Are you the publisher? Claim or contact us about this channel


Embed this content in your HTML

Search

Report adult content:

click to rate:

Account: (login)

More Channels


Channel Catalog


Channel Description:

Informació amb independència - Agència Catalana de Notícies
    0 0

    Es mostra sorprès pel requeriment i la celeritat del nou jutge d'Osca i assegura que actuaran jurídicament perquè les 44 obres d'art no surtin del Museu de Lleida

    ACN Lleida.-El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha reconegut aquest dijous a l'ACN estar sorprès pel requeriment que el jutjat 1 d'Osca va fer aquest dimecres al Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, perquè traslladi a l'Aragó les 44 obres d'art en litigi que segueixen al Museu de Lleida, emparant-se en l'article 155, que estableix que el ministre és l'actual responsable provisional de Cultura de la Generalitat. "No esperàvem aquesta resolució ni la celeritat amb què aquest nou jutge l'ha exercit però consultarem els pròxims dies els nostres serveis jurídics per actuar jurídicament en la clara defensa de la unitat de la col·lecció i perquè les obres no surtin del Museu", ha sentenciat Reñé. El president de la Diputació de Lleida ha qualificat de "letal" i "molt preocupant" que es vulgui utilitzar l'article 155 en el cas Sixena i ha lamentat que hi hagi execucions judicials que responguin més a criteris polítics, la qual cosa és "inadequada" i "inapropiada".

    Reñé ha recordat que hi ha un acord per unanimitat del Consorci del Museu de Lleida per defensar que les obres continuïn a Lleida per totes les vies judicials possibles. Segons el president de la Diputació de Lleida, s'està avaluant la possibilitat de presentar recurs a la providència del jutjat d'Osca i la setmana vinent se sabrà quines accions judicials es prenen, tot i que ja ha avançat que almenys, des de la Diputació defensaran que les obres es quedin a Lleida "de manera contundent". El president ha lamentat que l'article 155 és "letal en molts conceptes". "Té una repercussió que traspassa el que hauria de ser l'àmbit de les gestions administratives i jurídiques" i "permet i preveu dur a terme moltes accions que són molt preocupants perquè estan lluny de les necessitats i les voluntats que en aquest cas des de Lleida es manifesten, i en el marc d'un procés judicial que no està tancat perquè encara hi ha recursos presentats", recorda.


    0 0

    Les bèsties de foc prenen el protagonisme en la 4a edició del 'Festivitas Bestiarum'

    ACN Reus.-La 4a edició de la 'Festivitas Bestiarium', la festa dedicada al bestiari festiu i popular català, se celebrarà el dissabte 2 de desembre a Reus. Les bèsties de foc seran les protagonistes, amb la cabra, la víbria i el drac de Reus, que està de celebració del seu 25è aniversari, com a amfitrions. La festa, que té per costum organitzar-se cada any a les ciutats que ostenten el títol de Capital Cultural Catalana, es divideix en actes al carrer i una gala al Teatre Bartrina, conduïda per l'actor Quim Masferrar. Durant l'acte es nomenarà l'escriptora i periodista Empar Moliner com a nova ambaixadora del Bestiari Festiu 2018, prenent el relleu al meteoròleg Tomàs Molina. L'entitat organitzadora d'aquesta jornada festiva, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, formada per més de 215 entitats que representen prop de 450 figures de bestiari festiu, persegueix l'objectiu que el 24 de novembre sigui declarat com el 'Dia Europeu del Bestiari Festiu'.


    0 0

    L'obra, que s'estrena al Temporada Alta, trenca la barrera amb el públic "des del minut zero" i incorpora titelles i ventrilòquia

    ACN Girona.-El clown gironí Marcel Tomàs es posa dins la seva pròpia pell i evoluciona el seu format d'espectacle d'humor amb 'El Comediant'. L'obra, que s'estrena aquest divendres al Temporada Alta, afegeix les titelles o un número de ventrilòquia al mim, la improvisació i l'histrionisme que el caracteritzen. Marcel Tomàs també hi fa un pas més i, com assegura, "des del minut zero" trenca la barrera amb el públic i el fa partícip dels gags. El clown gironí explica que deixant de banda el fil argumental -"la història d'un nen gran que té necessitat de ser comediant"- allò que busca és, sobretot, "entretenir el públic". "Fer teràpia i que la gent tregui les angoixes del dia a dia", precisa. Després de l'estrena al Temporada Alta, 'El Comediant' es podrà veure al febrer a Bescanó (Gironès) i al maig tornarà a la Sala La Planeta.

    Clown, mim, actor, showman, cantant i –com ell mateix es defineix- pillastre. Marcel Tomàs torna al Temporada Alta per estrenar-hi 'El Comediant', el darrer espectacle amb segell de la seva companyia Cascai Teatre. Ell mateix admet que l'argument té "un punt d'autobiogràfic". Tot i que, ja precisa, "tampoc massa". Prenent com a punt de partida la història d'un nen gran que vol ser comediant, Marcel Tomàs torna a portar tot allò que el caracteritza damunt l'escenari: humor, música, improvisacions, histrionisme, crítica, reflexió i, sobretot, diversió. "És un espectacle molt festiu, directe, simpàtic i 'ditxaratxero'", el defineix el mateix autor i director.Amb 'El Comediant', però, Marcel Tomàs també es reinventa i evoluciona. A diferència de la seva trilogia de showman total ('Zirocco', 'Hotot' i 'El Pillo'), en què els espectacles tenien una primera part més tancada i una segona més oberta, amb 'El Comediant' des del minut zero es trenca la barrera amb el públic. Tomàs juga a ser personatge i comediant, fa participar els espectadors i interactua constantment amb ells.A més, l'espectacle suma més referents clàssics de l'humor al teatre d'objectes, les projeccions i els canvis constants de vestuari. A 'El Comediant', Cascai Teatre hi introdueix els titelles en directe (projectats a la pantalla) o la ventrilòquia entre els gags que formen l'hora i escaig d'espectacle. "Es tracta, en definitiva, de jugar amb l'humor com a llenguatge", explica Tomàs."Fer teràpia"El clown gironí subratlla que, sobretot, el sentit de l'obra és "fer teràpia, que el públic gaudeixi i que s'oblidi de les angoixes i la quotidianitat del dia a dia". Marcel Tomàs explica que l'actualitat també és present a l'obra, on se'n fa crítica, però subratlla que allò que vol és "oferir un espectacle directe i simpàtic, on la gent s'ho passi bé".L'actor i director admet que fer humor avui dia "costa", i més amb el conflicte polític que viu Catalunya. Però també diu que, quan es posa la jaqueta del personatge i surt a escena, en definitiva fa "teràpia de grup". "La gent té ganes de desconnectar i de riure, i hi ha qui m'ha dit que els he donat salut després de venir-me a veure", explica Tomàs.A 'El Comediant', el polifacètic clown gironí no està sol damunt l'escenari. En alguns moments, es fa acompanyar de Toni Escribano per entretenir el públic, convertit en l'autèntic protagonista de la funció.L'espectacle es podrà veure aquest divendres i dissabte a la Sala La Planeta de Girona. Després d'estrenar-se al Temporada Alta, però, 'El Comediant' tornarà als teatres gironins. A febrer es podrà veure al Teatre de Bescanó i, al maig, tornarà a La Planeta.


    0 0

    Les bèsties de foc prenen el protagonisme en la 4a edició del 'Festivitas Bestiarum'

    ACN Reus.-La 4a edició del 'Festivitas Bestiarum', la festa dedicada al bestiari festiu i popular català, se celebrarà el dissabte 2 de desembre a Reus. Les bèsties de foc seran les protagonistes, amb la cabra, la víbria i el drac de Reus, que està de celebració del seu 25è aniversari, com a amfitrions. La festa, que té per costum organitzar-se cada any a les ciutats que ostenten el títol de Capital Cultural Catalana, inclou actes al carrer i una gala al Teatre Bartrina, conduïda per l'actor Quim Masferrer. Durant l'acte es nomenarà l'escriptora Empar Moliner com a nova ambaixadora del Bestiari Festiu 2018, prenent el relleu al meteoròleg Tomàs Molina. L'entitat organitzadora d'aquesta jornada festiva, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, formada per més de 215 entitats que representen prop de 450 figures de bestiari festiu, vetlla perquè el 24 de novembre sigui declarat com el Dia Europeu del Bestiari Festiu.

