresonat per l'Estat espanyol per causes polítiques". Els diputats de la CUP també han mostrat la seva solidaritat amb "la resta de preses polítiques". La trobada amb Cuixart també ha servit per "compartir i parlar" amb el president d'Òmnium sobre la situació política actual.

ACN Torroella de Montgrí.-El president del Parlament, Roger Torrent, assegura que "el judici polític que veurem aviat" ha de servir per "denunciar la repressió que pateixen els presos i exiliats" i per "desmuntar aquesta farsa". Torrent ha dit també que ha de servir per "dir ben alt que votar no és cap delicte, que és l'essència de la democràcia". El màxim representant de la institució ha fet aquestes declaracions durant l'acte d'homenatge a l'exconsellera Dolors Bassa d'aquest divendres a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) en el qual se li ha concedit la Medalla del Montgrí 2018. Torrent ha elogiat la figura de Bassa i ha assegurat que és a la presó pel seu "compromís irrenunciable i innegociable" amb la llibertat i la democràcia.

ACN Torroella de Montgrí.-El president del Parlament, Roger Torrent, assegura que "el judici polític que veurem aviat" ha de servir per "denunciar la repressió que pateixen els presos i exiliats" i per "desmuntar aquesta farsa". Torrent ha dit també que ha de servir per "denunciar i dir ben alt que votar no és cap delicte, que és l'essència de la democràcia". El màxim representant de la institució ha fet aquestes declaracions durant l'acte d'homenatge a l'exconsellera Dolors Bassa d'aquest divendres a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) en el qual se li ha atorgat la Medalla del Montgrí. Torrent ha elogiat la figura de Bassa i ha assegurat que és a la presó pel seu "compromís irrenunciable i innegociable" amb la llibertat i la democràcia.

"El judici polític que aviat veurem no és un judici de defensa, és per denúncia la repressió que pateix la Dolors i tots els presos i exiliats", ha assegurat Roger Torrent. Aquest judici, ha continuat, "ha de servir per això: per desmuntar aquesta farsa, les mentides i els delictes que no han comès". "I per denunciar i dir ben alt que votar no és cap delicte, que és l'essència de la democràcia", ha afegit. El president del Parlament ha fet aquestes declaracions en el marc de l'acte d'entrega de la Medalla del Montgrí que Torroella ha lliurat aquest vespre a l'exconsellera Dolors Bassa i que ha recollit la seva família. El màxim representant de la institució ha elogiat Bassa i ha afirmat que és a la presó pel seu "compromís innegociable i irrenunciable" amb la democràcia i la llibertat. Un sacrifici, ha dit, que va fer "pels que van votar que sí, pels que van votar no, pels que no van votar i fins i tot pels que creien que no s'havia de votar aquell dia"."Perquè ha defensat els drets i llibertats fonamentals de tots, siguin independentistes o no perquè això va de democràcia i això és el que hem de posar sobre la taula en aquest judici", ha insistit. Torrent ha cridat a mantenir l'esperança i s'ha compromès a tornar al municipi quan Bassa surti en llibertat. Cartes i un documental sobre la DolorsL'acte d'homenatge s'ha iniciat poc després de dos quarts de vuit del vespre, just quan ha arribat la germana de l'exconsellera, que ha estat rebuda a crits de llibertat. A banda de Torrent, hi han assistit altres personalitats com el conseller de Treball, Chakir el Homrani, el cantant Lluís Llach, diputats, alcaldes i regidors de diversos municipis.La vetllada, amb un clar to reivindicatiu, ha començat amb el parlament de l'alcalde del municipi, Josep Maria Rufí, que ha assegurat que és la primera vegada en més de 30 anys que la medalla es concedeix a una sola persona i que s'ha fet pel moment "d'excepcionalitat" que viu el país. "Una situació repressiva de presó i exili que pateixen els altres també. Quina injustícia, quina ignomínia i quina infàmia", ha afirmat.Durant l'acte, a més, s'ha projectat un documental amb imatges de l'1-O i de la trajectòria de Dolors Bassa. La família de Bassa ha recollit el premi i la seva germana, visiblement emocionada, ha lamentat que no hi pogués ser la seva mare però, sobretot, que no hi pogués ser la Dolors. També han llegit una carta que la exconsellera ha enviat agraint el reconeixement, la màxima distinció que atorga el municipi. L'acte, que ha aplegat més de 800 persones, s'ha tancat amb El Cant dels Segadors enmig de crits de llibertat i aplaudiments.

ACN Barcelona.-Un centenar de joves talents de la dansa provinents de prestigioses escoles d'una vintena de països d'arreu del món participen aquests dies a l'Institut del Teatre en una nova edició, la novena, del curs IBSTAGE, on, de la mà de professors de primer nivell, poleixen la seva tècnica i adquireixen experiència artística en el camí al professionalisme. "L'objectiu del curs és que els alumnes treballin amb nous professors, coneguin nous estils i que obtinguin la versatilitat que avui en dia és tant important a les grans companyies de dansa", afegeix Leo Sorribes, el seu director. Un dels al·licients del curs és que més de la meitat dels alumnes participaran dissabte i diumenge de la setmana vinent a les dues gales que es faran al Liceu on ballaran amb primeres figures de la dansa provinents de companyies com l'ABT, Mariinsky o Bolshoi. Un dels que hi ballaran és David Garcia, del Ballet de Catalunya, companyia formada a partir de l'IBSTAGE, que destaca que el curs "enriqueix" els alumnes perquè els descobreix nous estils i maneres de treballar.

