Are you the publisher? Claim or contact us about this channel


Embed this content in your HTML

Search

Report adult content:

click to rate:

Account: (login)

More Channels


Channel Catalog


Channel Description:

Informació amb independència - Agència Catalana de Notícies
    0 0

    La Biblioteca Joan Oliva posa a disposició del públic més de 350 documents i objectes personals cedits per la família

    ACN Vilanova i la Geltrú.-Vilanova i la Geltrú estrena aquest divendres l’’Espai Pere Tàpias’ a la Biblioteca Joan Oliva, on s’hi reuneix bona part del seu llegat cultural i bibliogràfic, que ara la família ha cedit a l’Ajuntament. A tocar de diumenge, quan farà un any de la mort de Joan Colell, conegut arreu com a Pere Tàpias, la ciutat donarà aquest vespre per inaugurat aquest nou racó amb l’objectiu de “fer visible” tot l’arxiu cultural que el popular músic i gastrònom guardava a casa. Així ho ha destacat a l’ACN la directora de la Biblioteca Joan Oliva, Teresa Forcadell, que ha recordat que Tàpias era “una persona molt estimada, volguda i respectada” a tot Vilanova. En conjunt, s’hi poden trobar més de 350 documents entorn la música, la poesia i la gastronomia, així com també la guitarra i la gorra negra que el caracteritzaven.


    0 0

    La Biblioteca Joan Oliva posa a disposició del públic més de 350 documents i objectes personals cedits per la família

    ACN Vilanova i la Geltrú.-Vilanova i la Geltrú estrena aquest divendres l’’Espai Pere Tàpias’ a la Biblioteca Joan Oliva, on s’hi reuneix bona part del seu llegat cultural i bibliogràfic, que ara la família ha cedit a l’Ajuntament. A tocar de diumenge, quan farà un any de la mort de Joan Colell, conegut arreu com a Pere Tàpias, la ciutat donarà aquest vespre per inaugurat aquest nou racó amb l’objectiu de “fer visible” tot l’arxiu cultural que el popular músic i gastrònom guardava a casa. Així ho ha destacat a l’ACN la directora de la Biblioteca Joan Oliva, Teresa Forcadell, que ha recordat que Tàpias era “una persona molt estimada, volguda i respectada” a tot Vilanova. En conjunt, s’hi poden trobar més de 350 documents entorn la música, la poesia i la gastronomia, així com també la guitarra i la gorra negra que el caracteritzaven.

    Forcadell assegura que, des que l’Ajuntament va rebre el llegat de Pere Tàpias per part de la família, hi va haver consens unànime conforme calia posar-lo a disposició del públic des d’una biblioteca, en comptes de destinar-lo a l’arxiu municipal per a consultes puntuals. “En Pere Tàpias era molt conegut i estimat, i ens agrada fer-lo visible per a què la seva figura es conegui i quedi palès el seu record”, apunta la directora de la Biblioteca Joan Oliva.A la vitrina anomenada ‘Espai Pere Tàpias’, ubicada a la part superior del primer pis de la biblioteca, s’hi reuneixen desenes de llibres datats des de l’any 1930 fins l’actualitat. Tots giren entorn les “passions” de Colell, com eren la música, la gastronomia i la poesia. En aquest últim àmbit, destaquen les obres de Gil de Biedma, Kavafis i Rilke. Al mateix temps, hi ha un extens recull de llibres entorn les humanitats, amb exemplars d’assaig, dietaris i també obres clàssiques d’Horaci, Sèneca i Marc Aureli.Teresa Forcadell recorda que Joan Colell “era un gran humanista” i el defineix com una persona “amb molta curiositat pel seu entorn”. És per això que el racó de Pere Tàpias també reuneix diversos llibres entorn la història de Vilanova i la Geltrú i del territori conegut com a Gran Penedès. Alhora, s’exposen alguns fotografies “entranyables” de l’artista, al costat de la seva gorra, la guitarra i algun disc.La inauguració d’aquest divendres serà a les 20 h i comptarà amb el xef Xavier Mestres, que glossarà la figura del Pere Tàpias, l’escriptora Teresa Costa-Gramunt, que llegirà uns poemes de l’artista, i el músic Marc Bala, que acompanyarà melòdicament l’acte.


    0 0

    'La sociedad literaria y el pastel de piel de patata' és l'adaptació d'un best-seller i està protagonitzada per Lily James

    ACN Barcelona.-El cineasta Mike Newell, director de films com 'Quatre bodes i un funeral', 'Harry Potter i el Calze de Foc' o 'Donnie Brasco', ha inaugurat aquest divendres a la segona edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest) amb la seva nova pel·lícula 'La sociedad literaria y el pastel de piel de patata'. La pel·lícula, que retrata algunes de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, és un drama romàntic sobre una escriptora que troba l'argument del seu pròxim llibre en una carta que rep d'un desconegut des de Guernsey, una petita illa al Canal de la Mànega, que va ser ocupada pels nazis durant la guerra. 'La sociedad literaria y el pastel de piel de patata' és l'adaptació del best-seller del mateix nom i està protagonitzada per Lily James, Michiel Huisman, Tom Courtenay i Matthew Goode. El certamen, que el passat any va inaugurar en la seva primera edició Richard Gere, se celebrarà del 20 al 27 d'abril als Cinemes Verdi del barri de Gràcia.

    La cinta se situa al gener de 1946, quan Londres està deixant enrere la Segona Guerra Mundial i la protagonista i escriptora Juliet Ashton, qui té una relació amb un nord-americà, té molt èxit. Ella establirà amistat amb els residents de la Illa Guernsey després de la Segona Guerra Mundial quan decideix escriure el llibre sobre les seves experiències durant la guerra. L'amistat es forjarà a partir de cartes que s'envien entre ells i en les quals ella es queda fascinada pel club de lectura que s'anomena la Societat Literària i el Pastís de Pell de Patata de Guernsey. En roda de premsa als Cinemes Verdi, el director ha explicat que li va enganxar del llibre que el guionista Thomas Bezucha "va ser capaç d'entendre bé al personatge, una noia molt jove d'uns 27 anys que té un problema general i és que tothom entendrà i s'identificaran i és que va perdre la seva família durant la guerra, com molts illencs que han perdut a familiars". Newell ha assegurat que les dificultats a les que s'enfrontaran durant l'ocupació son un lloc comú pels que viuen a la Illa Guernsey com per la protagonista. Ha definit a la protagonista Juliet Ashton com "una dona amb molta sensibilitat, imaginació, que està ferida i troba consol amb aquest grup de persones" de Guernsey. Sobre l'ocupació nazi de Guernsey, una de les productores de la cinta Paula Mazur ha explicat que una de les coses que els va atreure del llibre és que era una història molt inusual. "No teníem ni idea de l'ocupació nazi de la Illa i fins i tot al Regne Unit alguns habitants ho desconeixien". Segons ha explicat, això dona "una perspectiva diferent de què és la Segona Guerra Mundial". En aquest context, ha afegit, "la protagonista busca donar un sentit a la seva vida i se sent atreta per la història de com un grup supera l'ocupació nazi a partir d'un club de lectura". Pel que fa la presència d'Estats Units al Regne Unit en la dècada dels 40, Mike Newell ha apuntat que el poble britànic tenia una opinió clara sobre què representava això. "Consideraven que els americans estaven sobre pagats, sobre escoltats i sobresexualitzats". El director de la pel·lícula ha assenyalat que el personatge nord-americà a la cinta representa el Pla Marshall: "Estem aquí per a salvar Europa, donar-vos menjar i parar a Stalin". 38 títols El BCN FILM FEST comptarà amb una programació completa de 38 títols, amb una première mundial, 18 premières espanyoles i 7 premières catalanes. A la secció oficial, s'ha programat 'A taxi driver. Los héroes de Gwangju' de Jang Hoon; 'Barefoot' de Jan Sverák; 'Borg \/ McEnroe' de Janus Metz; 'Cambio de reinas' de Marc Dugain; 'El escándalo Ted Kennedy' de John Curran; 'En tiempos de luz menguante', de Matti Geschonneck; 'La música del silencio', de Michael Radford; 'Las estrelles de cine no mueren en Liverpool', de Paul McGuigan; 'Maria by Callas' de Tom Volf; 'Mary Shelley', de Haifaa Al-Mansour; 'Rebelde entre el centeno', de Danny Strong, i '7 días en entebbe' de José Padilha.


    0 0

    L’escriptora belga publica ‘En Riquet del plomall’, una novel·la que trasllada una faula de Charles Perrault i la transportar a l’actualitat

    ACN Barcelona.-Com cada dos anys des de 1996, Amélie Nothomb ha visitat Barcelona per presentar la seva última novel·la, ‘En Riquet del plomall’ (Anagrama). Reprenent la fórmula que va utilitzar fa uns anys a ‘Barbablava’ (Anagrama), l’escriptora belga se serveix d’una faula de Charles Perrault per transportar-la a l’actualitat. En la novel·la, l’autora explora la naturalesa de l’amor i la veritable bellesa a través de dos protagonistes exclosos socialment. Déodat, un home lleig però amb una intel·ligència privilegiada, i Trémière, una dona d’una bellesa captivadora però passiva. Per Nothomb, els contes de Perrault presenten “històries abominables però suportables”, la “veritat” de la vida tal com és: “Perault no menteix. La vida té un risc i val la pena conèixer-lo”, ha precisat.