    "Catalunya és una regió dins d'Europa que podem liderar aquest projecte perquè enlloc més hi ha aquest nivell de densitat de bestiari, sí que hi ha països amb elements com a Occitània, Bèlgica, el Regne Unit, Itàlia o Malta, però no tanta quantitat com a Catalunya", ha afirmat el president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Mateu Tres.Tres ha descrit el 'Festivitas Bestiarum' com la gran festa de cloenda de la temporada d'actuacions del bestiari festiu d'arreu del país. Balls, actuacions i cercaviles es barregen en un acte que també vol acostar el col·lectiu a la societat premiant les millors iniciatives, personatges públics o entitats que destaquen en el foment de la cultura popular i tradicional.Així, després d'un migdia de plantada del bestiari al Fossar Vell, d'un cercavila pels carrers de la ciutat i unes balladetes a la plaça del Teatre, el Bartrina acollirà, a partir de dos quarts de set de la tarda, l'acte institucional d'aquesta trobada. A part de nomenar Empar Moliner com la nova ambaixadora, durant la gala també té lloc un lliurament de guardons. Es tracten dels premis 'Best' amb els quals, a banda de premiar les millors iniciatives impulsades per les entitats federades, es lliuraran reconeixements a la societat, a personatge públic, institucions, empreses o associacions que s'hagin destacat en el foment dels valors de la cultura popular. L'acte serà d'entrada lliure, si bé amb limitació de places. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, ha explicat que per a la ciutat de Reus és un honor ser l'escenari d'aquesta cita anual que realitzen els elements i col·lectius relacionats amb el bestiari festiu i ha agraït als seus promotors haver apostat per Reus com a seu de l'esdeveniment. La primera edició del 'Festivitas Bestiarum' va tenir lloc l'any 2014 a Barcelona, any en què va ser Capital de la Cultura Catalana.


    0 0

    La mostra temporal analitza exemplars històrics com una crònica de 1343 de Jaume I El Conqueridor

    ACN Barcelona.-La Universitat de Barcelona i el Museu d'Història de Catalunya han presentat l'exposició sobre llibres antics 'Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la UB'. En l'època dels llibres digitals, la mostra busca "conscienciar" a la societat del que durant molts segles va ser el "vehicle" principal del saber: el llibre. Per això, s'ofereixen diverses obres de la Biblioteca de Reserva del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació en tres tipologies diferents, manuscrits, incunables i impresos. S'analitzen aspectes curiosos dels llibres com la il·lustració, els seus antics posseïdors, la mutilació dels exemplars o l'escriptura. L'exposició temporal és gratuïta i es podrà veure al vestíbul del museu des del 17 de novembre fins el 25 de febrer de 2018. Entre les obres que s'exhibeixen hi ha la peça més emblemàtica de la Biblioteca de Reserva, La Crònica de Jaume I El Conqueridor de 1343.

    Després de mostrar un manuscrit, un incunable i un imprès, el recorregut exhibeix llibres organitzats en set àmbits temàtics: 'El cel i la terra', 'El poder de la paraula', 'El progrés i la tècnica', 'El relat de la memòria', 'Espiritualitat i pensament', 'Llei i ordre' i 'Mons llunyans'. L'activitat es completa amb un dispositiu que permet visualitzar altres imatges de cadascun dels llibres exposats.Pel que fa a llibres singulars, hi ha 'Miscel·lània científica catalana', que recull un primer dibuix a color d'un comenta vist el 25 de desembre de 1705; el 'Llibre dels feyts', també anomenat 'Crònica de Jaume I', o l'obra 'Astronomicum Caesareum', un antecedent dels llibres pop-up. La iniciativa també mostra tres vitrines didàctiques sobre la materialitat del llibre antic amb els seus suports, l'escriptura (manuscrita o impresa) o l'enquadernació. Al marge de les peces i les cartel·les s'ofereixen diversos vídeos. Aquest projecte expositiu parteix de la publicació del llibre 'Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva', publicat per la UB el 2016. Aquest treball és una selecció de 65 llibres especials de la col·lecció que recull les principals matèries impartides a la facultat i on cada peça triada està comentada per un membre de la comunitat universitària. L'exposició que obre les seves portes aquest divendres conté 40 llibres inclosos en aquest treball. L'exposició temporal 'Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la UB' és fruit del conveni signat l'any 2016 entre les dues institucions, segons el qual les dues parts es comprometen a organitzar una exposició anual sobre el patrimoni cultural de la UB. L'any 2016 es va celebrar la mostra 'Tresors del coneixement. Arbor Scientiae'.


    0 0

    L'entitat recorda que és la quarta queixa en el darrer any i mig per "vulneració de drets lingüístics" per part d’aquesta aerolínia

    ACN Barcelona.-La Plataforma per la Llengua demana a la companyia Vueling que obri un expedient i estudiï "a fons" per què una hostessa i un comandant d’un dels seus vols, juntament amb dos agents de la Guàrdia Civil, van obligar dissabte passat a la tarda a l'aeroport del Prat dues passatgeres a abandonar un avió perquè s’havien dirigit en català a l'hostessa. Una de les afectades, Margarita Camps, s’ha dirigit a la plataforma per explicar i denunciar el seu cas com una "vulneració dels seus drets lingüístics". Segons que ha explicat Margarita Camps, dissabte tenia previst volar de Barcelona a Maó amb Vueling i un cop ja s’havia assegut, sota el seu seient hi tenia un quadre que transportava i l'hostessa li va demanar, en castellà, que l'havia de col·locar als espais de sobre el seient. Camps li va dir que no hi havia cap problema i que ho faria de seguida. En aquell moment, l'hostessa li va dir: "Usted a mi me tiene que hablar en español. ¿O es que no lo habla?".

    Camps va respondre amb un “no”, i en aquell moment una altra passatgera hi va intervenir i va dir a l'hostessa que "vostè a aquesta persona li ha faltat al respecte". Més tard una altra hostessa es va apropar a Camps i li va dir que el comandant volia parlar amb ella. Així, el comandant, que estava acompanyat de dos guàrdies civils, va dir a les dues clientes: "Ustedes le han faltado al respeto a esta señorita y hoy no vuelan". Les dues es van queixar i fins i tot van oferir-se a demanar-li disculpes però el comandant les va tallar: "Ustedes no tienen nada que decir. Salgan ahora mismo".A més, segons apunta la Plataforma per la Llengua, els guàrdies civils les van acompanyar a fora i un d'ells els va prendre el DNI per anotar-ne les dades, sense donar-los-en cap explicació, "fet que pot suposar una nova vulneració de drets". Finalment, al mostrador de Vueling, els van dir que tenien instruccions de no vendre’ls cap vol.Després de conèixer aquesta versió, i d’haver parlat amb l’empresa per conèixer-ne la seva, la Plataforma per la Llengua ha conclòs que aquest cas és "una clara vulneració dels drets lingüístics" d’aquestes dues passatgeres i que se les va discriminar i expulsar "per raó de llengua", fet que suposaria una "il·legalitat", segons l'entitat. Paral·lelament, per evitar més situacions d’aquest tipus, la plataforma ha posat sobre la taula diverses propostes de treball que permeti a Vueling millorar la seva gestió lingüística i espera que alguna d’aquestes iniciatives es puguin posar en marxa "abans d’acabar l’any".La Plataforma de la Llengua també considera que la gravetat dels fets podria anar més enllà i constituir un delicte d’odi, "ja que s’hauria agredit i exclòs dues persones simplement per la llengua que parlaven". L'entitat recorda que aquest no és un cas aïllat a Vueling en els darrers anys.En aquest sentit, l'entitat recorda que el 2016 un passatger va ser obligat a parlar en castellà a una hostessa per poder accedir al lavabo de l’avió. Precisament, els darrers casos registrats -quatre en un any i mig- s’han produït en vols entre Barcelona i les Balears, dos territoris de parla catalana i on, per tant, segons subratlla l'entitat, la tripulació dels vols "hauria d’estar preparada per, almenys, poder entendre la llengua pròpia".