ACN Barcelona.-Un centenar de joves talents de la dansa provinents de prestigioses escoles d'una vintena de països d'arreu del món participen aquests dies a l'Institut del Teatre en una nova edició, la novena, del curs IBSTAGE, on, de la mà de professors de primer nivell, poleixen la seva tècnica i adquireixen experiència artística en el camí al professionalisme. "L'objectiu del curs és que els alumnes treballin amb nous professors, coneguin nous estils i que obtinguin la versatilitat que avui en dia és tant important a les grans companyies de dansa", afegeix Leo Sorribes, el seu director. Un dels al·licients del curs és que més de la meitat dels alumnes participaran dissabte i diumenge de la setmana vinent a les dues gales que es faran al Liceu on ballaran amb primeres figures de la dansa provinents de companyies com l'ABT, Mariinsky o Bolshoi. Un dels que hi ballaran és David Garcia, del Ballet de Catalunya, companyia formada a partir de l'IBSTAGE, que destaca que el curs "enriqueix" els alumnes perquè els descobreix nous estils i maneres de treballar. Text

El curs va començar el passat 13 d'agost i aquest dissabte els alumnes han pujat a l'escenari per començar a preparar les gales de final de curs que es faran al Liceu dissabte i diumenge vinent. Dels 110 alumnes que han fet el curs aquest any, nombre similar al de passades edicions, només una seixantena, els que han fet el de tres setmanes, participaran a les gales. El director del curs, Leo Sorribes, explica que els alumnes que fan les tres setmanes d'estatge han de passar unes proves d'accés per garantir l'excel·lència. "Els alumnes que trepitjaran l'escenari del Liceu tenen una alta preparació", destaca.Una de les novetats de les gales de final de curs d'enguany és que també hi participarà el Ballet de Catalunya, companyia formada a partir de l'IBSTAGE que té per vocació mostrar la millor dansa feta al país i, d'aquesta manera, consolidar aquesta disciplina artística a Catalunya. Leo Sorribes, que també n'és el director, destaca que poder pujar a l'escenari del Liceu serà una gran fita per la companyia i la demostració que el curs és una bona plataforma per formar nous talents.Un dels membres del Ballet de Catalunya és David Garcia, que l'any passat va rebre una beca per participar al curs. "Participar a l'IBSTAGE va ser una gran oportunitat i una gran experiència que, en el meu cas, em va obrir la porta al professionalisme", destaca. Sobre el curs, el ballarí destaca que ofereix la oportunitat als alumnes de conèixer estils i maneres de fer més enllà de les que els mostres a les seves escoles i que això és molt important a la fase de formació.Curs consolidat i de prestigiLeo Sorribes explica que el curs IBSTAGE es va posar en marxa el 2009 a Itàlia i que des del 2012 es fa a Barcelona on ha arrelat i ha esdevingut una referència. Tant és així que a partir de l'any vinent, coincidint amb el seu desè aniversari, s'organitzarà un curs al juliol a Seul, capital de Corea del Sud.

ACN El Catllar.-La diada castellera de la festa major del Catllar (Tarragonès) ha tornat a viure una exhibició de primer nivell aquest dissabte a la tarda amb fins a vuit construccions de gamma extra. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha demostrat el seu gran estat de forma i, en segona ronda, ha descarregat el primer 4 de 9 sense folre de la temporada. Els de la camisa rosada han arrencat amb el 4 de 9 amb folre i l’agulla, però en tercera ronda només han pogut carregar el 5 de 9 amb folre. Per la seva banda, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha descarregat el primer 4 de 9 amb folre de la seva història. Els liles han arrodonit aquesta fita amb el 5 de 9 amb folre, el 9 de 8 i amb un treballat pilar de 8 amb folre i manilles. Els Castellers de Vilafranca, encara minvats per les caigudes de les darreres diades, s’han conformat amb el 2 de 9 amb folre i manilles, i amb el 3 i el 4 de 9 amb folre. Aquest diumenge, les tres colles es tornaran a veure les cares a la diada de la festa major de l’Arboç (Baix Penedès).

ACN El Catllar.-La diada castellera de la festa major del Catllar (Tarragonès) ha tornat a viure una exhibició de primer nivell aquest dissabte a la tarda amb fins a vuit construccions de gamma extra. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha demostrat el seu gran estat de forma i, en segona ronda, ha descarregat el primer 4 de 9 sense folre de la temporada. Els de la camisa rosada han arrencat amb el 4 de 9 amb el pilar, però en tercera ronda només han pogut carregar el 5 de 9 amb folre. Per la seva banda, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha descarregat el primer 4 de 9 amb l’agulla de la seva història. Els liles han arrodonit aquesta fita amb el 5 de 9 amb folre, el 9 de 8 i amb un treballat pilar de 8 amb folre i manilles. Els Castellers de Vilafranca, encara minvats per les caigudes de les darreres diades, s’han conformat amb el 2 de 9 amb folre i manilles, i amb el 3 i el 4 de 9 amb folre. Aquest diumenge, les tres colles es tornaran a veure les cares a la diada de la festa major de l’Arboç (Baix Penedès).