    Després d’un any llegint els 137 volums de la ‘La comèdia humana’ de Balzac a la recerca de del sentiment de l’amor, Amélie Nothomb ha teixit una faula sobre la trobada entre dos éssers que “no ho necessitaven” però es troben i acaben creant quelcom “nou i perdurable”. “Convergeixen perquè tots dos són exclosos del mon, éssers marginals perquè són diferents”, ha reblat. Aquesta dicotomia és la mateixa que serveix a Perrault de matèria primera per al relat original. Els seus contes presenten, segons l’autora, històries “abominables però suportables”, no eviten la “tragèdia” però afirma que tenen un punt de “lleugeresa” per convidar-te a viure: “Perrault no menteix. La vida té un risc i val la pena conèixer-lo”, ha reblat, alhora que reafirma que l’amor en si mateix “és perillós”. Amb tot, ha afirmat que “s’ha permès el luxe” de fer acabar bé la història, una circumstància que “està prohibit en la literatura”. “Si vols escriure amb dignitat literària, només ho pots fer si acaba malament”, ha precisat. De fet, un estudi en profunditat de l’obre de Balzac li dona la raó: del total de volums, només un 6% tenen un final “positiu”, una estadística proporcional a la de la “vida real”, en què moltes històries acaben malament però algunes “sobreviuen” amb una “experiència positiva”. Ser dona, “més difícil però més interessant”El conte original de Perrault està protagonitzat per dues princeses. “Una guapa però ‘tonta’ i una altra intel·ligent però lletja”, ha explicat Nothomb, que considera que la segona acaba oblidada, “quasi molestant-lo, com si no sabés què fer-ne”. Actualment, segons l’autora d’’Higiene de l’assassí’ (Anagrama), la situació no ha canviat tant, i continua sent més “problemàtica” la lletjor femenina que la masculina. De fet, assegura que cada matí “es disfressa de Nothomb” per “dominar el seu físic”, que afirma que “no la complau especialment”. “Amb tot, si hagués pogut escollir, hauria triat ser dona. És més difícil però més interessant”, ha assegurat Nothomb que, alhora, reconeix que té la sensació permanent de “viure en un conte”.El protagonista de la història afirma que “si el tret masculí més característic era la vulgaritat, el femení era la insatisfacció”. Nothomb atribueix al protagonista una “evolució” quan es troba amb una dona que exerceix un “paper més masculí”, en que passa a ser ell el que no està satisfet. “Per tant, és un paper que t’atorga la societat”, ha asseverat. Una vida lluny de la tecnologiaEn la roda de premsa de presentació del nou llibre, ha explicat que continua escrivint “a mà” i vivint absent a les “noves tecnologies”, en les mateixes condicions que Perrault. “No tinc mòbil, no sé com funcionen els ordinadors, no tinc televisió i estic encantada de viure així”, ha reblat.


    0 0

    L’entitat justifica que va demanar la intervenció del conseller de Cultura destituït perquè “precisament va ser ell” qui va decidir la celebració dels actes de l’Any Pedrolo fa mesos

    ACN Brussel·les.-El Casal Català de Brussel·les ha lamentat aquest divendres el cessament de Marina Borrell i Falcó com a directora de Relacions Exteriors de la Generalitat per part del govern espanyol, després de l’acte a la delegació del Govern a Brussel·les on va participar el conseller destituït Lluís Puig. En una sèrie de piulades, l’entitat reivindica que la seva presidenta, Roser Maresma, va cedir “lliurement” la paraula a Puig perquè intervingués a l’inici de l’acte dedicat a Manuel de Pedrolo. “Ho vam decidir lliurement, i pel fet que essent ell conseller de Cultura el juliol de 2017, precisament va decidir la celebració dels actes de l’Any Pedrolo”, expliquen. “Aquesta iniciativa espontània va ser interpretada en uns termes polítics que se'ns escapen i amb unes conseqüències que lamentem profundament per les persones afectades”, acaben dient.

    Tot i que Falcó era a l’acte de la Setmana Catalana de Brussel·les on va parlar Puig, aquest va intervenir a petició de la presidenta del Casal Català -que organitzava l’acte cultural juntament amb la delegació-, que de forma improvisada li va cedir la paraula. Per la seva banda, el conseller destituït va accedir i va parlar-hi durant prop de dos minuts, després que ho fessin Falcó i Maresma.L'executiu encapçalat per Mariano Rajoy ha pres la decisió en virtut de l'aplicació de l'article 155, segons ha anunciat en roda de premsa el portaveu Íñigo Méndez de Vigo després de la reunió del Consell de Ministres d’aquest divendres.


    0 0

    L'Ajuntament produeix la performance, que es presenta el dia 12 de maig al Teatre l'Amistat, i que ja té actuacions previstes a Cracòvia i a Medellín

    ACN Mollerussa.-El Teatre L'Amistat de Mollerussa acollirà el proper dia 12 de maig a les vuit del vespre l'escenificació de la performance 'My Artificial Muse', obra de col·laboració entre dos mollerussencs, el músic i productor musical Marc Marzenit, i l'investigador en doctorat de Ciències Cognitives a la City University de Londres, Albert Barqué-Duran, conjuntament amb l'artista alemany especialista en algoritmes, Mario Kingleman. El projecte, que es va presentar l'any passat al festival Sonar, té per objectiu ''intentar explorar de quina manera la intel·ligència artificial pot col·laborar amb l'ésser humà durant processos artístics i creatius jugant amb la figura clàssica d'una musa''. Així ho ha explicat Barqué a la roda de premsa on l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha posat de manifest la voluntat de consistori de ''no només programar sinó també produir projectes creats per mollerussencs amb recorregut''. La capital del Pla d'Urgell serà el punt de partida de la gira que tenen prevista els tres artistes i que els portarà la setmana següent a Cracòvia i a l'estiu a la ciutat colombina de Medellín.

    Marc Marzenit, autor de la banda sonora de la performance, ha insistit en què ''no ens ha d'espantar que la intel·ligència artificial acabi amb els processos artístics sinó que cal descobrir com poden col·laborar humans i màquines''. En aquest sentit, el productor musical internacional ha explicat que en l'estrena que es farà a Mollerussa i, de manera excepcional en tota la gira, composarà en directe en funció dels moviments de pinzell que faci al pintar, també en directe, l'Albert Barqué, en la reproducció d'una tela clàssica.L'espai on es farà la pintura serà un dels tres que ompliran l'escenari, en el qual també hi haurà una zona on treballarà la intel·ligència artificial i una altra on es veurà la interacció entre l'home i la màquina. ''Cada espectacle és únic'' han puntualitzat Marzenit i Barqué, ja que les obres resultants de la combinació de l'acció de la màquina i els moviments del pinzell oferiran resultats diferents en un espectacle visual a través de projeccions, música i pintura d'una hora de duració, segons han dit. Les entrades, que ja estan a la venda, costaran 15 euros.


    0 0

    El consistori havia previst reduir els seus metres de parada en detriment d'una quarta, que havia sol·licitat més lloc

    ACN Tarragona.-Les tradicionals llibreries de Tarragona mantindran el mateix espai de les seves parades a la Rambla Nova aquest Sant Jordi, però l’Ajuntament ha avisat que, de cara l’any vinent, es replantejaran. Tot, després que les llibreries La Capona, La Rambla i Adserà hagin denunciat que el consistori havia decidit reduir els seus espais de parada en detriment d’una quarta. En concret, es tracta de la botiga Abacus. Les llibreries han carregat contra l’Ajuntament per comunicar-los-ho tres dies abans de la diada, quan ja havien comprat els llibres per la capacitat d’espai habitual, a més d’acusar-los d’afavorir la competència deslleial i criticar que se’ls iguali “als oportunistes que aprofiten el dia per fer caixa”. El regidor d’Ocupació del Domini Públic, Josep Acero, ha explicat que Abacus havia demanat més metres de parada i que els tècnics van fer un repartiment de l’espai dividint l’existent entre quatre. “La idea no era dolenta, però no se'ls havia comunicat”, ha admès el regidor, que ha explicat que enguany es mantindran els metres i se’n parlarà l’any vinent.

    En un comunicat conjunt de les tres llibreries emès aquest divendres al matí, criticaven l’Ajuntament per haver donat a conèixer els canvis aquest divendres, per telèfon i “sense cap opció al diàleg i al pacte o trobar altres solucions”, com ara ampliar les parades fins al Balcó del Mediterrani, sense reduir metres a ningú. Les llibreries raonen el seu malestar amb l’ampliació de metres a una altra botiga no especialitzada en llibres: “no tothom té l’espai que tenim nosaltres dedicat al llibre durant tot l’any; no tots els que posen parades tenen personal qualificat tot l’any, mantenen la diversitat de lectura tot l’any o la recomanació”, argumenten.D’altra banda, també critiquen que l’encarregat d’aquests assumptes sigui d’Ocupació Pública i no de Cultura: “algú que tingui una mica de sensibilitat pel nostre sector i consciència de l’important que és mantenir oberta la xarxa de petites llibreries al nostre país”.


    0 0

    Joan Reñé fa una crida al diàleg per convertir ''un dels Sant Jordi més tristos'' per la situació política en ''el Sant Jordi de la dignitat''

    ACN Lleida.-La Biblioteca de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest divendres la tradicional recepció institucional als escriptors de les comarques de Lleida que la Diputació de Lleida, la Paeria i el Departament de Cultura ofereixen conjuntament amb motiu de la Diada de Sant Jordi de dilluns que ve. L'acte ha estat presidit pel president de la corporació, Joan Reñé, que ha fet una crida al diàleg per convertir ''un dels Sant Jordi més tristos'' per la situació política, en ''el Sant Jordi de la dignitat''. La trobada està organitzada cada any per una institució diferent i enguany era el torn de la Diputació, que ha escollit com a escenari la Biblioteca de l'IEI. L'equipament va ser remodelat l'any passat i es busca que sigui un espai obert a la ciutadania.