    0 0

    El ministre de Cultura assegura que estudiarà la providència del jutjat 1 d'Osca amb "diligència" i "deteniment"

    ACN Madrid.-El ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, ha assegurat aquest dijous des de Madrid que el govern espanyol "sempre acata les sentències judicials", però ha advertit que el cas de Sixena és "molt controvertit". Ho ha dit en resposta a preguntes de periodistes sobre la providència emesa aquest dimecres pel jutge substitut del jutjat 1 d'Osca, en què requereix al ministre que doni compliment a les resolucions judicials provisionals per al lliurament a l'Aragó de les 44 obres d'art en litigi que segueixen al Museu de Lleida. Ho fa emparant-se en l'article 155 que estableix que el ministre és l'actual responsable provisional de Cultura de la Generalitat. "El govern sempre acata les sentències judicials però s'han d'estudiar les circumstàncies perquè és un cas molt controvertit entre dues comunitats autònomes", ha declarat. Méndez de Vigo ha confirmat que ahir va rebre la providència i ha assegurat que l'estan estudiant "com ho faig tot, amb diligència i deteniment".

    El jutjat número 1 d'Osca va requerir dimecres al Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que doni compliment a les resolucions judicials provisionals per al lliurament a l'Aragó de les 44 obres d'art en litigi que segueixen al Museu de Lleida. Ho va fer a través d'una providència amb data 15 de novembre en què demana també al ministre que informi sobre quan i com es traslladaran les peces perquè el govern de l'Aragó les pugui rebre amb garanties. La providència del jutjat, encapçalat ara per un nou magistrat, ja que la jutgessa que va ordenar el trasllat provisional ja no n'és la responsable, sol·licita també a la policia judicial que prepari un pla d'actuació per dur a terme l'execució provisional de la sentència, en cas que les autoritats competents ignoressin l'ordre. Les parts tenen cinc dies per presentar recurs.


    0 0

    Els tràmits del guardó més important del consistori van començar el juny i s'han recollit 130 adhesions d'institucions, entitats i persones a favor

    ACN Olot.-L'Ajuntament d'Olot concedirà la Medalla de la Ciutat a Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, socis d'RCR Arquitectes, en un acte al Teatre Principal el pròxim 25 de novembre. Es vol reconèixer així la feina feta i la projecció internacional d'un equip que, de retruc, també ha donat a conèixer la ciutat al món. El seu taller es troba en una antiga fàbrica cèntrica des d'on treballen des de l'any 1988. Rebran la 19a Medalla de la Ciutat, una distinció que va crear el consistori per distingir les persones i entitats olotines que han destacat en el seu àmbit d'actuació. L'última que s'havia concedit va ser el 2014 a l'empresari Pere Alzamora. Els tràmits van començar el juny passat i des de llavors s'han recollit 130 adhesions d’institucions, entitats i persones a títol individual que han volgut mostrar el seu suport a la iniciativa.

    El lliurament de la medalla arriba en un any molt important per RCR Arquitectes. El maig passat van passar a formar part del selecte grup d'arquitectes que han rebut el Premi Pritzker. "La combinació amb encert dels valors locals amb la dimensió universal" ha estat un dels arguments amb què el jurat va anunciar la concessió del que es coneix com a Nobel d'Arquitectura a RCR Arquitectes. També es va valorar la integració de la seva obra amb el paisatge i l’entorn que conceben i projecten des del seu estudi d’Olot. Van rebre el guardó al Japó i els olotins van afegir-se així a la llista d'arquitectes prestigiosos com ara Norman Foster, Oscar Niemeyer o Frank Gehry, que també han rebut el guardó. L’estadi d’atletisme del Tossols, el pavelló de bany i el Firalet són algunes de les seves obres que formen part de l’espai públic d’Olot. Tenen també la seva empremta altres iniciatives de l’àmbit privat com el restaurant i els pavellons de Les Cols i '’antiga foneria de Can Barberí convertida en el seu estudi de creació al carrer Fontanella. El Teatre La Lira de Ripoll, la biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni a Barcelona, el museu Soulages a Rodés (França) i la biblioteca de Gant (Bèlgica) també són obra seva.D'altra banda, l'estudi d'arquitectes organitza cada any un "workshop" on es reuneixen professionals de l'arquitectura durant tot el mes d'agost. Al llarg de les sessions, reflexionen sobre les diferents intervencions de millora a la ciutat i al territori. També es fan conferències obertes al públic. Aquest any han celebrat la desena edició. S'organitza a través de la Fundació Bunka, creada l'any 1998 amb l’objectiu d’"establir un punt d’activitat cultural humanista independent lluny dels centres tradicionals de les grans ciutats, participant així de la descentralització de la cultura i en la formació de nous models d’intercanvi".El lliurament de la Medalla d'Or serà el 25 de novembre a les sis de la tarda al Teatre Principal.


    0 0

    El 63% dels assistents s’han comptabilitzat a Valls i, la resta, entre Alcover, el Morell i la Pobla de Mafumet

    ACN Valls.-Les nou companyies programades en la tretzena edició del Festival Guant de Teatre de Titelles han aplegat un total de 1.214 espectadors durant les cinc jornades del certamen dirigit artísticament pel vallenc Eudald Ferré. La representació que més públic ha convocat en una única sessió ha estat la familiar ‘Monsieur Croche’, de la companyia catalana Príncep Totilau, dissabte a la tarda al Principal de Valls. També han tingut molt bona acollida uns altres dos muntatges familiars com són el de la companyia italiana l’Opera dei Pupi a Alcover i ‘Gnoma’, de Pea Green Boat Company a Valls, que es van representar diumenge a la tarda. En el conjunt d’obres, el 63% dels assistents han estat a les funcions de Valls i, la resta, entre Alcover, el Morell i la Pobla de Mafumet.

    En el còmput global, l’espectacle que més assistents ha comptabilitzat ha estat el de l’Opera dei Pupi, titulat ‘Duello di Orlando e Rinaldo per amore della bella Angelica’ que, en el conjunt de les seves quatre funcions -una en cada municipi que acull el festival-, va captar l’interès de 542 persones. D’altra banda, el carrer també ha comptat amb les accions de la mascota del certamen, el Senyor Guant, conduïdes per la Colla La Pessigolla.La programació del Guant continua durant els mesos de novembre, desembre i principis de gener amb l’exposició de la companyia teatral de Granada Kaos Teatro, ubicada al vestíbul del Teatre Principal. ‘Damos un paseo’ planteja un recorregut pels diferents processos de construcció de titelles, disseny, motlles, mecanismes i una mostra dels diferents tipus de titelles, de fil, bunraku, de tija i de guant.


    0 0

    La intervenció converteix el Pavelló Mies van der Rohe en una maqueta a mida real a partir d'un material blanc uniforme

    ACN Barcelona.-La Fundació Mies van der Rohe ha inaugurat la intervenció 'Mies missing materiality', dels arquitectes Anna & Eugeni Bach. La proposta converteix el Pavelló en una maqueta, amb totes les seves superfícies limitades a un únic material blanc que, segons els seus responsables, evidencia el paper representatiu de l'obra, tant el de l'original com el de la reconstrucció. El Pavelló es convertirà, durant onze dies, en la maqueta a escala 1:1 del pavelló temporal més longeu de l'arquitectura moderna.

    L'arquitecte i acadèmic Juhanni Pallasmaa ha definit la intervenció com "una proposta extraordinària que generarà moltes converses". També l'ha considerat un projecte "excepcional i ric en associacions, records, referències i referències creuades".La inauguració ha tingut lloc aquest dijous al matí, precedida de la celebració d'una taula rodona entre els arquitectes autors de la intervenció, Anna i Eugeni Bach, junt amb María Langarita i Carlos Quintáns. Els participants han debatut sobre la importància de la materialitat davant d'un públic format per més de cent assistents.La Fundació Mies van der Rohe convida periòdicament artistes i arquitectes a provocar noves mirades i reflexions mitjançant les seves intervencions al Pavelló, potenciant-lo com a espai d'inspiració i experimentació per a la creació artística i arquitectònica més innovadora.La intervenció, que ha comportat un procés de transformació a partir de l'aplicació de vinils blancs que va començar el 8 de novembre, acabarà el dia 27 amb la retirada del material.