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha demostrat aquest dissabte el seu gran estat de forma. Ha estat en la segona ronda quan els de la camisa rosada han plantat el 4 de 9 net, el primer de la temporada castellera. La Vella n’ha desmuntat dos peus, però al tercer intent ha aconseguit descarregar el ‘castell total’ per novena vegada a la seva història. Els rosats havien arrencat amb un bon 4 de 9 amb folre i pilar, però no han pogut arrodonir la seva actuació, atès que el 5 de 9 amb folre s’ha acabat trencant després de la segona aleta i només l’han pogut carregar. La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha acomplert -també en la segona ronda- el seu gran objectiu de la jornada: descarregar el primer 4 de 9 amb folre i l’agulla del seu historial. Els liles ho han aconseguit a la primera i s’han tret així les espinetes clavades per les caigudes patides durant la diada de Sant Magí. De fet, la Jove ja s’havia crescut amb el 5 de 9 amb folre en la primera ronda i, en la tercera, ha assegurat amb el 9 de 8 descarregat.Les expectatives no eren tan altes pels Castellers de Vilafranca, condicionats per les baixes de les darreres setmanes. Els Verds han obert plaça amb el 3 de 9 amb folre, una construcció que han aconseguit descarregar sense dificultats i a la qual podrien afegir un pis més en la diada d’aquest diumenge. En segona ronda, els de Cal Figarot han apostat pel 2 de 9 amb folre i manilles. Primer n’han desmuntat un peu que ja els havia costat molt de tancar, però al segon intent l’han pogut descarregar, tot i que la torre ha remenat força a la descarregada. Els Verds han clos la seva actuació amb el 4 de 9 amb folre, a tot just cinc dies de Sant Fèlix. En la ronda de pilars, el protagonisme ha estat per la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Amb els ànims ben amunt, els del Cós del Bou han posat la cirereta a la seva actuació amb el pilar de 8 amb folre i manilles, el segon que descarreguen aquesta temporada. Els Verds han optat pel pilar de sis. La Vella ha plantat dos pilars de cinc, mentre la Jove -que s’ha acomiadat entonant l’’Amparito Roca’- ha ofert un vano de cinc per cloure les més de tres hores d’exhibició castellera a la plaça de la Vila del Catllar.

ACN Barcelona.-El cantant i compositor Santiago Auserón, també conegut pel nom Juan Perro, ha pujat aquest dissabte a l'escenari del Teatre Coliseum amb la seva banda al complet en el marc del 16è San Miguel Mas i Mas Festival per interpretar els temes del disc 'El viaje' (La huella sonora, 2017), el seu darrer treball del músic. I ho ha fet pocs més després que Juan Perro presentés l'àlbum al Jamboree únicament amb la veu de Auserón i la seva guitarra. L'ex Radio Futura ha recorregut sobre l'escenari diversos estils des de la tradició afro-nord-americana (blues, R&B, rock, soul, estàndards jazzístics) fins a la tradició afrollatina, principalment cubana, com han destacat els organitzadors del concert. Un directe en el qual s'han pogut escoltar temes com 'A morir amores', 'El desterrado', 'Charla del pescado' o 'A un perro flaco'.

A l'inici del concert, Juan Perro, que ha estat rebut per un llarg aplaudiment, ha agraït al públic que ha omplert el Teatre Coliseum i al "prestigiós" Mas i Mas Festival. "Estic molt feliç d'estar aquí amb vosaltres guiat pels meus amics i mestres que integren el sextet de Juan Perro". Juan Perro ha estat acompanyat a l'escenari de Gabriel Amargant, al saxo i clarinet; David Pastor a la trompeta; Joan Vinyals a la guitarra; Isaac Coll, al baix i Pere Foved a la bateria.

ACN Cervera.-L'aigua i el foc han protagonitzat l'espectacle central de l'Aquelarre de Cervera on s'ha pogut veure com l'edifici de la Universitat es cremava i s'enfonsava pràcticament al mateix moment. Un fet que fins ara mai s'havia produït i que a més a més ha estat acompanyat del so característic de la tenora de la Companyia Elèctrica Dharma. Els germans Fortuny han aparegut enmig del públic sobre un element mòbil i han creuat la plaça de la Universitat. També s'ha pogut veure una ballarina, que s'ha despenjat per la paret de l'edifici, a més d'una gran bèstia submarina que ha aparegut des de l'altre extrem de la plaça. L'obertura de la porta de la universitat ha fet sortir tots els diables que han encès els correfocs entre el públic, que entre espurnes i pólvora, han marxat en cercavila a un altre dels punts de la festa.