    El president de la Diputació ha destacat el triple component de Sant Jordi, ''social, cultural i patriòtic'', i ha lamentat que la d'enguany sigui una de les diades ''més tristes'' per tota la repressió que Catalunya està patint des del govern espanyol. És per això que ha fet una crida al diàleg i al respecte, i ha proposat ''reglar llibres i roses als representants de l'estat espanyol'' per tal que entenguin que aquest diàleg és l'única via possible i que així ''aquest Sant Jordi trist acabi sent el Sant Jordi de la dignitat''.La segona edició de 'O rei o res. La fi del comtat d'Urgell' i 'IEI-75 anys' novetats editorials per aquest Sant JordiEl president de la Diputació de Lleida ha presentat les novetat bibliogràfiques de l'IEI per aquest Sant Jordi, entre les que destaquen la segona edició de 'O rei o res. La fi del comtat d'Urgell' i 'IEI-75 anys'. Començant per aquesta última, 'IEI-75 anys. Història dels 75 anys de l'Institut d'Estudis Ilerdencs' és fruit de la tasca de Manel Lladonosa i Marc Macià. Aquest volum primer (sense constar-hi) abasta de 1942 fins a 1986, és a dir, tot el franquisme i fins a la presidència, inclosa, de Ramon Vilalta, que és quan es redacten els estatuts de l'etapa democràtica.Per la seva banda, la segona edició del llibre-catàleg 'O rei o res. La fi del comtat d'Urgell' situa en primer pla un dels episodis històrics de conseqüències més devastadores per a la Corona catalano-aragonesa, la dinastia dels comtes d'Urgell i el Casal de Barcelona. Obra de diversos autors, el llibre descriu un canvi d'època i de paradigma que amb l'inici del declivi polític, econòmic i social del Principat marcarien irremeiablement l'esdevenir general del país.Coincident amb aquesta nova edició d'aquest llibre, la Diputació de Lleida està duent a terme un ambiciós projecte de reproducció dels antics sepulcres dels comtes d'Urgell del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes amb l'objectiu de recuperar, amb l'ajut de nous materials, tècniques i tecnologies, la memòria historicopatrimonial de la comarca i de fer visibles tots aquells elements arquitectònics, artístics i culturals que contribuïen a la fixació, delimitació i cohesió de l'antic Principat de Catalunya.De la restat de novetats bibliogràfiques que presenta l'IEI, destaquen 'De l'Antic Hospital de Santa Maria a l'Institut d'Estudis Ilerdencs', un llibre gràfic que explica i informa sobretot en imatges què és i què fa l'IEI; 'Els orígens de l'atletisme a les terres de Ponent: els cóssos de la cordera (1431-1960)', de Jaume Suau; 'Perseguits i Salvats. Edició en hebreu', amb proemi del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i pròleg del president de la Diputació, Joan Reñé; 'Obra Completa punt dos', de Carles Hac Mor; 'Miquel Ferrer i Garcés. Biografia', de Manel Lladonosa; 'Ramon de Vallbona. Biografia', de Josep Maria Sans Travé; les actes de les Jornades d'Arqueologia de Ponent, i 'La capellana', de Rosa Fabregat.


    0 0

    Busquen un emplaçament definitiu on assajar mentre durin els treballs de rehabilitació de l'edifici

    ACN Tarragona.-La colla dels Xiquets de Tarragona serà reubicada de manera temporal al Recinte Firal del Palau de Congressos, a l'espera de l'emplaçament definitiu mentre durin els treballs per rehabilitar el seu local d'assaig, tancat dijous per seguretat. La decisió de tancar el local, al número 1 del carrer Santa Anna, es va fer després que en una inspecció tècnica es detectessin deficiències estructurals que no garanteixen la seva seguretat. Ara, s'haurà de fer una anàlisi en profunditat que resulta incompatible amb l'activitat de la colla. La inspecció de l'edifici forma part dels treballs iniciats per l'Ajuntament per fer una remodelació necessària del local.

    La regidora de Cultura, Begoña Floria, ha afirmat que el consistori era conscient que algun espai del local podien veure's afectats en el seu ús mentre es realitzaven les cates i els estudis previs per a la reforma, però que la darrera inspecció els ha forçat a actuar d'urgència. En concret, s'ha detectat que els testimonis de control col·locats en unes esquerdes de la façana havien cedit. En conseqüència, els arquitectes van determinar que l'ús com a local d'assaig de la colla no és compatible amb les patologies estructurals observades. A més d'aquest edifici, també s'haurà d'examinar els edificis adjacents.Floria, que ha afirmat sentir-se "angoixada" pel tancament del local a l'inici de temporada en any de Concurs de Castells, s'ha reunit amb la presidenta de la colla, on s'ha acordat la reubicació temporal mentre busquen un lloc definitiu mentre continuen els treballs al seu local.


    0 0

    L'equipament obrirà definitivament aquest vespre després de la projecció de 'Miss Dalí'

    ACN Figueres.-Uns lladres van robar la nit de dijous a divendres part de la instal·lació elèctrica que el cinema Las Vegas de Figueres tenia a l'exterior del recinte. Els responsables de l'equipament han explicat que el robatori no impedirà que l'espai obri portes definitivament aquest vespre després que el passat 6 d'abril l'inauguressin amb la projecció del film de Ventura Pons 'Miss Dalí'. El cinema ha estat tancat des d'aleshores per ultimar la resta d'obres que faltaven i acabar d'instal·lar el mobiliari a les altres tres sales de menors dimensions que s'hi han fet. L'espai té capacitat per a prop de 800 persones i la reforma ha suposat una inversió d'1,7 MEUR, 350.000 dels quals provenen d'una aportació municipal.


    0 0

    El Jurat Jove del certamen també premia el treball 'Sergio & Serguei' coproduït per Mediapro

    ACN Barcelona.-El Festival de Màlaga ha començat a fer públic el palmarès d'aquesta edició i en la secció de curtmetratges ha guardonat els treballs catalans 'La última virgen', produïda per l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac) i dirigida per Bárbara Farrè, i 'Improvisaciones de una ardilla', dirigida i produïda per Virginia García del Pino. L'obra de Farrè ha aconseguit la Biznaga de plata al millor curtmetratge de ficció, mentre que el de García del Pino s'ha endut el mateix guardó però a la categoria de millor curt documental. Al mateix certamen, el premi Jurat Jove a la millor pel·lícula de la secció oficial ha estat per al llargmetratge 'Sergio & Serguei', un altre treball català dirigit per Ernesto Daranas Serrano i coproduït per Mediapro.


    0 0

    La projecció de diversos fragments cinematogràfics acompanyats d'un quintet musical protagonitza l'acte inaugural

    ACN Lleida.-L'actor Eduardo Noriega ha recollit aquest divendres al vespre a la Llotja de Lleida el Premi d'Honor de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya 2018. Noriega ha reconegut sentir-se "content" i "orgullós" d'aquest reconeixement a la seva carrera, que enguany fa 25 anys, i confia que aquest guardó vingui acompanyat d'un "camí prometedor" en el cinema iberoamericà perquè "encara em queda molt per recórrer". Durant la nit també s'ha lliurat el Premi Jordi Dauder a l'actriu i directora Sílvia Munt així com el nou Premi Talent Llatinoamericà, que distingeix a professionals llatinoamericans que treballen en la indústria del cinema i que ha recaigut en el compositor de bandes sonores argentí Osvaldo Montes, que s'ha mostrat entusiasmat i honorat. Montes ha composat també la música de l'espectacle inaugural 'Cinematango', una projecció de diversos fragments cinematogràfics acompanyats d'un quintet musical .

    Es tracta d'un espectacle en directe en què un quintet de músics ha interpretat diversos temes composats precisament per Osvaldo Montes, mentre es projectaven fragments de pel·lícules llatinoamericanes, en versions properes al tango modern. Posteriorment, s'han pogut veure quatre curtmetratges reconeguts internacionalment: 'El corto del año', 'Pixied', 'Pequeño manifiesto en contra del cine solemne', i 'Matria'.L'actor Eduardo Noriega ha reivindicat la mostra per promocionar el cinema llatinoamericà i donar-se a conèixer "perquè la distribució és més complicada que el cinema americà". Noriega ha agraït el premi i ha bromejat dient que creu que la seva edat és la perfecte per rebre premis d'honor ja que no és "ni massa jove ni massa vell". Ha explicat que el 2017 ha estat participant en una pel·lícula mexicana de terror 'La marca del Dimoni', dirigida per Diego Cohen, i també ha estat gravant a la república dominicana, rodant una pel·lícula amb David Maler 'La Boya'. Així que "espero venir l'any que ve a la Mostra però en competició", ha desitjat.L'actriu i directora Sílvia Munt, ha dit sentir-se molt "honrada" i "orgullosa" d'haver rebut el premi Jordi Dauder a la Creativitat, ja que la seva trajectòria va començar com a ballarina i després va ser actriu, guionista i directora. Celebra doncs que hagin comprès la seva necessitat de provar coses noves i li hagin aplaudit. La 24a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya se celebra a Lleida del 20 al 27 d'abril i projectarà un total de 43 produccions en representació de 12 països, que han estat seleccionades d'entre els 1.246 treballs audiovisuals que s'han presentat enguany a la Mostra, la xifra més alta assolida mai. D'entre les produccions que es podran veure fins al 27 d'abril, 28 competiran en la secció oficial, procedents d'Argentina, Xile, Colòmbia, Uruguai, Cuba, Brasil, Perú, Veneçuela França, Estats Units i de l'estat espanyol. En concret, 10 produccions ho faran en la secció oficial de llargmetratges, 10 en la de curtmetratges, i 8 en la de documentals.En la cloenda de la Mostra, que tindrà lloc el divendres 27 d'abril també a la Llotja, es donarà a conèixer el palmarès amb les produccions guanyadores de la 24 edició del certamen i també es lliuraran els premis a la millor direcció, guió, entre altres guardons. En l'acte, els espectadors també podran gaudir de l'estrena de la mini-sèrie televisiva de dos capítols dirigida per Sílvia Munt, 'Vida Privada', que s'emetrà al maig per TV3.


    0 0

    El músic vigatà presenta al Festival Strenes la seva última proposta que vol homenatjar "les ganes de passar-ho bé"

    ACN Girona.-El Festival Strenes ha vist com un dels grans noms d'aquesta edició passava avui per la Sala de Cambra de l'Auditori de Girona. Quimi Portet ha estrenat la seva Festa Major d'Hivern davant d'unes 350 persones en l'inici de la gira del músic de Vic. A més de fer un repàs al seu últim àlbum, l'exguitrarra de El último de la fila ha tocat grans èxits com 'Ós bipolar' o el reconegut 'Flors i violes', una de les més aplaudides. Però el moment àlgid de la nit ha arribat un cop han acabat els bisos, i el músic ha convidat al públic a fer un vol per 'La Rambla'. Per a Quimi Portet, el nou disc pretén ser un homenatge a "les ganes de passar-ho bé". "És molt fàcil tenir alegria a l'estiu. Fa goig veure les ganes de divertir-se del personal, encara que faci mal temps", ha destacat Portet.