    0 0

    L'alcalde de Lleida recorda que les sentències estan recorregudes i que "hi ha un llarg camí jurídic que hauria de desaconsellar l'execució d'una sentència judicial"

    ACN Lleida.-L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha tramès aquest dijous una carta al ministre d'Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, on li demana -tal com va declarar aquest dimecres a l'ACN- que "el criteri de prudència regeixi qualsevol decisió que el seu ministeri pugui adoptar" després de conèixer que els serveis jurídics del ministeri analitzaran el requeriment del Jutjat d'Osca de donar compliment a les resolucions judicials provisionals que sol·liciten el trasllat a Aragó de les 44 obres d'art originàries del monestir de Sixena que es conserven al Museu de Lleida. En la carta, Ros assenyala el seu respecte a les decisions judicials i demana a Méndez de Vigo que s'apliqui el criteri de prudència "pel bé de les obres afectades, en atenció al dret i deure que Lleida té de protegir la integritat i l'estabilitat de la col·lecció del Museu" i, sobretot, "perquè la complexitat jurídica d'aquest litigi no s'ha de complicar encara més amb una decisió precipitada, com seria ordenar la sortida de les peces de Lleida".

    L'alcalde de Lleida afegeix en el text enviat al ministre de Cultura que en la seva opinió "seria imprudent resoldre el trasllat de les obres quan la sentència judicial que el recolza no és ferma i, de fet, està recorreguda", de la mateixa manera que va defensar aquest dimecres en declaracions a l'ACN.Àngel Ros sosté que l'assumpte de les obres de Sixena es pot afrontar des de diferents vies i hi ha recursos presentats. "És analitzable tant des de l'òptica del dret administratiu i patrimonial de Catalunya i Aragó, com des del dret civil i canònic", explica l'alcalde de Lleida, i és per això que demana a Méndez de Vigo que tracti aquesta qüestió "amb la màxima prudència i mesura".El jutjat número 1 d'Osca va requerir dimecres al Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que doni compliment a les resolucions judicials provisionals per al lliurament a Aragó de les 44 obres d'art en litigi que segueixen al Museu de Lleida. El jutjat ho va fer a través d'una providència amb data 15 de novembre en què, emparant-se en l'article 155 que estableix que el ministre és l'actual responsable provisional de Cultura de la Generalitat, demana també a Méndez de Vigo que informi sobre quan i com es traslladaran les peces perquè el govern d'Aragó les pugui rebre amb garanties. La providència del jutjat, encapçalat ara per un nou magistrat, ja que la jutgessa que va ordenar el trasllat provisional ja no n'és la responsable, sol·licita també a la policia judicial que prepari un pla d'actuació per dur a terme l'execució provisional de la sentència, en cas que les autoritats competents ignoressin l'ordre. Les parts tenen cinc dies per presentar recurs.


    0 0

    Lluís Comerón presidirà l’organisme estatal tot i haver rebut una demanda deontològica de col·legiats catalans

    ACN Barcelona.-El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, ha estat escollit president del Consell Superior d’Arquitectes de l’estat espanyol, segons ha informat l’organisme en un comunicat. Comerón estarà al capdavant de l’òrgan que agrupa tots els col·legis d’arquitectes de l’Estat entre el 2018 i el 2021. El mataroní s’ha imposat a la resta de candidats amb un programa que aposta per la “revalorització” de l’arquitectura amb la voluntat de tirar endavant una Llei d’Arquitectura al Congrés dels Diputats i un Pacte per a la Renovació Urbana així com un pla de comunicació i màrqueting pels arquitectes. Comerón presidirà l’organisme tot i que la seva junta ha rebut una demanda deontològica de col·legiats catalans per haver donat suport al referèndum de l’1-O a través d’un manifest subscrit per un centenar de col·legis catalans, segons ha confirmat el COAC.


    0 0

    La banda escocesa hi durà el disc que sortirà a la venda el proper febrer, 'Always Ascending'

    ACN Vilanova i la Geltrú.-Franz Ferdinand se suma al cartell del Vida 2018, segons ha desvetllat l'organització del festival en la festa de presentació celebrada aquest dijous al vespre a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. La banda escocesa portarà a Vilanova i la Geltrú el seu darrer disc, 'Always Ascending', que sortirà a la venda el proper 9 de febrer, després de gairebé cinc anys d'espera. L'àlbum ha estat enregistrat a Londres i Paris, i l'ha produït per Philippe Zdar, qui anteriorment ha treballat amb Cassius i Phoneix. Al nou treball, el grup liderat per Alex Kapranos mescla les sonoritats dels anys 70 amb ritmes de pista de ball. Amb l'anunci de Franz Ferdinand, ja són dos els noms confirmats pel Vida 2018, que ja comptava amb Nick Mulvey.

    D'altra banda, el Vida també ha revelat el nou logotip amb què il•lustrarà la cinquena edició del festival, que se celebrarà del 28 de juny a l'1 de juliol als jardins de la Masia d'en Cabanyes. La nova imatge es basa en una nova tipografia "més actual, atrevida i dinàmica que representa la identitat del festival", han destacat els organitzadors.


    0 0

    La mostra recull instantànies de l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil i de com van endur-se una urna falsa

    ACN Sant Martí Sesgueioles.-Sant Martí Sesgueioles, un petit municipi de 370 habitants de la comarca de l'Anoia, és una de les poblacions catalanes que el passat 1 d'octubre va patir la violència policial de la Guàrdia Civil. Els veïns van organitzar-se per fer resistència pacífica i impedir que els agents s'emportessin l'única urna que tenia el poble. Dos fotògrafs vinculats a la població, en Xavier Calvet i l'Stan de Zoysa, es trobaven a Sant Martí Sesgueioles en el moment de l'arribada del cos policial i van poder immortalitzar l'actuació dels agents a través de les seves càmeres. Ara, el municipi ha decidit organitzar una exposició amb aquestes imatges per recordar els fets que va viure la població el dia 1 d'octubre. "Tot i que ara sembla que va ser un dia difícil, a la llarga serà un dia molt important per Catalunya i per nosaltres", ha expressat l'alcaldessa del municipi, Rosa Narbona.