La lluita dels elements, foc i aigua, han protagonitzat l'espectacle central de l'Aquelarre de Cervera, a la Segarra. La nit més important de la festa del foc s'ha engegat amb l'apagada de llums dels carrers i el so de la Companyia Elèctrica Dharma, en directe. Des d'una banda de la Plaça Universitat, els germans Fortuny han aparegut sobre un element mòbil mentre feien sonar la seva característica tenora. "És un repte enfonsar i encendre a l'hora l'edifici de la Universitat", explicava hores abans de l'espectacle el regidor de la festa Marc Llorens. Les llums vermelles i les cortines de petards, amb la Dharma a l'altre extrem de la plaça, han obert pas a les llums blaves que han simulat l'enfonsament d'aquesta espai emblemàtic de la capital de la Segarra. De l'edifici, una ballarina penjada de la façana, es movia a ritme de la Dharma mentre ha aparegut una gran bèstia submarina envoltada d'altres animals marins. El blau que inundava la plaça s'ha acabat quan les portes de la Universitat s'han obert per la sortida dels grups de diables que han omplert de foc i petards la plaça. Els correfocs han conduït a tot el públic, pel Carrer Major, al següent punt de la festa, Cal Racó. Allà s'ha invocat al Mascle Cabró, el protagonista de l'Aquelarre i se l'ha pogut veure en una curta aparició. Fins ben entrada la matinada, però, el Mascle Cabró no ha fet la seva gran escorreguda que ha culminat amb el Ball del Foqueral, l'anomenat correfoc de correfocs que ha tancat la nit de l'Aquelarre. Entre les novetats d'enguany, aquest dissabte el públic que ha visitat Cervera ha pogut travessar el carreró de les Bruixes. Un carreró tancat des de feia més de vint anys per raons de seguretat. "Ha estat un èxit perquè hi ha hagut una bona afluència de públic", ha assegurat Llorens, que ha afegit que era una contradicció tenir tancat el carrer on va néixer la festa. Enguany s'ha obert fins al vespre i ha estat ambientat i teatralitzat pel grup de teatre cerverí Greep Teatre. Un altre dels elements de la festa és la Fira del Gran Boc, situada dins el pati de la Universitat. Una fira que, segons el regidor de la festa, ha estat l'any més exitós, sobretot per les parades on llegeixen les mans. La fira finalitza aquesta diumenge a les deu de la nit. És el "paraigües diürn" de l'Aquelarre, explicava Llorens. Enguany la gran festa del Foc de Cervera ha cremat 450 quilos de pólvora i l'han visitat unes 30.000 persones.

ACN Tàrrega.-El director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, tanca una etapa de 12 anys al capdavant del certamen de les arts escèniques de carrer i ha destacat en una entrevista a l'ACN que dels eixos de treball que va plantejar quan va començar es queda amb el de l'acompanyament als artistes i el de la formació. Assenyala que a la societat encara hi ha ''molt culte al producte'' de manera que acaba prenent més rellevància l'exhibició final d'una producció que tot el treball previ. Per això aposta per vetllar per ''tot allò que passa abans'' i perquè ''el marc teòric'' sigui ''fort i adequat'' de manera que considera que aquí encara ''tenim feina a fer''. Després d'un any marcat pels fets polítics, Duran creu que la llibertat d'expressió i l'espai públic ''estan en crisi'' i en aquest sentit vol que FiraTàrrega 2018 esdevingui un ''oasi on hem de poder permetre'ns-ho tot mentre hi hagi respecte''.

Jordi Duran ha explicat en una entrevista a l'ACN que el projecte que va presentar el 2012 quan va ser escollit per dirigir FiraTàrrega volia incidir en ''l'abans i el després'' del que es feia amb el treball del sector teatral; des de la formació fins a l'acompanyament de la creació, l'exhibició – ''que ja coneixíem'' – i després la postproducció. És a dir, ''saber cap on anava el que promocionàvem i perquè funcionava o no funcionava'', afegeix, per tal de trobar aquells factors per corregir els marges d'error que hi podia haver. Segons Duran, FiraTàrrega ha esdevingut un ''espai que s'escolta la societat i el moment que viu'' i aquesta ''adaptabilitat'' és un dels seus valors més importants.Duran considera que s'ha trobat un ''equilibri'' entre els tres eixos de treball en que s'ha basat la seva direcció; des de la programació els dies de fira, al programa de Suport a la creació, i l'impuls d'un postgrau en arts de carrer. Però si ha d'escollir algun d'aquests tres eixos es decanta cap al de l'acompanyament d'artistes i la formació, ja que considera que el de l'exhibició es basa en el ''culte al producte finalista'' i tot allò que passa abans cal vetllar-ho ''perquè passi millor i perquè el marc teòric que genera tot plegat sigui fort i adequat al que necessitem''. ''Aquí encara tenim feina per fer'', remarca Duran, que també es mostra satisfet d'haver aconseguit, amb el Suport a la Creació, eixamplar la fira des de molt abans del setembre motivant que per exemple, que la primavera a Tàrrega ''estigui farcida d'activitat''.En aquest sentit, Duran destaca que programar assajos oberts durant tot l'any va molt bé per les companyies, perquè poden arribar abans i provar tot allò que necessiten. Però també assegura que se'n beneficia la ciutat ja que pot entendre el treball dels artistes. ''S'obren els processos i fem que la gent interessada i que en vol més tingui la possibilitat d'accedir a una porta per entrar al que estem fent''. És per això que Duran considera que s'ha fet molta feina en ''treball comunitari'', en processos que han obert de manera ''desacomplexada'' la participació de no professionals en projectes professionals generant un ''espai híbrid on han passat coses màgiques''.Jordi Duran té previst dedicar-se ara a la formació. Admet que FiraTàrrega l'ha ''sobrepassat'' perquè diu que n'és un ''addicte'', un ''yonki'', però ara vol crear, tancar-se per escriure i sobretot aprofitar el coneixement que ha adquirit per transmetre'l. Del relleu que l'ha de precedir n'espera que ''no falti al respecte a moltes decisions que s'han pres amb lògica'' i adopti ''consciència que som un servei públic'' que no ha de perdre el l'equilibri entre el respecte als perfils professionals i la gent que ve a Tàrrega en un ''cap de setmana màgic'' per gaudir d'experiències escèniques.Llibertat d'expressió en crisiLa programació de FiraTàrrega 2018 ha posat el focus en rellegir i reivindicar l'espai públic. Un espai públic que, com la llibertat d'expressió, Jordi Duran considera que estan en crisi. Sobretot després de tot el que ha passat al país en el darrer any. Després de l'1-O Duran creu que l'espai públic ha canviat, de la mateixa manera que la pressió que senten els creadors, amb gent que ha hagut de marxar perquè ''no s'han explicat com una determinada elit volia''. Remarca que ''el sistema està en crisi'' i per això, un espai com FiraTàrrega esdevé ''un oasi on hem de poder permetre'ns tot, mentre hi hagi respecte''. Duran aposta per ''atendre'' des de la programació de la fira a la preocupació i la mirada de la societat, tant de creadors com de públic i per això, entre els espectacles que s'hi podran veure enguany, hi ha molts temes que tenen a veure amb la realitat local, com a país, però també com a continent o com a món.Duran menciona així peces com 'Sin Ítaca' de la companyia mexicana Pendiente Teatro y Eduardo Bernal, que parla de la ''identitat'' com la dels immigrants que han perdut els seus papers però també de la nostra identitat. Afegeix també l'exemple de la proposta 'Painball' de Les Impuxibles, que sembla talment que parli del que va passar l'1-O durant el referèndum d'autodeterminació però en realitat ''parla de tantes coses més''. L'objectiu és que els espectadors assisteixin a una FiraTàrrega ''carregada de metàfora'' on es plantegin multitud de preguntes sense resoldre'n cap. Porta per donar visibilitat a la nova producció catalanaJordi Duran assegura que FiraTàrrega és una porta que busca, principalment, visibilitzar la nova producció catalana. Això no vol dir que s'hagi d'estrenar tot el que s'hi presenta i per tant, a l'hora de programar, es busca entre la producció de la temporada aquelles peces que poden girar bé al mercat internacional, estatal i nacional. Les companyies internacionals que venen a la fira, hi són, segons Duran, per ''refrescar'' però també per ''inspirar i donar pistes sobre el que està passant en altres contextos''. En aquest marc s'han buscat col·laboracions per créixer, a nivell artístic o a nivell de mercats, coproduint i convidant artistes d'altres contextos.Com tot, Duran diu que és un tema d'equilibris, però en aquest cas, sense deixar de perdre de vista que el 50% de companyies de FiraTàrrega són catalanes, el 25% espanyoles i el 25% restant internacionals.