    L'Auditori de Girona ha viscut la seva particular Festa Major d'Hivern. El darrer àlbum de Quimi Portet encarna el so més clàssic d'un músic "incombustible". L'artista ha estrenat el seu nou treball aquest divendres davant d'un expectant Auditori de Girona. Un concert ple de guitarra, amb l'únic acompanyament de la bateria, i amb un públic que ha correspost amb aplaudiments al final de cada cançó. Així ha estat fins que han sonat grans èxits de Portet com 'Flors i violes' que ha animat a més d'un a aixecar-se de la cadira. La festa, però, s'ha completat quan han començat a sonar els acords de 'La Rambla'.Abans, Portet havia arrencat amb 'Pànic escènic' i 'Petita vida', però de seguida ha animat el públic amb el tema que porta el nom del disc, 'Festa Major d'Hivern'. Tot plegat amb constants al·lusions als espectadors que han mostrat l'habitual bona sintonia amb el músic. "Quan comences gira sempre vas una mica més cagat del què és habitual, però és més fàcil amb aquest públic", comenta el músic que estrenava disc i gira al Festival Strenes.Portet també ha tingut un record pels "presos polítics", just a l'inici del concert que ha provocat una ovació dels assistents. "El que està passant no és normal, perquè no és normal que estiguin a la presó", ha etzibat.Costa més la lletra que la músicaPortet ha reconegut que els anys "es noten" i ja no té la "força i habilitat" de fa un temps. "Ara, honestament, em costa menys fer música que abans, però en canvi em costa més fer lletres", ha reblat. Amb tot, el vigatà reconeix que té "les mateixes ganes de sempre". "Sortir a tocar és molt divertit, és el millor de tot, perquè reculls el què fa temps que treballes", ha explicat Portet.Festa Major de l'Strenes Un altre dels grans actes d'aquest cap de setmana d'Strenes ha estat el primer dia de la Festa Major que el festival ha organitzat. La Plaça Catalunya de Girona s'ha omplert de gent per veure un dels al·licients d'aquesta edició: el raper Valtonyc. L'artista mallorquí ha actuat davant d'un públic que l'ha acabat ovacionant, mentre cridava en favor de la llibertat d'expressió.Valtonyc, que si el Tribunal Constitucional no diu el contrari entrarà a presó en els propers dies, ha agraït les mostres de suport, i el fet que des del festival l'hagin convidat. El director de l'Strenes, Xavier Pascual, ha explicat que tot i que inicialment no estava programat, van voler incloure Valtonyc com a mostra de disconformitat per la decisió de condemnar-lo. "Aquest noi entrarà a presó per haver escrit cançons. No s'entén", assenyala Pascual.Juntament amb mallorquí han passat per l'escenari de la Plaça de Catalunya el trio de valencians Pupil·les, La Fundación Tony Manero, que ha presentat el seu últim treball 'Lugares comunes', i les tarragonines Roba Estesa, que han tancat el primer dia de Festa Major del festival. D'altra banda, a l'Auditori de la Mercè hi ha actuat Carmen 113.Dissabte el protagonisme se centrarà només en la Festa Major de l'Strenes i els concerts a la Plaça Catalunya. A la tarda seran els mallorquins Projecte Mut qui arrencaran. Just després serà La Iaia qui pujarà a l'escenari. Aquest serà el darrer concert de la gira 'Tornar a ser tu' que farà el trio osonenc. La nit la tancarà Gertrudis estrenant la gira 'L'últim ball'.


    0 0

    El traductor debuta com a novel·lista amb 'Els estranys', un treball sobre l'enfrontament entre el món del passat i el del futur

    ACN Barcelona.-El traductor Raül Garrigasait (Solsona, 1979) ha comparat la seva novel·la 'Els estranys' (Edicions de 1984) amb l'actualitat política i social catalana i ha apuntat que en el nostre present "hi ha menys violència física però tanta simbòlica com a principis del segle XIX". En el seu debut novel·lístic, Garrigasait aborda l'enfrontament entre el món del passat i el del futur a través d'un jove prussià que arriba a Solsona l'any 1837 en plena Primera Guerra Carlina i s'hi estableix fins a l'ocupació liberal. Premi Òmnium a la Millor Novel·la en català i Premi Llibreter 2017, el treball explora com el protagonista s'entreté durant dies tocant el piano i així estableix una relació amb un metge amant de la música. Entre la comèdia i el drama, el volum es fixa en personatges marginals i analitza la incomprensió que senten els protagonistes respecte el què passa en el seu voltant.

    En declaracions a l'ACN, Garrigasait, ha explicat que tenia "fascinació" per fer entrar en una novel·la "certes" atmosferes, tactes, olors i de centrar-se en la història d'un estranger que travessa els Pirineus amb una idea clara del que ve a fer i a l'hora de la veritat se li enfonsa l'esquema mental amb què arribava. Així, la novel·la persegueix "la perplexitat" en la mirada d'un estranger i l'autor posa en contacte el món romàntic de l'home prussià amb la Solsona d'on és nascut Garrigasait.Garrigasait s'ha interessat per mostrar com els conflictes històrics, sovint amb arrels molt profundes, es poden afrontar amb situacions còmiques. De fet, per l'autor hi ha una barreja de tragèdia i comèdia. "Hi ha escenes que fan riure i d'altres que comences rient i t'acaben produint altres sentiments", ha manifestat. Ficció i realitat Garrigasait va començar a escriure 'Els estranys' amb la intenció de fer una novel·la amb elements d’assaig, però a poc a poc la ficció va anar guanyant importància. A la inversa que el seu assaig 'El gos cosmopolita i dos espècimens més', en què incorporava tècniques procedents de la ficció, aquesta novel·la inclou elements propis de la reflexió i de la història. "Tenia clar que volia que hi hagués elements assagistes. Volia que hi hagués la sensualitat de les idees, amb unes converses entre el protagonista i l'únic amic que fa amb un ambient molt concret i amb idees abstractes", ha apuntat. Canvi de paradigma Garrigasait fa la captura precisa d’un moment de canvi d’època, oferint una visió diferent de la història oficial de la primera guerra carlina. "No m'interessava tant fer una reconstrucció històrica de la Primera Guerra Carlina, però si dels conflictes que hi havia en aquella època. La sensació que el món del passat s'enfrontava amb el del futur", ha expressat. "Hi ha coses que deixen de tenir sentit i d'altres que agafen sentits estranys", ha concretat. Així, les accions de l’oficial prussià es combinen amb les reflexions d’aquest personatge, les quals s’afegeixen a les del metge, que proporciona amb generositat interpretacions sobre la divinitat, l’amistat i la guerra.


    0 0

    L’última obra de Murakami és l’opció de Roger Torrent, les obres 'Per combatre aquesta època’ i 'Enric Prat de la Riba (1870-1917): Pensar i construir una Catalunya per al futur’ són els llibres de Puigdemont i ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’ de Josep Pla és la recomanació d’Inés Arrimadas

    ACN Barcelona.-L’obra guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la i el Premi Llibreter 2017, ‘Els estranys’ (Edicions de 1984) de Raül Garrigasait és, juntament amb ‘Permagel’ (Club Editor) d'Eva Baltasar i l’assaig ‘Bon dia, són les vuit!’ (Destino) d’Antoni Bassas, el llibre preferit entre les personalitats del país aquest Sant Jordi. Amb tot, les opcions per la diada són molt diverses. Així, per exemple, el president del Parlament, Roger Torrent, recomana l’obra 'De què parlo quan parlo de córrer' (Empúries) d’Haruki Murakami. Carles Puigdemont, líder de JxCat, opta per les obres 'Per combatre aquesta època: Dues consideracions urgents sobre el feixisme' (Arcàdia) de Rob Riemen i 'Enric Prat de la Riba (1870-1917): Pensar i construir una Catalunya per al futur' (Ed. Revista de Catalunya), mentre que el líder d’ERC, Oriol Junqueras, escull 'Q' de Wu Ming. Fer-se totes les il·lusions possibles’ (Destino) de Josep Pla és l’opció que tria Inés Arrimadas, presidenta de Cs.