    'Orgull' és el nom de la primera fotografia de l'exposició '1 d'octubre. La força d'un poble' que s'ha organitzat a Sant Martí de Sesgueioles per recordar els fets de l'1-O a la població. Aquesta primera imatge mostra un nombrós grup de veïns de diferents edats que estan atrinxerats davant de l'únic col·legi electoral de Sant Martí Sesgueioles per impedir l'entrada de la Guàrdia Civil. La segueixen imatges amb títols com 'por', 'incredulitat', 'lluitar', 'odi' o 'valentia'. Un dels fotògrafs, Xavi Calvet, ha relatat a l'ACN que l'1-O es trobava a Calaf quan algú el va avisar per dir-li que el cos policial s'estava dirigint cap a Sant Martí Sesgueioles. Sense pensar-ho, va agafar el cotxe i va anar fins al municipi. En arribar, va trobar-se amb una cinquantena d'agents de la Guàrdia Civil que anaven a buscar l'urna del poble. "Vaig decidir posar-me a fer fotos enlloc de defensar l'urna, que segurament és el que hagués fet si no hagués portat la càmera", ha relatat Calvet, qui ha dit que va viure "molt intensament" els fets perquè "coneixia a molta de la gent que estava defensant el col·legi". Les fotografies estan ordenades per seqüència cronològica "per no tergiversar el que va passar" i n'hi ha una quinzena de gran format i una vintena més de petites. Les fotografies grans, ha dit Calvet, "són les millors imatges que sintetitzen més cada moment", mentre que les petites "en una primera edició van quedar fora, però després vam decidir posar-les perquè serveixen per complementar el que va passar". Entre les imatges, es poden veure els agents enduent-se una urna de cartró que no és l'oficial; la Guàrdia Civil amb el mall que van fer servir per trencar una porta; la policia intentant treure la gent aplegada davant del col·legi; o el nou local que es va habilitar per votar després de la visita de la policia espanyola. La foto que s'ha escollit per tancar l'exposició és una imatge amb el títol de 'satisfacció' on es veuen tots els veïns la nit de l'1-O aplegats davant de l'Ajuntament i celebrant que, malgrat tot, van poder votar. La urna del 9-NLa quarantena d'agents de la Guàrdia Civil van arribar a Sant Martí de Sesgueioles al voltant de les dues del migdia. Uns minuts abans, uns veïns van alertar que els agents s'estaven desplaçant cap al municipi. Segons ha relatat l'alcaldessa, Rosa Narbona, "en molt poca estona vam intentar fer el màxim de coses com amagar l'urna oficial i, al seu lloc, col·locar-hi la del 9-N". A dins, van introduir-hi paperetes per simular que era l'urna oficial. Malgrat que desenes de persones es van atrinxerar davant de la porta del centre cultural La Fàbrica, que feia la funció de col·legi electoral, els agents van veure que hi havia una porta lateral i van trencar-la per entrar. Segons el relat de l'alcaldessa, l'enfrontament entre la policia i els veïns no va anar a més perquè es van endur l'urna falsa. "Malgrat tot vam tenir sort que van trobar una porta per entrar i una urna per endur-se", ha expressat. Després de la marxa de la Guàrdia Civil, l'alcaldessa va decidir canviar el local de votació. "Vaig agafar por per si els agents s'adonaven que s'havien endut una urna falsa i tornaven", ha relatat Narbona. Per això, van traslladar el local de votació a un garatge particular i es van continuar fent les votacions des d'allà "d'una manera més rudimentària". Malgrat la situació de tensió i por que va viure aquest petit municipi de l'Anoia, Narbona creu que els fets de l'-O "han servit per unir el poble". "Als pobles petits sempre hi ha coses entre els veïns i aquí vius més intensament les petites coses i, en canvi, aquell dia estaves enganxada al costat d'algú que no ho haguessis pensat mai", ha reflexionar l'alcaldessa, que considera que la paraula que defineix aquell dia és "unió".


    0 0

    El director flamenc diu que "Europa no ha pres posició ni ha intentat ajudar en la comunicació per resoldre la situació espanyola"

    ACN Barcelona.-El muntatge 'Grensgeval', o 'El Cas de la Frontera' en català, del director flamenc Guy Cassiers té com a protagonistes els refugiats, les seves experiències, les reaccions que han suscitat a Europa i la manera com es parla d'ells. L'espectacle, que mescla teatre, dansa i imatges audiovisual, es podrà veure aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona en el marc del Temporada Alta i es basa en un text de l'escriptora i dramaturga austríaca Elfriede Jelinek, premi Nobel de Literatura l'any 2004. Guy Cassiers ha indicat que l'obra 'Grensgeval', tot i que tracta aparentment dels refugiats, també tracta sobre "Europa i l'immobilisme europeu en el moment d'assumir responsabilitats". Cassiers ho ha comparat amb la situació política a Catalunya. "Europa no ha pres posició ni ha intentat ajudar en la comunicació per resoldre la situació espanyola". Aquest és el tercer espectacle de la Connexió Flandes del festival i la sisena vegada que Guy Cassiers presenta un muntatge al Temporada Alta.

    Temporada Alta ha apuntat que per a la Nobel de Literatura d'Elfriede Jelinek, "el refugiat és ara mateix el gran símbol de la qüestió europea, dels seus valors i dels seus pecats". El text, basat en la tragèdia 'Les suplicants d'Èsquil', retrata amb duresa una societat cínica i d'un racisme latent. Com ha explicat el festival, el director Guy Cassiers ha passat pel filtre poètic aquest text per crear "un espectacle d'emocions intenses sobre l'odissea dels desplaçats i el seu patiment, i també sobre la impotència d'Europa, incapaç d'assumir aquest repte humanitari".


    0 0

    El Festival de celebrarà del 5 al 7 de juliol al Parc de Can Zam

    ACN Barcelona.-Ozzy Oubourne i Kiss encapçalen el cartell del Rock Fest Barcelona 2018, que se celebrarà del 5 al 7 de juliol de l'any que ve i que també comptarà amb Judas Priest, Helloween, Iced Earth, Tankard, Dimmu Borgir, Ross The Boss i Tygers of Pan Tang. En concret, Ozzy Osbourne actuarà el 5 de juliol en una gira que servirà per començar a acomiadar-se definitivament de les grans gires mundials després d'una carrera en solitari plena d'èxits en les darreres quatre dècades. L'última vegada que Ozzy Osbourne va actuar a Barcelona va ser el 1992. Pel que fa Kiss, oferirà un concert el 7 de juliol, on es preveu que faci un repàs d'alguns dels clàssics de la història del rock.

    Els abonaments per als tres dies de festival mantindran el seu preu actual de 150 euros més despeses de distribució fins el 22 de novembre a les deu del matí, moment en què augmentaran de preu i s'anunciaran nous grups. L'1 de desembre es donarà a conèixer el darrer cap de cartell del Rock Fest Barcelona, que l'any que ve celebrarà la seva cinquena edició.


    0 0

    Colau defensa que les àrees queden "perfectament cobertes" malgrat les crítiques de Collboni i diu que vol donar continuïtat als projectes engegats pel PSC

    ACN Barcelona.-Lluís Gómez serà el nou comissionat d'Empresa i Innovació de Barcelona i Joan Sobirats assumirà el comissionat de Cultura. Gómez s'ha ocupat fins ara de l'estratègia internacional del congrés mundial Smart City Expo a Barcelona i va ser director de Serveis Estratègics de l'Ajuntament sota el mandat de Jordi Hereu. Sobirats és professor universitari i fundador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, ha defensat que les àrees queden "perfectament cobertes" malgrat les crítiques de qui va ser segon tinent d'alcaldia, el socialista Jaume Collboni, que precisament s'ocupava d'aquestes funcions. Colau no ha volgut entrar en polèmica amb qui fins ara ha estat el seu soci i ha dit que l'objectiu és donar continuïtat als projectes engegats pel PSC. També ha considerat lògic que tota la vessant econòmica quedi sota el paraigües de Gerardo Pisarello.


    0 0

    El poeta Carles Morell rep el Premi Màrius Torres amb 'Disponibilitat'

    ACN Lleida.-Joan Garcia del Muro i Solans (Lleida, 1961) ha guanyat el 34è premi d'assaig Josep Vallverdú amb l'obra 'Good Bye, veritat'. Aquest filòsof i professor és un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. L'últim guardó el va rebre l'any passat; el premi Joan Fuster d'assaig 2016 amb 'Soldats del no-res', una aproximació a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. Garcia del Muro s'ha mostrat agraït pel Josep Vallverdú i ha explicat que l'obra premiada reflexiona sobre la post-veritat, "una paraula molt utilitzada però poc analitzada", diu. Per la seva banda, el poeta Carles Morell Alsina (Artés (Bages), 1992) s'ha fet amb el 22è premi de poesia Màrius Torres amb 'Disponibilitat'. Aquesta obra, explica l'autor, parla de la disponibilitat com un estat mental i d'acollida, i afegeix que es tracta de poemes independents escrits entre el gener i el maig d'aquest 2017. Tot i la seva joventut, aquest graduat en filologia catalana, ha publicat ja tres llibres de poesia i ha guanyat el 50è premi Amadeu Oller. Els dos guardons es lliuraran aquest divendres a la nit en la gala dels Premis Literaris, a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.