ACN Barcelona.-'Máculas' (Spacemen Project) és una "carta d'amor al còmic" imprès. Així ho ha definit el seu guionista Jordi Pastor (Barcelona, 1977) en una entrevista a l'ACN. A 'Máculas', per una banda, hi ha la aventura de Dott Spot que intentarà per tots els mitjans aconseguir un súper poder i, per altra, hi ha la història de Scott, el guionista que escriu sobre Dott Spot. Pastor ha explicat que a 'Máculas' volia reflexionar sobre "llegir còmics i sobre crear-ne amb tot el que rodeja el fet de fer còmics: la part dels lectors, dels editors, de la distribució o del fan". En aquest homenatge a aquest format: 'Máculas' està plena de referències a la història del còmic. L'obra està il·lustrada pel dibuixant Danide.

'Máculas' va començar amb una idea del dibuixant Danide, qui més en concret tenia un personatge i una idea de desenvolupar una obra sobre el 'metacòmic'. "Volia fer un còmic on es parlés dels còmics", ha recordat Pastor. Després de buscar diferents guionistes, Pastor li va fer una proposta a Danide que li va agradar i a partir d'aquí el guionista va haver de fer-se seus els protagonistes. El projecte també va tirar endavant gràcies a una campanya de crowdfunding a través de la plataforma especialitzada en l'edició de còmics Spacemen Project.A Máculas, per una banda hi ha el personatge de Dott Spot que, com ha explicat el seu guionista, "és bastant típic i viu en un món boig de fantasia". Ell té una missió que és atrapar una persona perquè així aconseguirà el poder que sempre ha anhelat que és el de volar. A partir d'aquí apareixerà un altra personatge que és el creador i l'autor de Dott Spot, Scott, que escriu sobre aquest personatge. La seva història gairebé arrenca en el moment en què el seu editor li demana que ha d'acabar amb la vida del personatge Dott Spot. A poc a poc les dues històries es van barrejant fins arribar al darrer dels quatre capítols. La història entrecreuada entre el personatge "real" i el "fictici" li permet a Pastor parlar sobre els seus sentiments envers els còmics i no només sobre les primeres obres que va llegir, sinó amb l'experiència d'anys dedicant-s'hi i d'amics d'ell que es dediquen a aquest sector des d'Estats Units. "Jo he mamat de còmic des que era petit, sobre tot còmic americà de superherois i ho volia reflectir". "'Máculas' té molt a veure amb l'amor del còmic imprès, per les pàgines, l'olor, els colors...", ha afegit. Pastor ha intentat introduir moltes referències a 'Máculas'. "No he volgut fer com Alan Moore (guionista de 'Watchmen' o 'V de Vendetta') a 'Top 10' on cada vinyeta estava plena de petits homenatges, sinó que aquests arriben a 'Máculas' a partir del tercer número, on els personatges ficticis fan un viatge a través de la història del còmic". Mentre escrivia 'Máculas' el guionista no podia deixar de pensar en l'obra 'Animal man' de Grant Morrison que, com ha reconegut, li va "fregir el cervell" quan la va llegir. "Va ser una de les primeres vegades que hi havia un metacòmic, ja que al final apareixia l'autor parlant amb el seu personatge". Il·lustracions L'estil i estètica de les il·lustracions van canviant al llarg dels quatre capítols, quan es passa per exemple de la història del personatge del còmic o quan es parla del seu autor. "M'agrada molt el treball de Danide i sé que és capaç de fer qualsevol cosa, la seva capacitat gràfica arriba a un gran nivell i treballar amb ell ha estat meravellós". Pastor ha reconegut que el seu treball en aquest còmic li ha resultat molt fàcil perquè sempre s'ha sentit "molt còmode. Sempre estava treballant amb conceptes que tenia molt interioritzats". Per altra banda, Pastor és de l'opinió que el còmic imprès no es perdrà. "Sempre es va reinventant el concepte de l'edició i segur que es trobarà la forma de fer edicions més exclusives i que la gent hagi de pagar més amb edicions més elaborades". Ha reconegut una tendència cap a la part digital, però s'ha mostrat segur que no es perdrà el còmic imprès.