    Novel·la i assajos entre els polítics El president del Parlament, Roger Torrent, recomana 'De què parlo quan parlo de córrer' (Empúries) d’Haruki Murakami, un llibre en què l’autor connecta les sensacions que té quan fa exercici i tot el que comporta el fet de córrer amb la literatura.Carles Puigdemont, líder de JxCat, escull aquest Sant Jordi 'Per combatre aquesta època: Dues consideracions urgents sobre el feixisme' (Arcàdia) de Rob Riemen i 'Enric Prat de la Riba (1870-1917): Pensar i construir una Catalunya per al futur' (Ed. Revista de Catalunya), de diversos autors. De la seva banda, Oriol Junqueras, president d'ERC, recomana 'Q' de Wu Ming, la novel·la d'un col·lectiu d'escriptors italians provinent de la secció bolonyesa del Projecte Luther Blissett (1994-1999).‘Fer-se totes les il·lusions possibles’, de Josep Pla és l’opció que tria Inés Arrimadas, presidenta del grup de Cs, mentre que Miquel Iceta, president del grup del PSC, recomana 'Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona' (Meteora) d'Agustí Pons coincidint amb l'any Capmany.El diputat de la CUP Carles Riera es decanta per l’obra d’un excompany de files, Julià de Jòdar, que aquest any publica 'Els vulnerables' (Comanegra), mentre que Xavier Domènech, president del grup Catalunya en Comú, escull 'Venjaré la teva mort' de Carme Riera (Edicions 62). Finalment, Xavier Garcia Albiol, president del PPC, recomana 'Els pacients del doctor García' (Tusquets) d'Almudena Grandes.Quant als líders de les entitats, Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, recomana aquest Sant Jordi '3 Octubre – 155 reaccions per a una República' (Sic\\Art Edicions) amb fotografies de Ramon Sicart i text d’Agustí Alcoberro, mentre que Jordi Cuixart, president d'Òmnium, escull el premi atorgat per la seva entitat a la millor novel·la publicada en català, 'Els estranys' (Edicions de 1984) de Raül Garrigasait. 'Sobre la libertad' (Tecnos) de John Stuart Mill és l’opció de José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana.Alcaldes i presidents de diputacions L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, opta per la reedició de l’obra ‘Barcelones’ (editat per l'Ajuntament de Barcelona) de Manuel Vázquez Montalbán, trenta anys després de la seva publicació per l’Editorial Empúries, una crònica sobre la ciutat que va escriure l’autor a finals de la dècada dels 80. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, recomana el llibre ‘100 dones, 100 inspiracions creatives’ (Viena Edicions). L’alcalde de Lleida Àngel Ros recomana l’obra ‘Anna Grimm. Memòria mortal’ (Pagès Editors) de l’escriptora Montse Sanjuan i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, recomana 'Comtes. O Res o Reis', una reedició feta per l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), obra de diversos autors, que narra la història dels Comtes d'Urgell.L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, 'Aurora Bertrana' (Ajuntament de Girona), la biografia que Neus Real ha escrit de la filla de Prudenci Bertrana. Pere Vila, president de la Diputació de Girona, 'El regreso del Catón' (Planeta) de Matilde Asensi.L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, comprarà el llibre de Paco Zapater, ‘Del carro a Google’ (Silva Editorial) i el president de la Diputació de Tarragona, recomana la reedició a cura del Pare Josep M. Massot i Muntaner del llibre ‘Vidal i Barraquer, cardenal de la pau’ (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), de Ramon Muntanyola. Finalment, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, escull ‘L’Escamot de la nit serrada’ (Onada Edicions) de Manel Ollé i ‘L’Ebre, relats d’una batalla’ (EbreJocs) d’Ebrejocs.cat i varis autorsEls escriptors opten per la ficcióEl flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Quim Monzó, recomana 'Call me zebra' d'Azareen Van der Vliet Oloomi. L’escriptor Joan-Lluís Lluís, Premi Sant Jordi d’aquest any, es decanta pels clàssics ‘La Ilíiada’ i ‘L'Odissea’ d'Homer.El guanyador del Premi Nadal, Alejandro Palomas, opta per ‘Hachiko, el gos que esperava’ (La Galera) de Lluis Prats mentre que Oriol Nel·lo, que es va emportar el Premi Prudenci Bertrana, proposa ‘El gegant enterrat’ (Anagrama) de Kazuo Ishiguro. De la seva banda, el guanyador del Premi Òmnium a la Millor Novel·la i el Premi Llibreter 2017, Raül Garrigasait, escull ‘Gilead’ (Edicions de 1984) de Marylinne Robinson i Antoni Bassas, guanyador del Premi Pla, recomana un altre premiat, Joan-Lluís Lluís, amb l’obra ‘Jo soc aquell que va matar Franco’ (Proa). Najat El Hachmi prefereix ‘Permagel’ (Club Editor) d'Eva Baltasar i ‘Tots els contes’ (Club Editor) de Caterina Albert.El món de la música Precisament la primera novel·la d’Eva Baltasar és l’opció també del líder de Mishima, David Carabén, i del cantautor Joan Miquel Oliver, mentre que Quimi Portet aposta per ‘Bon dia, són les vuit!’ (Destino) del periodista Antoni Bassas. De la seva banda, Maria Arnal comprarà ‘Las niñas prodigio’ (Fulgencio Pimentel) de Sabina Urraca Els Catarres també han explicat les seves preferències per Sant Jordi: Jan Riera-Prats proposa 'En el nom de la rosa' (Grup 62) d'Umberto Eco; Èric Vergés, 'El Cártel' (RBA) de Don Winslow, i Roser Cruells, 'L'Univers a les teves mans' (Ediciones del Serbal) de Josep Escaramís. Per la seva banda, el cantant i líder de Gossos, Natxo Tarrés, recomana el llibre 'La dona que no sabia plorar' (Columna), del periodista Gaspar Hernández. L'actor manresà Miki Esparbé opta per 'Dasha – Un poema de amor', de Ben Brooks, i editat per Blackie Books.Novel·les entre els directors de les institucions culturals El director del TNC, Xavier Albertí, ha citat a 'Manera negra' (Edicions 62) de Narcís Comadira. El director teatral i de la companyia La Perla 29, Oriol Broggi, ha recomanat 'Bodas de Sangre: Apunts i cançons de Joan Garriga' (Godall Edicions) de Joan Garriga; l'actriu Maria Rodríguez, 'La comedia humana' (Editorial Acantilado) de William Saroyan, i els actors Pol Lòpez, 'Era' (La BreuEdicions) de Jaume Pons Alorda i Roger Coma, 'Rates' (Rata) de Julio César Pérez. Salvador Sunyer, director del Festival Temporada Alta, en vol recomanar dos: 'Ciutat princesa' (Galàxia Gutenberg) de Marina Garcés i 'Tots els contes – 1' (Club Editor) de Caterina Albert. Pere Camps, director del Barnasants, escull 'Honrarás a tu padre y a tu madre' (Anagrama) de Cristina Fallarás. Per la seva part, Pepe Serra, director del MNAC, aposta per 'Les possessions' (Anagrama) de Llucia Ramis i el director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, 'Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres' (Galaxia Gutenberg) de Josep Massot. Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, opta per 'Vestides per a un ball a la neu' (Galaxia Gutenberg) de Monika Zgustova. Joan Oller, el director general del Palau de la Música, proposa 'Femení i singular' (Editorial Huygens) de Victòria Palma i la presidenta de l'entitat cultural Mariona Carulla, 'Història Musical del Palau, 1908-2018' (Editorial Huygens), en el qual Pere Andreu Jariod n'és l’autor principal. Finalment, Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull, adquirirà un exemplar de ‘Cap al cel obert’ (Destino) de Carme Riera i ‘Death in Spring’, traducció a l’anglès de La mort i la primavera de Rodoreda que acaba d’editar Penguin al Regne Unit.També han fet les seves recomanacions alguns dels actors del muntatge 'El sistema solar' com Nausicaa Bonnin que proposa 'Morder la manzana' (Planeta) de Leticia Dolera, Guillermo Toledo, 'La conquista del pan' (La Malatesta Editorial) de Piotr Kropotkin i Aina Clotet, que recomana 'Quiéreme siempre' (Planeta) de Nuria Gago. La dibuixant i ninotaire vigatana Pilarín Bayés recomana l'assaig 'Les clavegueres de l'Estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya ' (Catedral), del biòleg i guionista Jaume Grau, mentre que el xef triestrellat Joan Roca recomana 'La Natura expuesta'(Seix Barral) d'Erri De Luca.Sanchis opta per la novel·la d’Alzamora i Gordillo per l’assaig de BassasEl director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, comprarà ‘Bon dia, són les vuit!’ (Destino), mentre que el director de Televisió de Catalunya, Vicent Sanchis, recomana ‘La netedat’ (Proa) de Sebastià Alzamora. El periodista Xavier Coral adquirirà ‘El risc més gran’ (Ara Llibres) de la Laura Piñol.Opcions dels sindicats i presidents de bancs i patronalsEl secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, tria per Sant Jordi el llibre ‘La dona justa’ (Edicions 62) de Sándor Márai, mentre que el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ‘La caixa negra’ (RBA) de Michael Connelly en homenatge a Paco Camarasa de la Llibreria Negra i Criminal, traspassat recentment.El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, escull ‘Origen’ de Dan Brown; el president de PIMEC, Josep González, ‘Homo Deus: una breu història del demà’ (Edicions 62) de Yuval Noah Harari; Antoni Abad de la CECOT per Sant Jordi 2018 es decanta ‘Bon dia, són les vuit’ (Proa) d’Antoni Bassas i ‘La mà que prenia la meva’ (L’Altra editorial) de Maggie O’Farrell. Per Jordi Gual, president de CaixaBank, escull la reedició del llibre ‘Combat de nit’ (Campana) de Josep M. Espinàs i el president de Caixa d’Enginyers, Josep Oriol Sala, ‘La singularidad está cerca (Cuando los humanos transcendemos la biología)’ de Ray Kurzweil. ‘Enriquéceme despacio, que tengo prisa. Cómo ahorrar y sacar mayor partido a tu dinero’ (Tusquets) de Carles Tusquets és el llibre escollit pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. Finalment, el president del Grup Bon Preu, Joan Font, recomana el llibre 'Cartes a Mahalta' (Club Editor) de Màrius Torres i Mercè Figueres.Les opcions literàries al món judicial El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, recomana per Sant Jordi 'La sociedad abierta y sus enemigos' (Paidós) de Karl R. Popper. En canvi, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, regalarà 'El temps de les cireres' (Edicions 62) de Montserrat Roig; 'Calle Este-Oeste' (Anagrama) de Philippe Sands; i 'Limónov', (Anagrama) d'Emmanuel Carrère. Així mateix, Bañeres vol que li regalin 'Barcelona, una discussió entranyable' (Grup 62) de Josep Pla; 'Una pantera en el sótano' (Editorial DeBolsillo) de Amos Oz; i 'Justicias, agentes y jurisdicciones; de la monarquía hispánica a les estados nacionales (España y América, siglos XVI-XIX)' de Elisa Caselli. L’advocat Andreu Van den Eynde tria per la diada 'Cosas que los nietos deberían saber' (Blackie Books) de Mark Oliver Everett. En canvi, el cap dels Mossos, Ferran López, es decanta per 'Tierra de campos' (Anagrama) de David Trueba.El cardenal Joan Josep Omella escull 'Déu és jove. Una conversa del papa Francesc amb Thomas Leoncini' (Columna) i el pare Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha optat pel llibre 'Francesc d'Assís, profeta de l'extrem' (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), de Suzanne Giusepi Testut. De la seva banda, la monja dominicana i activista social manresana Sor Lucía Caram recomana el nou llibre de Pilar Rahola, 'S.O.S Cristians' (Grup 62). Els llibres en el sector de l'educació, la sanitat i l'activismeL'activista Òscar Camps escull 'Relats solidaris de l'esport' (Taller de Composturas), en què diversos periodistes de Catalunya i Madrid escriuen un llibre amb històries i anècdotes basades en diferents esdeveniments esportius. De la seva banda, Antoni Trilla, metge epidemiòleg de l'Hospital Clínic, recomana 'Progreso' (Deusto) de Johan Norberg. Josep Tabernero, director del VHIO i cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, recomana 'La força d'un destí' (Columna) de Martí Gironell. El portaveu d'USTEC-STEs, Ramon Font, adquirirà 'Dies que duraran anys' (Ara Llibres) del fotoperiodista Jordi Borràs, mentre que Belén Tascón, presidenta de Fapac, tria 'Ciutat princesa' (Galaxia Gutenberg) de Marina Garcés. 'El primer ball' (Pagès Editors) d'Anna Gurguí Ratera –besnéta de Mercè Rodoreda- és l’opció de Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.