    0 0

    Colau defensa que les àrees queden "perfectament cobertes" malgrat les crítiques de Collboni i diu que vol donar continuïtat als projectes engegats pel PSC

    ACN Barcelona.-Lluís Gómez serà el nou comissionat d'Empresa i Innovació de Barcelona i Joan Subirats assumirà el comissionat de Cultura. Gómez s'ha ocupat fins ara de l'estratègia internacional del congrés mundial Smart City Expo a Barcelona i va ser director de Serveis Estratègics de l'Ajuntament de la ciutat sota el mandat de Jordi Hereu. Subirats és professor universitari i fundador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, ha defensat que les àrees queden "perfectament cobertes" malgrat les crítiques de qui va ser segon tinent d'alcaldia, el socialista Jaume Collboni, que precisament s'ocupava d'aquestes funcions. Colau no ha volgut entrar en polèmica amb qui fins ara ha estat el seu soci i ha dit que l'objectiu és donar continuïtat als projectes engegats pel PSC. També ha considerat lògic que tota la vessant econòmica quedi sota el paraigües de Gerardo Pisarello.

    Colau ha comparegut aquest divendres per presentar les dues últimes peces de la reorganització del govern de la ciutat després del trencament amb el PSC. L'alcaldessa ha reconegut que "no són temps fàcils" i ha donat les gràcies a Gómez i Subirats per haver acceptat el repte. També ha volgut agrair la tasca dels socialistes i especialment de Jaume Collboni, amb qui no ha volgut entrar en polèmica. De fet, ha assegurat que pretenen donar continuïtat als projectes endegats des de les regidories socialistes l'últim any i mig i continuar col·laborant amb ells com amb la resta de partits. El líder del PSC va carregar amb força dijous contra el nou cartipàs i va criticar que les seves funcions quedessin ara en mans de comissionats. A parer de Colau, les àrees queden perfectament cobertes. En el cas d'Empresa i Innovació ha apuntat que queda englobada sota el paraigües de la primera tinència d'alcaldia, en col·laboració també amb alcaldia, i amb un comissionat de reconegut prestigi i gran trajectòria professional específicament en aquest sector. De Joan Subirats ha apuntat que molta gent li ha proposat que donés el pas cap a la institució i sempre ha dit que no, i l'ha reivindicat com un home "d'esquerres, progressista i amb una gran capacitat de diàleg, per ser pont i parlar amb tothom".L'alcaldessa ha explicat que la reorganització de tasques era de "sentit comú", agrupant-les per temes, i ha considerat "lògic" que tota la vessant econòmica quedi enquadrada en la tinència de Pisarello. Pel que fa al repartiment dels districtes, ha dit que s'ha fet "amb criteris de capacitats, preferència i il·lusió". El primer tinent serà ara regidor de l'Eixample i no de Sarrià-Sant Gervasi, com ho era abans de l'entrada del PSC. En aquest punt, l'alcaldessa ha apuntat que moltes de les crítiques que van haver durant el primer any van tenir a veure amb el fet que es tractava d'un govern nou, i ha indicat que segur que van cometre errors. Però ha garantit que dos anys i mig després, coneixen bé la casa i el territori i les condicions no són les mateixes.Colau ha insistit que el mandat segueix en marxa i ha opinat que no hi hagut cap gran canvi, perquè mai han tingut la majoria del consistori i sempre ha calgut arribar a acords amb l'oposició per aprovar qualsevol proposta. El nou comissionat d'Empresa i Innovació, Lluís Gómez, ha reconegut que arriba al càrrec en un moment "difícil", però ha defensat que Barcelona "continua sent tremendament atractiva". "La nostra marca ha de ser la nostra principal força l'hora de seguir atraient empreses i inversions. Són temps difícils però no hem perdut la batalla. Hem perdut algunes coses però les tornarem a recuperar. Seguirem sent el motor de Catalunya, d'Espanya i de part d'Europa", ha garantit.Joan Subirats, que començarà efectivament la seva tasca de comissionat de Cultura a partir de gener, ha reconegut que aquesta proposta li ha fet sortir de la seva "zona de confort", ja que porta 40 anys de professor universitari, però ha indicat que pretén donar continuïtat als projectes endegats per Berta Suredas i Jaume Collboni. Ha assegurat que vol combinar els factors cosmopolites i globals de la ciutat amb l'equitat i l'accés a la cultura com a element per garantir la cohesió social.


    0 0

    Compta amb 420.000 euros anuals i en destaca una acció d'acompanyament adreçada a projectes en fase de desenvolupament

    ACN Barcelona.-#DonesVisuals i CIMA (Associació de dones cineastes i mitjans audiovisuals) Catalunya han presentat aquest divendres un pla (que també porta per nom #DonesVisuals 2017) amb l'objectiu d'incrementar la presència femenina al sector català a partir de sis iniciatives amb un pressupost anual de 420.000 euros. Entre les presentades, en destaca una acció d'acompanyament adreçada a projectes en fase de desenvolupament. En aquest context, #DonesVisuals 2017 i CIMA Catalunya han criticat que les dones lideren només un 16% dels projectes cinematogràfics catalans, tot i que hi ha una mitjana d'un 64% de dones a les universitats catalanes de Comunicació Audiovisual. La cineasta Neus Ballús ha recalcat que es tendeix a creure que si hi ha dos o tres pel·lícules fetes per una dona les coses s'estan transformació. Per això, ha apostat anar a les xifres concretes que mostren tot el contrari.

    Els impulsors de la iniciativa han criticat que les dones lideren un 16% dels projectes cinematogràfics (direcció, guió i producció) catalans, tot i que hi ha una mitjana d'un 64% de dones a les universitats catalanes de Comunicació Audiovisual. També només el 26% dels departaments de producció audiovisual tenen una dona al capdavant i un 10% dels films catalans tenen una dona com a productora executiva. Així mateix, en els darrers quatre anys, a les pel·lícules catalanes només el 34% dels personatges protagonistes són dones.La primera acció és un estudi –Dona i audiovisual- que analitzarà "la desigualtat actual" i a partir d'aquí es promouran actuacions per incrementar la visibilitat de les cineastes en la formació de caràcter teòric i tècnic. La segona és la creació d'un director web de professionals per donar visibilitat i promoure el talent femení al territori, i tindrà un apartat dedicat a les joves promeses. El tercer és la creació d'una borsa d'ajuts per a les directores de fotografia, caps de so, muntadores, compositores i caps d'efectes especials perquè puguin desenvolupar activitats com tallers, visites a empreses internacionals especialitzades, formació o cursos de reciclatge. La quarta acció és un programa d'acompanyament a productores novells que desenvolupin un projecte de llargmetratge. En aquest punt, se seleccionaran dues candidates a l'any per rebre un seguiment individualitzat a càrrec de dues productores veteranes responsables d'assessorar-les en estratègies de finançament. La cinquena, en col·laboració amb l’Alternativa Professionals i La Bonne, introduirà a la indústria 13 projectes de curtmetratges liderats per dones cineastes. Després de la seva presentació en el Festival de Cinema Independent de Barcelona i d'una jornada de formació, les seves responsables accediran a una tanda d’entrevistes amb professionals del sector. A més, les obres optaran a un premi al millor pitch, que es donarà a conèixer durant la cerimònia de clausura de l'Alternativa.La mesura estrella és #AccióViver, un programa d'acompanyament adreçat a projectes en fase de desenvolupament. El seu objectiu és donar suport a òperes primes i continuïtat a les trajectòries de professionals amb una o dues pel·lícules al mercat. Ballús ha destacat que el programa està estructurat al voltant de dues estades en un entorn de natura, en les quals es treballen específicament dos aspectes dels projectes: el guió i la direcció. També incorpora una trobada professional amb la indústria en el marc d'un festival o esdeveniment cinematogràfic rellevant per generar aliances de producció. "És un programa molt ambiciós on es vol fer un acompanyament molt personalitzat per veure què necessita per realitzar-se en condicions", ha declarat la cineasta. Miriam Porté, de CIMA Catalunya, ha destacat que entenen que per revertir la situació d'infrarepresentació de dones als sector audiovisual s'han de prendre dues iniciatives: Per una banda la que estan duent a terme amb la implementació d'un pla d'acció i, per altra, una iniciativa institucional que prengui consciència de la realitat i plantegi mesures de foment de lideratge de dones als projectes a través de preservar un percentatge dels fons públics. Porté creu que és difícil dir quan serà una realitat la seva proposta, al temps que ha recordat que a Suècia ho van fer amb tres anys. "Nosaltres ho plantegem des d'una associació i interpel·lem als polítics que facin coses. Tan de bo siguin cinc anys i no 50, però hi ha una inèrcia molt difícil de trencar. Partim d'un percentatge molt baix i arribar a un 50% costarà molt", ha afegit. Sobre el pressupost, Porté ha dit que compten amb el suport del Departament de Cultura i de l'ICUB. Els comptes per aquest pla d'acció és de 420.000 euros anuals. El model suec Les sis iniciatives estan inspirades en el model suec de partit, que, com han explicat des de CIMA Catalunya i #DonesVisuals, ha permès augmentar la quota de directores d'un 26 a un 50% en tres anys. En aquest sentit, la presentació ha comptat amb Ellen Tejle, representant del Swedish Film Institute i referent de la lluita per la diversitat als mitjans suecs. Fa quatre anys va engegar la campanya A-Rate per fer adquirir consciència de la representació femenina i no-blanca als films.