ACN Barcelona.-El Festival Ésdansa tancarà la seva 36a edició aquest nit i l'organització ha remarcat que han arribat als 11.000 espectadors i superat el 98% d'ocupació en els muntatges de pagament. El certamen ha ressaltat que enguany han aconseguit "les millors xifres de la seva història". Després de dos anys seguits mantenint-se per sobre dels 10.000 espectadors, el Festival Ésdansa ha celebrat que aquest any la xifra ha arribat a la cota dels 11.000, "evidenciant un cop més el seu gran poder de convocatòria". Enguany, han afegit, dos espectacles que han penjat el cartell d'entrades exhaurides han estat 'Danses del món' i 'Dins la ger'. Segons el seu director, Jordi Fosas, aconseguir mantenir aquest nivell durant tres anys, ha demostrat que "apostar per la innovació i la creació en la dansa d'arrel tradicional, no només és un valor afegit dins la programació sinó també una demanada real que cal cobrir i oferir". El festival va arrencar el passat dilluns dia 20 a Les Preses (Garrotxa) i acabarà aquesta nit amb 'Danses del Món', un espectacle on les companyies mostren les danses del seus països i posen de relleu el valor de la força de la tradició.

El festival ha recalcat que han aconseguit "plens gairebé absoluts" com el de 'Contr@band@' de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina o de 'Sa mateixa' de Joana Gomila i Lali Ayguadé. En aquest cas, es va haver d'ampliar l’aforament davant la demanda de públic. El festival ha fet èmfasi en altres èxits de públic com les 500 persones que van participar a la 'Dansa de les Mil Mans' d'Indonèsia o les més de 3.000 persones que han participat a les Nit Ésdansa, aconseguint una mitjana de més de 1.000 per dia.Ésdansa ha assenyalat que l'aposta pel nou format anomenat 'propostes experiència' "ha sobrepassat totes les expectatives" i "ha evidenciat les ganes del públic per gaudir de la dansa i la cultura tradicional a través de formes diferents i sorprenents". Per altra banda, en aquesta edició l'Ésdansa’T s’ha convertit de nou en el primer Campus de dansa tradicional per a totes les edats i ha estat capaç d'arribar a més de 150 inscrits i més del 85% d’ocupació de les places ofertes. HomenatgesCoincidint amb l'any Aureli Capmany i amb la recent mort de Manuel Cubeles, l'Ésdansa ha volgut fer una mirada als orígens i retre un petit homenatge a aquestes dues figures, referents cabdals per entendre l'evolució de la dansa tradicional a Catalunya en el darrer segle.

ACN Barcelona.-Marta Rojals torna a irrompre al taulell de novetats literàries amb la seva esperada tercera novel·la, 'El cel no és per a tothom' (Anagrama). Després de l'Èlia de 'Primavera, estiu, etcètera' (La Magrana) i l'Anna de 'L'altra' (RBA La Magrana), que va captivar la crítica i els lectors, l'escriptora endinsa ara el lector pels racons amagats de la relació entre tres germans d'una família al llarg de quaranta anys. Així, la infantesa, la joventut i la maduresa de l'Eva, la Sara i el Pep desfilaran enmig dels canvis socials, urbanístics i econòmics, que prenen com a fil conductor quatre dies del 2007. Rojals, que sempre s'ha mantingut aliena al focus mediàtic, respon les preguntes de l'ACN per correu electrònic. Reconeix que el fet d'haver continuat fent "la vida de sempre", al marge d'entorns literaris, és el que li permet "escriure sense pressió".