    0 0

    Alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i Reus converteixen 20.000 llibres en desús en material creatiu

    ACN Vila-seca.-Vila-seca ja està impregnada de l’esperit de Sant Jordi. Un any més, el centre històric del municipi llueix diverses intervencions artístiques emmarcades en el projecte urbà ‘Efímera. Art al carrer’, que dona una segona vida a llibres obsolets i en desús. Els encarregats de transformar els llibres en escultures efímeres i espais urbans són els alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i Reus. En aquesta tercera edició, que s’allargarà fins dimarts, s’han utilitzat més de 20.000 llibres, cedits per veïns i institucions. Als carrers, es pot veure una espiral feta amb més de 2.000 llibres que representa la immersió en la lectura dels aficionats, una pluja de llibres o un temple de lectura. D’altra banda, el carrer Major és l'escenari de la representació, només amb tendals translúcids de colors, de la llegenda de Sant Jordi.

    Els alumnes de l’EADT a Tarragona han creat fins a sis escultures de llibres que es poden veure a l’espai de les Peixateries Velles, a la plaça de l’Església, a la plaça de Voltes, al portal Sant Antoni, a la plaça d’Estudi i a la rambla Catalunya. D’altra banda, els alumnes de l’EADT a Reus s’han ocupat de transformar espais urbans al carrer Major, al carrer Verge de la Pineda i al centre històric.La proposta de l’Escola d’Art, dirigida a tots els alumnes, té com a premissa treballar amb el llibre com a concepte o com a material constructiu. Vanessa Hernández, professora del centre a Tarragona, explica que els alumnes fan maquetes i esbossos dels seus projectes i que, finalment, es presenten a l’Ajuntament de Vila-seca, responsable d’escollir les sis propostes que es converteixen en realitat. Aquesta és la tercera edició d’Efímera i, tot i així, les propostes que presenten els alumnes són diferents cada any i molt creatives. “Es veu que la creativitat no s’esgota i que amb el mateix recurs, els llibres, es poden fer infinitat de treballs molt creatius”, ha explicat la professora, que afirma que els veïns del municipi s’acosten a les intervencions per interactuar-hi i que ja és una manera “de veure com s’acosta Sant Jordi” i, alhora, viure la diada d’una manera diferent.Les propostesUna de les intervencions que ocupa un espai més gran al municipi és la de la plaça de l’Estudi. La creadora, Angie Jo, ha projectat, inspirada en l’escultor minimalista Richard Serra, una espiral feta amb més de 2.000 llibres. L’obra, amb el nom ‘Immersió’, busca crear reflexió de què significa la lectura per als lectors. “Invito a la gent que passegi a la plaça a entrar a l’espiral, que és el mateix que fan els llibres amb nosaltres: crear un món i un efecte màgic”, ha detallat. En un primer moment, aquest projecte estava pensat de fer en 3D, però finalment s’ha hagut de quedar a nivell de terra per la curta duració de la intervenció, pel lloc i per seguretat.A Rambla Catalunya, l’estudiant Andrea Valiente ha projectat un ‘Temple de la Cultura’ amb la reutilització de llibres vells, descatalogats o trencats, destinats a ser cremats o llençats. “La idea era crear un espai amb un moment per la lectura i perquè aquests llibres es tornin a fer servir”, ha explicat. Així, el visitant s’endinsarà en “una mena de temple dedicat al moment de la lectura”, una caseta plena de pàgines de llibres i d’altres volums penjats de les parets que també es poden fullejar.A l’espai de les Peixateries Velles, també hi ha una intervenció molt vistosa, ‘Plouen Llibres’, on s’han penjat diversos paraigües de colors i, a un nivell inferior, llibres. La proposta transmet que els llibres representen un indret per refugiar-se del món exterior. A la plaça de l’Església, es mostra una obra que representa la censura aplicada al llibre. L’autor ha seleccionat les 11 cremes de llibres més devastadores de les quals hi ha constància per fer un homenatge al saber i a la memòria històrica universal.A la plaça de les Voltes, l’obra s’inspira en el mite de la caixa de Pandora, on es tanca tot el mal del món. L’autor fa un símil amb els llibres, els quals la classe poderosa i culta els ha temut perquè aquests poguessin incitar al pensament. Al Portal de Sant Antoni, l’escultura convida a travessar les cortines de paraules per gaudir de la sensació de les paraules travessant el cos, de la vaporositat dels folis a l’aire i de l’olor de la cultura.Pel que fa al disseny d’espais, a càrrec dels alumnes del centre de Reus, s’ha transformat el carrer Major perquè convertir-lo en una llegenda de Sant Jordi abstracta. Així, s’han instal·lat uns tendals translúcids de colors, des de la plaça de l’Església fins a la plaça de les Voltes, que representen la llegenda. En Pol Martínez, un dels alumnes que hi intervé, ha explicat que el recorregut s’inicia amb bandes grogues i roges que simbolitzen la senyera, es continua amb uns tendals en lila, en representació de la princesa; seguit d’unes tires triangulars de color verd que volen ser el drac. Finalment, apareixen unes bandes de color blau per representar el cavaller i el carrer s’acaba tenyint de vermell, com taques de sang i roses, explicant el final de la història.Una altra proposta d’espais es troba al carrer Verge de la Pineda, on es proposa “endinsar-se en un món imaginari”. Dos plafons representen els paisatges de la Caputxeta Vermella i el Flautista d’Hamelín, i tothom que ho desitgi pot fer-se una fotografia com si fos un d’aquests personatges i compartir-la a la xarxa utilitzant el hashtag #DinsDelConte. Finalment, en diversos punts del centre històric, els artistes s’han inspirat amb una història que expliquen a través de diferents espais urbans, des de la plaça de l’Església, el carrer de Sant Josep, el carrer de la Verge de la Pineda i el carrer de Tarragona. Els curiosos poden seguir el fil de la història fent aquest recorregut en l’ordre marcat pels artistes.


    0 0

    Les obres de reparació a l'interior del temple començaran la setmana que ve i durant almenys quinze dies les misses es traslladaran al local social

    ACN Algerri.-L'Ajuntament d'Algerri (Noguera) ha clausurat l'església de Nostra Senyora de la Purificació arran d'un informe del departament de Cultura que alerta de les importants esquerdes que presenta el temple i i del seu mal estat de conservació, segons avança aquest dissabte el diari Segre i ha confirmat a l'ACN l'alcalde, Miquel Plensa. S'han detectat desperfectes tant dins de l'església com a la façana principal, on hi ha hagut petits despreniments, i per això s'ha instal·lat una tanca a tot el voltant. Segons fonts del Bisbat, les obres de reparació a l'interior del temple començaran dijous vinent i durant almenys quinze dies les misses es traslladaran al local social.

    L'alcalde d'Algerri ha confirmat que dilluns passat van rebre l'informe del departament de Cultura arran d'una visita que els tècnics van fer al municipi el 6 d'abril on es demanava que el temple es tanqués "immediatament". Plensa ha explicat que les obres per reparar les esquerdes i protegir revestiments i elements ornamentals dins de l'església són les més urgents per tal que es pugui reobrir en dues setmanes i s'hi puguin celebrar les confirmacions previstes. Al temple, però, s'hi haurà d'entrar per una porta lateral ja que la tanca que impedeix l'accés per la façana principal no es retirarà. En aquest cas cal fer un estudi més exhaustiu de les actuacions que s'hi hauran de dur a terme, que seran de més envergadura. "La tanca no es traurà fins que la façana no sigui reparada", ha assegurat". De fet, el canceller del Bisbat de Lleida, Víctor Manuel Espinosa, ha explicat que fa temps que s'estan analitzant els moviments del subsòl que afecten l'estructura i fa que perillin els revestiments de l'església. Aquests estudis amb georadars continuaran però, segons Espinosa, els treballs que començaran dijous vinent supervisats per un arquitecte expert en estructures "no són gaire complexos" ja que es tracta, sobretot, d'actuar sobre els elements ornamentals per evitar despreniments. El promotor de les obres és el Bisbat i encara no té el pressupost dels treballs.Pel que fa a l'actuació futura a la façana, l'alcalde ja preveu que serà una obra "molt costosa econòmicament" i per això confia que també hi puguin aportar-hi diners, a banda del Bisbat, la Generalitat i la Diputació.La d'Algerri no és la primera església lleidatana que tanca per problemes estructurals. El cas més greu va ser el de Rosselló, on va caure el campanar el gener del 2016, però també hi ha hagut problemes similars a Almenar i la Granja d’Escarp.


    0 0

    Les obres de reparació a l'interior del temple començaran la setmana que ve i durant almenys quinze dies les misses es traslladaran al local social

    ACN Algerri.-L'Ajuntament d'Algerri (Noguera) ha clausurat l'església de Nostra Senyora de la Purificació arran d'un informe del departament de Cultura que alerta de les importants esquerdes que presenta el temple i i del seu mal estat de conservació, segons avança aquest dissabte el diari Segre i ha confirmat a l'ACN l'alcalde, Miquel Plensa. S'han detectat desperfectes tant dins de l'església com a la façana principal, on hi ha hagut petits despreniments, i per això s'ha instal·lat una tanca a tot el voltant. Segons fonts del Bisbat, les obres de reparació a l'interior del temple començaran dijous vinent i durant almenys quinze dies les misses es traslladaran al local social.