    0 0

    L'ajuntament de la capital catalana demana conèixer els detalls del museu abans de definir la ubicació

    ACN Barcelona.-L'Hermitage va fer públic fa més d'un any el projecte definitiu per al nou museu de Barcelona, a la Nova Bocana del Port. L'equipament proposava una instal·lació amb set sales expositives "en continu canvi" amb un discurs museogràfic entre l'art i la ciència de la mà de Jorge Wagensberg. El principal dubte, però, es troba ara en la ubicació. L'ajuntament reclama conèixer primer el projecte del museu i l'origen de la inversió, prevista en 50 milions d'euros, abans de decidir el millor espai de la ciutat per emplaçar-lo. En declaracions a l'ACN, la directora executiva del projecte, Rosa Carretero, ha sortit al pas de la polèmica afirmant que "el més difícil del projecte ja està fet". "No entendria que Barcelona es deixés perdre una oportunitat d'aquestes característiques", ha reblat en declaracions a l'ACN. El consistori i els impulsors del projecte han acordat reunir-se properament per continuar treballant.

    Des de la presentació oficial al juny del 2016, l'àrea tècnica del Port i l'Ajuntament han treballat en la modificació del Pla especial de la Nova Bocana, que introduïa un ús cultural per a l'edifici central, un espai que podria ubicar l'Hermitage. El pla havia de rebre el llum verd del consistori, però aquest ha demanat al Port ampliar la documentació en un termini màxim de tres mesos, un període que, segons ha pogut saber l'ACN, l'autoritat portuària no esgotarà i presentarà properament. Una proposta "de ciutat i de barri"L'Ajuntament de la capital catalana va demanar als impulsors del projecte abordar-lo amb els veïns per resoldre les seves demandes de millora de mobilitat i de coordinació amb altres equipaments municipals. Des de llavors, ha mantingut trobades amb entitats per integrar un projecte que, segons els responsables de l'Hermitage Barcelona, busca ser "obert" a la ciutat, al barri i a la ciutadania, amb propostes formatives, activitats per a escoles i espais de promoció d'artistes locals. Així mateix, segons recull el museu en un comunicat, s'ha estudiat també la constitució d'una taula d'ocupació per formar persones perquè s'hi puguin incorporar laboralment quan aquest entri en funcionament. Quant a les demandes de millora de mobilitat en la zona de la Barceloneta, s'ha acordat amb el Port la implantació d'un bus nàutic perquè els autocars que es desplacin fins a l'Hermitage s'emplacin a la zona del World Trade Center, evitant circular pel Passeig Joan de Borbó. "Comptem amb una massa crítica de veïns a favor del projecte, amb el suport de l'Hermitage de Sant Petersburg , hem aixecat 50 milions de capital per tirar endavant la iniciativa, que aporta valor social i cultural. El més difícil està fet", ha precisat en declaracions a l'ACN la directora executiva del projecte.Tornar a obrir el Port a la ciutatLes principals reticències de l'Ajuntament de Barcelona a la Nova Bocana parteixen de la seva voluntat perquè el Port es torni a "obrir" a la ciutadania, evitant repetir "errors" del passat, encarnats al seu entendre amb la instal·lació d'un hotel i un gran centre comercial. Així, des del govern municipal creuen que s'ha de recuperar el vincle entre el Port i la ciutat, prioritzant-ne l'ús per part de la ciutadania. En aquest sentit, demanen el projecte definitiu i l'origen del finançament de l'Hermitage abans de decidir la ubicació del museu a la ciutat.


    0 0

    El poeta Carles Morell rep el Premi Màrius Torres amb 'Disponibilitat'

    ACN Lleida.-Joan Garcia del Muro i Solans (Lleida, 1961) ha guanyat el 34è premi d'assaig Josep Vallverdú amb l'obra 'Good Bye, veritat'. Aquest filòsof i professor és un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. L'últim guardó el va rebre l'any passat; el premi Joan Fuster d'assaig 2016 amb 'Soldats del no-res', una aproximació a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. Garcia del Muro s'ha mostrat agraït pel Josep Vallverdú i ha explicat que l'obra premiada reflexiona sobre la post-veritat, "una paraula molt utilitzada però poc analitzada", diu. Per la seva banda, el poeta Carles Morell Alsina (Artés (Bages), 1992) s'ha fet amb el 22è premi de poesia Màrius Torres amb 'Disponibilitat'. Aquesta obra, explica l'autor, parla de la disponibilitat com un estat mental i d'acollida, i afegeix que es tracta de poemes independents escrits entre el gener i el maig d'aquest 2017. Tot i la seva joventut, aquest graduat en filologia catalana, ha publicat ja tres llibres de poesia i ha guanyat el 50è premi Amadeu Oller. Els premis literaris es lliuraran aquest divendres a la nit en una gala a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

    El lliurament dels premis tindrà lloc a les set de la tarda en una cerimònia a l'Auditori Municipal Enric Granados, on els guanyadors rebran la peça Llibertinella, creada per l'artista Tonet Amorós l'any 2004. La vetllada estarà conduïda pel periodista i escriptor Martí Gironell i comptarà amb una tertúlia literària amb els guardonats i l'espectacle 'Elles, que l'acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural'. La peça vol ser un homenatge a l'il·lustre poeta lleidatà, enguany que es commemoren 75 anys de la seva mort, efemèride que Lleida recorda amb l'Any Màrius Torres. El guanyador del premi Vallverdú, Joan Garcia del Muro ha afirmat que el seu assaig busca reflexionar sobre què significa la postveritat i ha alertat sobre les conseqüències de la pèrdua de sentit del concepte de veritat. "Si es dilueix el concepte de veritat, ens quedem sense punts de referència, no podem fer crítica ni un diàleg. Si prefereixo creure allò que m'agrada, el llenguatge perd el seu valor i se'n ressent la democràcia", ha afirmat. El jurat "ha valorat especialment el domini del tema, haver trobat un bon equilibri entre la profunditat i l'amenitat i la capacitat per esquivar les simplificacions inherents al concepte de postveritat".Joan Garcia del Muro i Solans és filòsof i un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. Professor de filosofia a la Universitat Ramon Llull i a l'IES Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat. Ha resultat guanyador del premi Fuster d'assaig en dues ocasions, l'any 2003 amb Ficcions Còmplices un assaig sobre els totalitarismes actuals i l'any 2016 amb Soldats del no-res una aproximació a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. A més, també és autor d'altres assajos com 'Com ens enganyem. La ceguesa voluntària en les societats contemporànies' (VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta). També ha escrit 'Menú del dia: carn de canó - Set estudis sobre metafísica del consumisme' (Premi nacional d'Andorra d'assaig Sant Miquel d'Engolasters) i 'La generació easy o de l'educació en l'era del buit' (Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic 2013).Carles Morell Alsina és graduat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia 'Els vapors que maten' (50è premi Amadeu Oller), 'Escola de cecs' i el dietari 'Notes per a un solo de Scriabin'. Figura a l'Antologia '33 poetes menors de 35', a 'Assumiràs la veu' i a 'Premi Amadeu Oller. 50 anys de poesia'. Ha escrit en diversos mitjans i revistes especialitzades com ara: El Punt Avui, Caràcters, Estudis Romànics, els Marges, Núvol, Poetari o Quadern i recita arreu del territori.Els jurats estan formats per destacades personalitats del món literari català. En el del Josep Vallverdú hi figuren Salvador Giner, Josep M. Sala-Valldaura, Elena Casacuberta, Teresa Iribarren i Màrius Serra. Els tres últims s'incorporen enguany després que els seus predecessors, Cristina Pujades, Lluïsa Julià i Xavier Antich, haguessin complert el termini màxim de cinc anys que estableixen les bases per als membres del jurat. Per la seva part, el jurat del Premi de poesia Màrius Torres està format per Eduard Sanahuja, Xavier Macià, Josefa Contijoch, Cèlia Sànchez- Mustich i Jordi Marrugat.El 34è Premi d’assaig Josep Vallverdú està dotat amb 9.000 euros i el 22è Màrius Torres de Poesia, amb 6.000 euros. El finançament és al 50% entre les dues institucions convocants, l'Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs. A més, les obres guardonades podran ser publicades per Pagès Editors. Mig centenar d'autors d'arreu de Catalunya optaven enguany als Premis Literaris, quaranta d'ells ho feien concursant en el 22è premi de poesia Màrius Torres i deu en el 34è premi d'assaig Josep Vallverdú.Les dones de Màrius TorresLa gala d'entrega dels Premis Literaris de Lleida comptarà amb l'espectacle 'Elles, que l'acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural'. Es tracta d'una producció de l’Ajuntament de Lleida que acostarà la figura i l'obra del poeta més emblemàtic de Lleida des d'una mirada especial, molt íntima i personal, la de les dones que van ser essencials en la seva vida breu. L'espectacle, multidisciplinari i pautat per un discurs audiovisual, compta amb la interpretació de les actrius lleidatanes Núria Casado, Annabel Castan, Núria Miret, Clara Olmo i Marta Rosell, i la música en directe de components de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb Jordi Castellà (piano i arranjaments), Mar Aldomà (violí) i Teresa Valls (violoncel).