- Creus que és una novel·la a la qual és més difícil d'entrar-hi que les teves dues anteriors? Crec que el factor edat és determinant a l'hora de connectar-hi o no. En aquest llibre hi ha un salt d'un parell de generacions respecte dels anteriors, i és clar, les vicissituds dels protagonistes a la força tindran molt menys interès per als lectors més joves, i és naturalíssim. Tot això afegit que la llargària de lectura té més a veure amb vells costums lectors que ja són en extinció fins i tot en la meua generació. - No ser una persona amb projecció pública t’ajuda a poder escriure amb menys pressió? En el meu cas, com que sempre m'he mogut en ambients que no són gens literaris, no és que me'n mantingui al marge, és que continuo fent la vida de sempre, i ara que m'hi fas pensar segurament és això, el que realment em permet escriure sense pressió.- 'El cel no és per a tothom' retorna a les dificultats de relació dins de l’univers familiar. Què t’ofereix a nivell narratiu?M’interessa, sí, perquè és un terreny de joc acotat, que et permet de moure-t’hi amb més comoditat que si vols tractar, per exemple, conflictes anàlegs a més gran escala, en una comunitat social més extensa, un poble, una ciutat, un país, el món. És la comoditat de poder arribar a tot, com estar en un laboratori: hi poses els quatre o cinc parents i els fas interactuar dins d’un entorn controlat. El nivell de complicació el defineixes tu, i per poc que t’emboliquis, és una combinatòria que dona molt de joc.- Les relacions entre pares i fills són complexes per definició? Potser sí, potser aquesta complexitat és la que s’entén implícitament quan diem allò que la família no es tria. Uns vincles que no pots triar, que et venen donats de naixement i que ja són una font natural de conflictes. - L'Èlia de 'Primavera, estiu, etcètera' i els protagonistes d'aquesta nova novel·la retornen als orígens, a la infantesa, ja d'adults. Després d’anys aquest procés sempre genera recança? Suposo que depèn del motiu pel qual es torna. Però tornar al niu familiar, així sense especificar, sempre és vist com un fracàs.- Podríem dir que als protagonistes de les teves novel·les els ofereix una nova perspectiva per continuar avançant, nous espais per a la reflexió? Sí, potser seria com canviar el marc des del qual es mira el panorama, i això pot ajudar a desencallar situacions. Nous espais de reflexió sobre els vells espais, podríem dir. O potser només és buscar el caliu de l’entorn d’on es prové, on havíem estat segurs alguna vegada, quan hi havia qui mirava per nosaltres i ens protegia dels perills externs. Quan van maldades, és buscar la seguretat on saps que un dia la vas tenir, encara que sigui un miratge.- La relació entre les bessones, l'Eva i la Sara, s’explica bàsicament pel pes que els suposa ser part d’un tot, vivint de manera incompleta per sempre? Les bessones viuen la seua semblança com una condemna, ja de petites es descobreixen mútuament a través de la mirada dels altres, que no els deixa descansar de la seua condició, i de seguida s’hi voldran rebel·lar. Contra les comparacions permanents, contra el fet que tothom les vegi l’una en funció de l’altra, com a presència o com a absència, com a doble o com a meitat de l’altra, elles s’esforcen a reforçar les diferències i acaben desenvolupant una hostilitat mútua, un rebuig de l’altra per reivindicar-se com a individus independents.- L’Eva hauria sabut gaudir més de la vida si no hagués estat per la comparativa permanent amb la Sara, aquest “monstre de dos caps que no para de burxar”? Tenim massa sovint a buscar excuses per explicar la nostra insatisfacció? La veu narradora de la història segueix els protagonistes, però de vegades els entra a dins i s’empelta dels seus pensaments. Així sabem que l’Eva arriba a aquesta conclusió que dius, en un moment que mira enrere i s’adona que potser ha passat per alt els moments que podien haver estat de plenitud, i tot per la cosa aquesta d’estar sempre mirant de reüll les evolucions de la germana. Naturalment, pot ser una excusa per justificar la seua insatisfacció permanent, però la veu narradora no hi entra tan endins.- La novel·la aborda directament l’emancipació de la dona i el feminisme en un moment en què aquest es troba enmig del focus mediàtic. Per què les dones han de donar explicacions permanents per la seva feina? Crec que ara es parla de feminisme en global, i l’emancipació en concret seria un concepte que ens remet més aviat a l’època de la primera joventut de les protagonistes. La novel·la parteix de quan les nenes somiaven en la casa i els fills que tindrien de grans, i els nens volien ser pilots i astronautes, bàsicament perquè eren els referents que tenien, o que els oferia l’entorn, i en trenta anys tot canvia molt, fins al punt que a les dones de la generació de les protagonistes se’ls “permet” que siguin tan independents com vulguin però ep, sense passar-se, tampoc. Qualsevol intent d’equiparar-se laboralment amb els professionals masculins, a partir d’un cert punt d’ambició, és carregada de sospites i recels.- Per què les dones han de donar explicacions per qualsevol de les decisions que prenen? A les dones se’ls demana justificació de tot allò que fan i també d’allò que no fan: si tenen un fill, perquè és poc; si en tenen tres, o quatre, perquè és massa; si no en tenen, perquè són egoistes... Sembla que la qüestió sigui que no visquin ni un sol moment de descans, que si mai arriben a estar tranquil·les amb les seues decisions, ja vindrà algú altre a destorbar-los la pau amb judicis i inquisicions (i perdó per la rima).- S’ha avançat realment en la igualat de gènere o només ha canviat l’epidermis? Crec que a cada pas que s’avança es veu més clar tot el que falta per avançar. Perquè la conquesta d’una llibertat porta a l’altra, perquè t’obre la ment com no l’havies obert abans, o sigui que hi ha molta feina feta, sí, però molta més per fer. Tu pots pensar que has avançat moltíssim, i aleshores mires al costat i veus les companyes LGTBI, o les de col·lectius racialitzats, que es diu ara, i veus la feina que hi ha per fer, encara. - Per aquest motiu tendeixes a endinsar-te sempre en vides de protagonistes femenines? Suposo que com a dona em surt d’explicar històries protagonitzades per dones, i dic “em surt” perquè és una cosa no planificada, com respirar. Em permeten de retratar tot de situacions que no em són alienes.- Com a contrapunt tenim el germà petit de les bessones, el Pep. Com explicaries la relació amb la seva dona?El Pep manté amb la seua dona una relació de poder, un poder de cartró pedra, sí, però que necessita per reafirmar-se i, en un pla més psicològic, per rebel·lar-se contra l’herència del pare, que és el “model” que ha tingut a casa i que ha determinat la seua visió de la masculinitat. - La relació entre els bessons Ferragut, tots dos homes, és completament diferent a la de les noies. Sí, n’era el contrapunt: si les germanes no s’avenen, els germans tenen una relació de bessons diguem-ne més clàssica. L’Eva, per la seua part, pren de cada bessó la part que li interessa, no sé com explicar-ho sense aixafar cap guitarra, però diguem que en principi no vol renunciar ni a la seguretat ni a l’aventura.- La novel·la constata com el pas del temps ens dificulta entendre les generacions més joves. Sense anar més lluny, l’Eva censura decisions de la seva filla que, en realitat, anys abans va prendre ella mateixa.Sí, vint anys més tard, l’Eva es troba a ella mateixa davant d’un mirall que és la seva filla. Vint anys més tard, ha de tornar a revisitar pensaments antics i reflexionar sobre decisions que ja considerava prescrites, i tot perquè no pot acceptar que sa filla és una adulta com ho era ella a la mateixa edat. És un voler tornar enrere fora de temps, ridícul i cruel alhora, perquè la mare té les de perdre.- La trama va, alternativament, endavant i endarrere en el temps. Podríem dir que la història també s’explica com a part d’un tot fins que s’arriba al final?La història era una, i es podia haver explicat de moltes maneres. Això em va tenir molt de temps fent provatures, i al final vaig arribar a l’estructura passat-present-passat que permetia desgranar-la a partir d’“escenes”, en podríem dir. El fil conductor és un present continu que abasta quatre o cinc dies del 2007, i a cada escena d’aquest present li segueix un bocí del passat. Aquests bocins tenen la funció d’ampliar, aclarir o introduir elements amb alguna relació amb el present narrat just abans, o just després. La idea és que el lector vagi acumulant més i més informació del passat dels protagonistes, fins que al final ja té el quadre sencer.