    L'alcalde d'Algerri ha confirmat que dilluns passat van rebre l'informe del departament de Cultura arran d'una visita que els tècnics van fer al municipi el 6 d'abril on es demanava que el temple es tanqués "immediatament". Plensa ha explicat que les obres per reparar les esquerdes i protegir revestiments i elements ornamentals dins de l'església són les més urgents per tal que es pugui reobrir en dues setmanes i s'hi puguin celebrar les confirmacions previstes. Al temple, però, s'hi haurà d'entrar per una porta lateral ja que la tanca que impedeix l'accés per la façana principal no es retirarà. En aquest cas cal fer un estudi més exhaustiu de les actuacions que s'hi hauran de dur a terme, que seran de més envergadura. "La tanca no es traurà fins que la façana no sigui reparada", ha assegurat". De fet, el canceller del Bisbat de Lleida, Víctor Manuel Espinosa, ha explicat que fa temps que s'estan analitzant els moviments del subsòl que afecten l'estructura i fa que perillin els revestiments de l'església. Aquests estudis amb georadars continuaran però, segons Espinosa, els treballs que començaran dijous vinent supervisats per un arquitecte expert en estructures "no són gaire complexos" ja que es tracta, sobretot, d'actuar sobre els elements ornamentals per evitar despreniments. El promotor de les obres és el Bisbat i encara no té el pressupost dels treballs.Pel que fa a l'actuació futura a la façana, l'alcalde ja preveu que serà una obra "molt costosa econòmicament" i per això confia que també hi puguin aportar-hi diners, a banda del Bisbat, la Generalitat i la Diputació.La d'Algerri no és la primera església lleidatana que tanca per problemes estructurals. El cas més greu va ser el de Rosselló, on va caure el campanar el gener del 2016, però també hi ha hagut problemes similars a Almenar i la Granja d’Escarp.


    0 0

    També se li vol reconèixer la seva aportació a la cultura catalana per una llarga i compromesa trajectòria professional

    ACN Lleida.-Lleida té des d'aquest dissabte un carrer dedicat a l'actor i activista Jordi Dauder, fidel col·laborador des dels inicis de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que fa 24 que se celebra cada abril a la capital del Segrià. El de Lleida és el primer carrer que porta el nom de Dauder i està ubicat al barri de Montserrat, a la zona d'expansió de la ciutat cap a la carretera d'Osca.Amb aquest homenatge també se li reconeix el seu compromís amb la ciutat i la seva aportació a la cultura catalana per una llarga i compromesa trajectòria professional. El cineasta, que va morir el 16 de setembre del 2011 amb 73 anys, també dona nom a un dels premis honorífics del certamen, el que reconeix la Creativitat en el Cinema Català i que aquest any ha rebut la directora i actriu Sílvia Munt.

    Jordi Dauder passa a formar part del nomenclàtor de la ciutat de Lleida, on va estar molt vinculat per la seva relació amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà. Va ser 15 anys adjunt a la direcció del certamen i també va fer el primer pregó de les Festes de la Tardor el 2009. A l'estrena del carrer hi ha assistit la tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, i el director de la Mostra, Juan Ferrer, entre altres amics i col·laboradors del festival.Jordi Dauder va néixer a Badalona el 5 de març del 1938 i va morir a Madrid el 16 de setembre del 2011. A banda del seu vessant com a actor i escriptor, també va ser un compromès activista d'esquerres. Va actuar al teatre, al cinema i a la televisió. El seu paper protagonista a la sèrie 'Nissaga de Poder' de TV3 als anys 90 li va reportar una gran popularitat a Catalunya.Va rebre diversos premis, entre els quals el Gaudí d'Honor que li va concedir l'Acadèmia del Cinema Català just l'any que va morir. També va rebre, entre d'altres, el Gaudi a la Millor Interpretació Masculina Principal per 'Azaña' el 2009 i el Goya al Millor Actor Secundari, també el 2009, per 'Camino'.L'acte d'inauguració del carrer s'ha fet en el marc de la 24a Mostra de Cinema Llatinoamericà, que es va inaugurar aquest divendres al vespre amb l'entrega dels premis honorífics d'aquesta edició, l'espectacle musical 'Cinematango' (un show en viu on un quintet de músics van interpretar temes composats pel compositor Osvaldo Montes per a pel·lícules llatinoamericanes), i la projecció de quatre curtmetratges a concurs. Fins divendres que ve, 27 d'abril, es projectaran 43 produccions de 12 països. Enguany competeixen a les seccions oficials 10 llargmetratges i 10 curtmetratges, i 8 documentals.


    0 0

    En la 31a edició de la Setmana Medieval, s'estrena el campament de poble i es reprogramen les Corts Catalanes de 1414 amb una visió de país

    ACN Montblanc.-Els carrers de Montblanc han tornat a l'època medieval. La 31a edició de la Setmana Medieval va arrencar divendres a la tarda i s'allargarà fins al 29 d'abril. L'esdeveniment suposa tot un impacte econòmic i turístic per la població: "és el nostre aparador", ha apuntat l'alcalde, Josep Andreu. "No tan sols es projecta Sant Jordi aquests dies, sinó que deixa un ressò per a la resta de l'any i molts ens assimilen com la vila de Sant Jordi o la vila medieval per excel·lència de Catalunya", ha afegit. Entre les novetats destaca el campament de poble, al costat de la muralla i conjuntament amb el de cavallers, on es mostra l'activitat més quotidiana. Enguany també es recuperen les Corts Catalanes de 1414, que clouran la festa el 29 d'abril amb l'entrega de l'espasa d'honor de l'Associació Medieval a Jordi Cuixart, que recollirà la seva parella, Txell Bonet. L'acte estrella de la programació d'aquest cap de setmana és la representació de la Llegenda de Sant Jordi.


    0 0

    Obté els premis a millor pel·lícula, direcció i actriu, i el jurat també guardona 'Amb el vent' de Meritxell Colell

    ACN Barcelona.-Els film català 'Les distàncies' d'Elena Trapé ha estat el gran triomfador del Festival de cinema de Màlaga 2018 en la categoria de llargmetratges amb els premis a millor pel·lícula, direcció i actriu exaequo. Si fa un any 'Estiu 1993' de Carla Simón es va endur la Bisnaga d'Or, aquest cop ha estat una altra peça catalana la més distingida. El jurat ha valorat una història que narra el desencant inesperat d'un grup d'amics que es retroben a Berlín, entre els quals hi ha Alexandra Jiménez, premi a millor actriu exaequo amb Valeria Bertuccelli per 'The Queen of Fear'. Per la seva banda, la catalana 'Amb el vent' de Meritxell Colell' ha obtingut el màxim reconeixement en la secció Zonazine, dedicada als projectes més creatius.

    Javier rey per 'Sin fin' ha estat distingit com a millor actor, mentre que la millor pel·lícula Iberoamericana ha estat 'Benzinho' de Gustavo Pizzi. En la secció de documentals, el guardó ha estat per 'Ainhioa ya no soy esa' de la xilena Carolina Astudillo, resident a Barcelona.En l'apartat de curtmetratges, 'Improvisaciones de una ardilla' de Virginia García del Pino ha guanyat en la modalitat documental, mentre que entre les peces de ficció el premi estat per 'La última virgen' de Bàrbara Ferré.El Festival de Cinema de Màlaga clausurarà la seva vint-i-unena edició aquest diumenge, i el cinema català hi ha deixat de nou la seva empremta en més de 35 produccions. El certamen també ha homenatjat el director Juan Antonio Bayona i l'actriu Mònica Randall.


    0 0

    També se li vol reconèixer el seu compromís amb la ciutat i la seva aportació a la cultura catalana per una llarga i compromesa trajectòria professional

    ACN Lleida.-Lleida té des d'aquest dissabte un carrer dedicat a l'actor i activista Jordi Dauder, fidel col·laborador des dels inicis de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que fa 24 que se celebra cada abril a la capital del Segrià. El de Lleida és el primer carrer que porta el nom de Dauder i està ubicat al barri de Montserrat, a la zona d'expansió de la ciutat cap a la carretera d'Osca. Amb aquest homenatge també se li reconeix el seu compromís amb la ciutat i la seva aportació a la cultura catalana per una llarga i compromesa trajectòria professional. El cineasta, que va morir el 16 de setembre del 2011 amb 73 anys, també dona nom a un dels premis honorífics del certamen, el que reconeix la Creativitat en el Cinema Català i que aquest any ha rebut la directora i actriu Sílvia Munt.

    (S'han afegit declaracions de la tinent d'alcalde Montse Parra i el director de la Mostra Juan Ferrer)Jordi Dauder passa a formar part del nomenclàtor de la ciutat de Lleida, on va estar molt vinculat per la seva relació amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà. Va ser 15 anys adjunt a la direcció del certamen i també va fer el primer pregó de les Festes de la Tardor el 2009. A l'estrena del carrer hi ha assistit la tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, i el director de la Mostra, Juan Ferrer, entre altres amics i col·laboradors del festival.Parra ha elogiat l'aportació de Dauder a la vida cultural i social de Lleida. Ha destacat que "era una persona extremadament generosa que des del primer moment es va bolcar amb la Mostra”. A més, Parra ha recordat que precisament Dauder va ser el primer pregoner que van tenir les Festes de Tardor de la ciutat. “Davant la generositat de Dauder amb la vida intel·lectual i cultural de la ciutat, què menys que dedicar-li un carrer”, ha expressat Parra.El director de la Mostra, Juan Ferrer, ha destacat que la vinculació de Dauder amb el certamen va suposar un "impuls" i una "empenta" per a la Mostra, sobretot pel seu interès a "agermanar el cinema català i el llatinoamericà i l'ha recordat com una persona "molt combativa i amb molts ganes de fer coses en l'àmbit cultural". També ha dit de Jordi Dauder que "ha estat un dels majors actius culturals que ha donat el nostre país, una persona vinculada a les terres de Lleida, fins al punt de convertir-se, segons les seves pròpies paraules, en un ambaixador cultural de la ciutat”. Ferrer també ha recalcat que és positiu que es dediquin carrers a referents del món de la cultura "perquè és la gent que ens dona més, ens fan pensar i reflexionar".A més, en la línia de la vinculació de l'actor amb la ciutat, cal recordar que Dauder va posar la seva veu al documental 'El braç de les fúries', sobre el bombardeig al Liceu Escolar de Lleida. Per la seva part, la Mostra va col·laborar activament en el documental Jordi Dauder, la revolució pendent, d’Antoni Verdaguer, un treball que va aconseguir el Premi Gaudí de l'Acadèmia de Cinema Català, de la qual era Membre d’Honor. "Per tot això, celebrem la inauguració d'un carrer de la ciutat al seu nom, a un home de cultura, en senyal de profund agraïment pel seu vincle amb Lleida", ha afegit Ferrer.Jordi Dauder va néixer a Badalona el 5 de març del 1938 i va morir a Madrid el 16 de setembre del 2011. A banda del seu vessant com a actor i escriptor, també va ser un compromès activista d'esquerres. Va actuar al teatre, al cinema i a la televisió. El seu paper protagonista a la sèrie 'Nissaga de Poder' de TV3 als anys 90 li va reportar una gran popularitat a Catalunya.Va rebre diversos premis, entre els quals el Gaudí d'Honor que li va concedir l'Acadèmia del Cinema Català just l'any que va morir. També va rebre, entre d'altres, el Gaudi a la Millor Interpretació Masculina Principal per 'Azaña' el 2009 i el Goya al Millor Actor Secundari, també el 2009, per 'Camino'.L'acte d'inauguració del carrer s'ha fet en el marc de la 24a Mostra de Cinema Llatinoamericà, que es va inaugurar aquest divendres al vespre amb l'entrega dels premis honorífics d'aquesta edició, l'espectacle musical 'Cinematango' (un show en viu on un quintet de músics van interpretar temes composats pel compositor Osvaldo Montes per a pel·lícules llatinoamericanes), i la projecció de quatre curtmetratges a concurs. Fins divendres que ve, 27 d'abril, es projectaran 43 produccions de 12 països. Enguany competeixen a les seccions oficials 10 llargmetratges i 10 curtmetratges, i 8 documentals.