    0 0

    El Gran Teatre vol donar continuïtat als "grans resultats" que ha obtingut el mestre

    ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu ha renovat el mestre Josep Pons com a director musical de la fundació fins a la temporada 2021-2022. Pons es va incorporar a la direcció musical el setembre de 2012 i des de llavors s'ha encarregat de dissenyar i implementar el Pla Musical de millora de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu. Segons ha comunicat el Liceu es vol donar continuïtat a aquesta línia de "millora" que ha obtingut "grans resultats" avalats per actuacions com 'Götterdämmerung' i 'Benvenuto Cellini' la temporada 2015\/16, seguit d’'Elektra' i 'Don Giovanni' el 2016\/17. El compromís entre les dues parts s'ha renovat setmanes abans del concert dels Drets Humans de l'Orquestra Simfònica a les Nacions Unides el proper 9 de desembre així com de l'estrena el 28 de novembre de 'Tristan und Isolde'


    0 0

    El director flamenc diu que "Europa no ha pres posició ni ha intentat ajudar en la comunicació per resoldre la situació espanyola"

    ACN Barcelona.-El muntatge 'Grensgeval', o 'El Cas de la Frontera' en català, del director flamenc Guy Cassiers té com a protagonistes els refugiats, les seves experiències, les reaccions que han suscitat a Europa i la manera com es parla d'ells. L'espectacle, que mescla teatre, dansa i imatges audiovisual, es podrà veure aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona en el marc del Temporada Alta i es basa en un text de l'escriptora i dramaturga austríaca Elfriede Jelinek, premi Nobel de Literatura l'any 2004. Guy Cassiers ha indicat que l'obra 'Grensgeval', tot i que tracta aparentment dels refugiats, també parla sobre "Europa i l'immobilisme europeu en el moment d'assumir responsabilitats". Cassiers ho ha comparat amb la situació política a Catalunya. "Europa no ha pres posició ni ha intentat ajudar en la comunicació per resoldre la situació espanyola". Aquest és el tercer espectacle de la Connexió Flandes del festival i la sisena vegada que Guy Cassiers presenta un muntatge al Temporada Alta.

    Temporada Alta ha apuntat que per a la Nobel de Literatura d'Elfriede Jelinek, "el refugiat és ara mateix el gran símbol de la qüestió europea, dels seus valors i dels seus pecats". El text, basat en la tragèdia 'Les suplicants d'Èsquil', retrata amb duresa una societat cínica i d'un racisme latent. Com ha explicat el festival, el director Guy Cassiers ha passat pel filtre poètic aquest text per crear "un espectacle d'emocions intenses sobre l'odissea dels desplaçats i el seu patiment, i també sobre la impotència d'Europa, incapaç d'assumir aquest repte humanitari". Guy Cassiers ha citat tres temes o situacions que apareixen en el text d'Elfriede Jelinek en els quals ell s'ha basat pel muntatge. El primer és la situació de l'embarcació dels refugiats, que són observats pels europeus, que s'ho miren "com si ells fossin déus que reflexionen sobre la situació". El segon moment o tema és la confrontació a Europa amb què passa quan arriben els refugiats i el tercer és "la vivència de l'aïllament", i es produeix quan els refugiats arriben i són tancats i duts a espais restringits on han de viure l'espera de què passarà a continuació. El director flamenc ha apuntat que en cada moment la relació dels personatges i la seva relació amb les disciplines que representen és diferent. "Els actors a l'inici dominen l'escena i els ballarins es veuen limitats en els moviments per la motxilla que porten al darrera". Posteriorment, les tres disciplines "fan una eclosió amb una situació molt caòtica on res té sentit i on tothom experimenta el xoc de la confrontació". Finalment, es produeix el moment de l'aïllament en què "es perden les identitats i es deixen de veure les diferències entre les tres disciplines: els actors, els ballarins i els elements visuals".Segons el director, 'El Cas de la Frontera' s'emmarca en la sèrie d'espectacles sobre la història d'Europa que ha dirigit durant les darreres temporades, com 'La trilogie du pouvoir', 'L'homme sans qualités', 'Cœur ténébreux', 'Sang et roses' i 'Les bienveillantes'. Aquesta és la sisena vegada que el director visita Temporada Alta. CoproduccióEl muntatge és una coproducció entre CCNO - Centre Chorégraphique National d'Orléans, Festival d'Avignon, Le Phénix, Scène nationale de Valenciennes, La Filature - Scène nationale de Mulhouse, Scène nationale d'Orléans i CDN Orléans (França).


    0 0

    L'associació oferirà cada dia un text literari escrit des de l'exili o en captiveri

    ACN Barcelona.-El PEN Català ha engegat la campanya 'Lletres per la llibertat' a les xarxes per demanar l'alliberament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el de l'ANC, Jordi Sànchez. L'associació oferirà cada dia, a través de les xarxes socials, "un text literari escrit des de l'exili, o en captiveri", sigui d'autor català o de fora de Catalunya. "És la nostra contribució a la demanda de llibertat, convençuts que la literatura ens dona aixopluc, ajut i serenor en aquests moments tan injustament difícils", ha apuntat. El PEN Català ha condemnat "la privació de llibertat física o d'acció de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i també del govern legítim, ara en part a la presó i en part a l'exili".

    L'associació ha recordat que ja fa un mes que Cuixart i Sànchez són a la presó "de manera injusta per motius que haurien de ser enaltits en tota societat democràtica: defensar la voluntat majoritària expressada a les urnes dels ciutadans de Catalunya, de manera pacífica i cívica, recorrent a multituds d'iniciatives cohesionadores i garants de la convivència social". En aquest context, el PEN Català ha lamentat que la resposta de l'estat espanyol ha estat "una terrible acció violenta tant en l'aspecte físic com moral. Castigar una societat pel sol fet que les seves aspiracions no són del teu interès és el motiu menys democràtic possible". Ha considerat que empresonar els seus dirigents, siguin de la societat civil o representants polítics, és "un greuge" que han de denunciar. "La humiliació constant i acarnissada de l'estat espanyol envers un poble que s'ha mostrat sempre actiu i solidari és com matar la gallina dels ous d'or i no preveure cap futur ni tenir gens d'interès per a la població d'Espanya, que sens dubte també se'n veu afectada".