ACN Sant Feliu de Llobregat.-Sant Feliu de Llobregat ja ho té tot a punt per fer un salt en el temps i traslladar-se fins l’edat mitjana amb la celebració de la setena Sancti Felicis. Com cada 28 d’agost, demà dimarts la capital del Baix Llobregat celebrarà una gran festa medieval per commemorar la data en què es constata la primera referència escrita de la ciutat, l’any 1002. Inclosa enguany a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, Sancti Felicis incorpora aquesta vegada la recta final del nou concurs literari de relats il•lustrats Fabulas Igni, alhora que també estrenarà nous espectacles de foc i malabars, així com activitats per aprendre tècniques de conreu ancestrals. La festa l’impulsa l’entitat Calaix de Sastre i se celebrarà als jardins del Palau Falguera.

El concurs Fabulas Igni ha reunit fins mitjans d’agost els relats presentats per veïns de Sant Feliu entorn experiències vitals, i durant la Sancti Felicis es convidarà els infants de la ciutat a il•lustrar les diferents històries. Els premis d’aquest doble concurs es lliuraran a finals d’octubre, durant la festa de la Castanyada.Pel que fa als tallers de conreu, l’activitat d’Arrels & Brots oferirà durant tota la jornada dinàmiques infantils per aprendre quines són les hortalisses més conreades fa mil anys, en el marc d’una fira que inclourà diverses parades d’artesania i alimentació ambientades en plena època medieval.La festa acabarà al vespre amb un gran espectacle de malabars de foc dissenyat expressament per la companyia Lola mento amb motiu del desè aniversari de l’associació cultural Calaix de Sastre, impulsora de Sancti Felicis ara fa set anys.

ACN El Vendrell.-La Picasso Administration, l’ens que vetlla pel patrimoni del pintor Pablo Picasso i gestiona els drets de propietat intel•lectual de la seva obra- ha conclòs que el bust de Dora Maar és obra de l’artista andalús i també d’Apel•les Fenosa. Segons ha avançat l’Ajuntament del Vendrell, l’organisme ha tancat així un debat obert l’any 1971, quan el llibre Werner Spies va publicar el bust de 1943 atribuint-lo exclusivament a Picasso. Amb tot, anys més tard, el 1993, la biografia sobre Dora Maar recollia que la dona havia relatat com el bust havia estat esculpit per Apel·les Fenosa, retocat posteriorment per Picasso. El 1997, però, l’autoria s’atribueix només a Fenosa en el moment que Maar mor i se subhasten els seus béns.

Aquest 2018, coincidint amb l’exposició ‘Un retrat a quatre mans’ oberta a la Fundació Apel·les Fenosa des del passat 24 de març amb diverses obres compartides, el debat sobre el bust de Dora Maar es va traslladar a la Picasso Administration, que ha conclòs que els dos artistes van esculpir l’obra conjuntament.