    0 0

    En la 31a edició de la Setmana Medieval, s'estrena el campament de poble i es reprogramen les Corts Catalanes de 1414 amb una visió de país

    ACN Montblanc.-Els carrers de Montblanc han tornat a l'època medieval. La 31a edició de la Setmana Medieval va arrencar divendres a la tarda i s'allargarà fins al 29 d'abril. L'esdeveniment suposa tot un impacte econòmic i turístic per la població: "és el nostre aparador", ha apuntat l'alcalde, Josep Andreu. "No tan sols es projecta Sant Jordi aquests dies, sinó que deixa un ressò per a la resta de l'any i molts ens assimilen com la vila de Sant Jordi o la vila medieval per excel·lència de Catalunya", ha afegit. Entre les novetats destaca el campament de poble, al costat de la muralla i conjuntament amb el de cavallers, on es mostra l'activitat més quotidiana. Enguany també es recuperen les Corts Catalanes de 1414, que clouran la festa el 29 d'abril amb l'entrega de l'espasa d'honor de l'Associació Medieval a Jordi Cuixart, que recollirà la seva parella, Txell Bonet. L'acte estrella de la programació d'aquest cap de setmana és la representació de la Llegenda de Sant Jordi.

    La festa recuperada de les Corts Catalanes de 1414 servirà de cloenda, el 29 d’abril, i “convidarà a pensar en el moment actual que viu el país”, segons ha explicat el president de l’Associació, Joan López. Les Corts Catalanes de 1414 van tenir lloc a Montblanc després del Compromís de Casp i amb el nou rei castellà Ferran d’Antequera presidint-les, i van quedar sense acord. L’espectacle, que tindrà lloc a l’església de Sant Maria, representa un moment decisiu de la història de Catalunya. D’altra banda, el campament del poble, on es poden veure les activitats més quotidianes i també descobrir altres curiositats, com què menjaven o a què jugaven els nens. Aquest espai permet posar en valor la feina dels veïns que es vesteixen de poble de manera habitual. En aquesta zona, junt amb l’espai de l’escola cavalleresca, es manté la mostra d’oficis artesans.La 31a edició compta amb una alta participació i amb actes amb desenes de figurants. De fet, hi ha hagut tanta participació que l’Associació ha hagut de fer gestions per “trobar un encaix per alguns participants” dins d’alguns dels col·lectius de la festa. Tot plegat, un any després de celebrar el trentè aniversari, que ha servit per “renovar el compromís de la gent” amb la festa, segons López.El tret de sortida a la Setmana Medieval es va fer divendres, amb un pregó d’Empar Moliner, que va versar l’actualitat política amb la llegenda de Sant Jordi. Una de les activitats programades amb més demanda és la representació de la llegenda de Sant Jordi, que ofereix dos passis aquest dissabte a les 21 hores i a les 23 hores. L’any passat va debutar el nou drac, de més de vuit metres de llarg, i el ritme de venda d’entrades va ser accelerat. Tot i això, enguany també s’han exhaurit, almenys, les del primer passi. De cara el cap de setmana que ve, el pol d’atracció serà el Torneig Medieval Nocturn, pel qual ja s’estan venent entrades a bon ritme. A causa de la proximitat amb la Diada, aquest cap de setmana serà el més multitudinari de visitants. Després de dos anys en què Sant Jordi havia caigut en dissabte i en diumenge, ara els montblanquins “recuperaran la normalitat”, segons el president de l’associació. “Ens agrada molt que ens visitin, però aquesta Diada serà per nosaltres”, ha comentat López, que reconeix que quan la Diada cau en dissabte o diumenge, l’afluència és massiva.Pintades a MontblancLa Setmana Medieval ha començat després que divendres es denunciessin unes pintades a la muralla i diverses parets i façanes d’edificis monumentals del nucli històric. En concret, a les pintades, que ja investiguen els Mossos d’Esquadra, es fa referència a diverses qüestions, de manera inconnexa, com missatges suposadament anarquistes o feministes, símbols satànics, contra les muralles i oposant-se al turisme. Totes ja van ser esborrades divendres.L’Ajuntament de Montblanc, que va denunciar l’atac, ha lamentat l’episodi i, just a l’inici de la Setmana Medieval, quan el municipi rep milers de visitants, ha afirmat que “si algú està contra en turisme té tots els canals per dir-ho però no fent bretolades com malmetre el patrimoni artístic de Montblanc”. “Montblanc no es mereix que hi hagi gent tan brètola que demostri aquesta falta de cultura”, ha etzibat.D’altra banda, el president de l’Associació Medieval, Joan López, ha afirmat que des de l’entitat no se senten interpel·lats amb les pintades, “que no tenen cap mena de coherència” i que són “una barreja de reivindicacions sense cap sentit”. López ha denunciat l’acció que “ha malmès el patrimoni i s’han pintat elements catalogats”. “Gràcies al patrimoni de Montblanc la Setmana Medieval existeix i podem fer festa cada any”, ha dit.


    0 0

    L'AELC declina assistir a la reunió en què l'Asociación Española de Críticos Literarios anuncia els premis per protestar per la "manca de llibertat d'expressió a tot l'Estat"

    ACN Barcelona.-Zoraida Burgos ha estat guardonada en la categoria de poesia del Premi de la Crítica Catalana per 'Convivència d'aigües '(LaBreu Edicions), i Maria Guasch ha rebut el de narrativa per 'Els fills de Llacuna Park' (L'Altra Editorial). Aquests guardons, que s'entregaran el 2 de maig en una gala a la Biblioteca de Catalunya, estan coordinats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc dels Premis de la Crítica Espanyola. Enguany, l'AELC ha anunciat, a través d'un comunicat, que per primera vegada els representants de la crítica catalana han declinat assistir a la reunió en la qual l'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat els premis "com a mostra enèrgica de protesta per la manca de llibertat d'expressió a tot l'Estat i per reivindicar el compromís de l'escriptura amb aquestes llibertats".

    Segons el jurat del guardó, la novel·la 'Els fills de Llacuna Park' té "una narrativa subtil i un llenguatge proper, sense edulcorants, Guasch presenta una obra a la vegada enigmàtica i seductora, on la insatisfacció, el buit i la inèrcia del sense sentit batega en tots i cadascun dels personatges". Aquesta és la tercera d'aquesta escriptora nascuda a Begues el 1983. Anteriorment havia publicat 'La neu fosa' (2013) i 'Olor de clor', premi Nou Talent Fnac 2014. Per l'autora, el premi suposa "el reconeixement a uns personatges, a una història, a un tipus de relat i d'escriptura que han nascut en absoluta llibertat, sense tenir en compte modes ni tendències".La protagonista de 'Els fills de Llacuna Park' és la Clara, una jove que viu a casa del germà, la cunyada i el seu fill, i temporalment ensenya llengua en una presó. De fet, l'atmosfera penitenciària sembla atrapar tots els personatges, que no aconsegueixen escapar de les lloses que carreguen.En la categoria de poesia, el jurat ha qualificat ' Convivència d'aigües' (LaBreu) "d'obra d'art commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida". "Els seus poemes donen fe de l'evolució d'una veu insòlita però ben reconeixible des de l'ímpetu dels primers versos fins a l'equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges".L'autora de 'Convivència d'aigües', Zoraida Burgos, és una tortosina que ha exercit principalment de bibliotecària. La seva trajectòria com a escriptora va començar el 1970 amb el premi Màrius Torres pel llibre 'D'amors, d'enyors i d'altres coses. El 2013 va representar la paraula poètica en la celebració del Dia Mundial de la Poesia. El 2017 La Breu Edicions publica tota la seva obra amb el títol 'Convivència d'aigües', que inclou 'L'obsessió de les dunes (1994), conjunt de proses que va rebre el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler, i diversos poemes inèdits.Per Zoraida Burgos aquest premi "representa un honor inesperat" que agraeix des de la seva "perifèria de les Terres del Sud". L'autora ha dit que li arriba "en un moment de calma i silenci, i de responsabilitat".Els Premis de la Crítica Espanyola reconeixen les millors obres de narrativa i poesia publicades durant l'any anterior en cadascuna de les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, i s'atorguen des del 1956.


    0 0

    Desenes d'activitats per a totes les edats han complementat l'oferta musical encapçalada per artistes com Brodas Bros, La iaia o The Pinker Tones

    ACN Barcelona.-El Poble Espanyol de Barcelona s'ha omplert aquest dissabte de gom a gom per acollir una edició més del Minimúsica, el festival per a tota la família que permet acostar la música als més petits des d'un punt de vista lúdic. Durant tota la jornada, pels diferents escenaris del certamen han passat artistes com Brodas Bros, The Pinker Tones, Joan Colomo & La Radiofórmula, Enric Montefusco, La iaia o Marion Harper, entre d'altres. A més, els nens i nenes assistents han pogut descobrir l'univers musical a través de múltiples activitats com ara un taller per construir una guitarra de cartró, fer música amb catifes sonores gegants o experimentar amb instruments de tota mena. En general, els assistents destaquen que el festival és una bona oportunitat d'acostar els més petits a la música en directe i de fer una activitat divertida en família.